Home » Arxius » 2008



20162015201420132012201120102009200820072006200520042003200220012000
19991998199719961995199419931992199119901989198819871986198519841983
198219811980197919781977197619751974197319721971197019691968
Sitges - 41ed. Festival Internacional de Catalunya (2/10 - 12/10)

STANLEY KUBRICK Gran Premi Honorífic Sitges-Festival Internacional Cinema de Catalunya

1928-1999
A la història del Setè Art hi ha pocs cineastes que puguem anomenar, sense rastre de condescendència, genis. Stanley Kubrick n’és un. Un geni amb totes les lletres i fins a les últimes conseqüències. A l’obra que aquest artista meticulós, visionari i obstinat va llegar a la posteritat, costa trobar-hi una peça defectuosa o que no s’hagi convertit en pedra mil·liar del seu gènere. L’American Film Institute continua considerant 2001, una odisea del espacio la millor pel·lícula de ciència-ficció de la història, i la col·loca al número 15 del seu Top 100 absolut. Però això tant se val. El que compta és que aquell ultimate trip ha estat, és i serà viatge obligat per a generacions i generacions d’espectadors; fins que el monòlit ens reveli finalment el seu secret i ens fonguem alegrement amb les estrelles. La ciència-ficció cinematogràfica no hauria estat la mateixa sense aquest obra infinita; per això el Sitges 2008 en vol celebrar el quarantè aniversari amb el Gran Premi Honorífic, una humil mostra del nostre afecte.

 
Christiane Kubrick, vídua de Stanley Kubrick, recollirà el guardó.

 


LINDA HARRISON Premi Maria Honorífica

Immortalitzada pel paper de Nova que va interpretar a les dues primeres parts d’El planeta de los simios (1968 i 1970) i amb què, gairebé sense dir res, es va convertir en símbol d’una època. Arran de la seva aparició en alguns episodis de la sèrie Batman, la model Linda Harrison havia saltat a la gran pantalla amb comèdies com ara Un chalado en órbita (1966) i Guía para el hombre casado (1967). Després d’El planeta de los simios i d’uns quants anys sabàtics, va tornar al cinema per rodar, un cop més al costat de Charlton Heston, Aeropuerto 75 (1974) amb el nom d’Augusta Summerland. Més recents són les dues Cocoon (1985 i 1988), Wild Bill (1995) i, naturalment, el cameo que va fer a la versió de Tim Burton d’El planeta de los simios (2001).


JOSÉ ANTONIO PÉREZ GINER Premi la Màquina del Temps

Productor. Es va iniciar en el món del cinema a Madrid, on va treballar com a auxiliar de producció. Ha produït més de 60 pel·lícules i també unes quantes telemovies i sèries de televisió. Fundador de Profilmes (“la Hammer espanyola”), Prozesa, Lola Films i Opalo Films, a més de cofundador de Figaró Films i de l’Institut de Cinema Català (ICC). Els anys 1996 i 1997 va ser delegat de producció del Grup Filmax, i actualment és accionista de les productores Els Quatre Gats Audiovisuals, S.L., i Plot Films, on exerceix de productor executiu. La seva carrera cinematogràfica ha estat guardonada amb diversos premis. El 2004 va rebre l’homenatge de la Filmoteca de Catalunya.


LUIS MIÑARRO Premi Maria Honorífica

Barcelona, 1949. Des del 1995 i per mitjà de la seva productora Eddie Saeta, l’empremta de Luis Miñarro ha quedat marcada en bona part del cinema d’autor espanyol. En són exemples pel·lícules com ara Cosas que nunca te dije (Isabel Coixet, 1996), Las manos vacías (Marc Recha, 2003), La ciudad de Sylvia (José Luis Guerín, 2007) i Liverpool (Lisandro Alonso, 2008), que Miñarro ha presentat a Canes, Locarno, Berlín i Venècia, entre altres festivals. Gran coneixedor del món del cinema, durant un temps va col·laborar a les revistes Destino i Dirigido por, a més de fundar el cinefòrum Arts i Mirador. El cant dels ocells, d’Albert Serra (2008), presentada en aquesta edició, és una mostra perfecta de la seva idea d’un cinema arriscat i compromès.


CHARLIE KAUFMAN Premi la Màquina del Temps

Els primers passos cinematogràfics d’aquest guionista de carrera fulgurant estan inextricablement lligats al salt del videoclip al cinema de Michel Gondry i Spike Jonze. Per a Gondry va escriure Human Nature (2001) i Olvídate de mi (2004); per a Jonze, Cómo ser John Malkovich (1999) i Adaptation (2002), on no va dubtar a desafiar l’ortodòxia del guió cinematogràfic i les directrius de Robert McKee. Ha treballat a la televisió i també al teatre, en dues peces sonores en col·laboració amb Carter Burwell i els germans Coen. L’obsessionen els processos creatius i el metallenguatge, i el seu debut com a director, Synecdoche, New York (2008), n’és una prova més.


NICHOLAS MEYER Premi la Màquina del Temps

Director i escriptor. Des dels inicis de la seva carrera, efectivament, ha considerat vasos comunicants el cinema i la paraula. La seva primera novel·la, The Love Story Story està inspirada en el rodatge de Love Story (1970). Destaquem, d’entre els seus llibres, The Seven-per-cent Solution, que ell mateix va convertir en guió, i The West End Horror. Va debutar en la direcció amb Los pasajeros del tiempo (1979), i va explorar el terreny de la ciència-ficció amb la segona i quarta seqüeles de Star Trek (1982 i 1991). En l’apartat de guió destaquen les seves adaptacions de sengles novel·les de Philip Roth: La marca de l’home i L’animal moribund, en les quals estan inspirades La mancha humana (2003) i Elegy (2008), respectivament.


ABEL FERRARA Premi la Màquina del Temps

La visceralitat d’un corpus fílmic que sembla nascut d’una necessitat vital, una personalitat reservada que alimenta la rumorologia i una temàtica poblada de personatges que busquen una redempció esquiva al caire de l’abisme han convertit Abel Ferrara en un dels realitzadors més singulars i necessaris del cinema nord-americà. La carrera d’aquest cineasta més atent a l’ombra que a la llum de la seva eterna protagonista, la Gran Poma, és, des de fa temps, la d’un artista consagrat que ha aconseguit moure’s entre la independència i els grans estudis sense renunciar a la llibertat. Ferrara, que va recórrer els carrers de Nova York amb el trepant a la mà, ha acabat homenatjant un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, l’hotel Chelsea. El xoc passa però el cinasta queda.


JOHN CARPENTER Premi la Màquina del Temps

Diuen d’ell que és home de poques paraules i que es mostra humil davant dels reconeixements, però, al llarg de trenta-quatre anys de carrera, John Carpenter ens ha fet partícips de les seves fòbies, les seves fílies, el seu respecte pels grans del Setè Art i la seva passió irreductible pel cinema de gènere. La predilecció que ha demostrat per la fantasia i el terror (sovint encobridora d’una altra gran passió, el western) i, sobretot, la manera com ha tractat aquests gèneres li han assegurat un lloc d’honor a l’Olimp del cinema fantàstic. Des de Dark Star (1974) fins a Pro-Life, el segon regal que ens va fer a la sèrie Masters of Horror (2007), hem acollit gairebé totes les seves obres amb la felicitat de qui rep una carta d’un vell i estimat amic. Ja esperem amb impaciència una altra missiva en clau de Sèrie B encapçalada pel seu nom i cognom.


LLOYD KAUFMAN Premi la Màquina del Temps

A mitjan dècada dels vuitanta, una cinta protagonitzada per un mutant radiactiu i verdós que esgrimia un pal de fregar com a arma de destrucció massiva es va convertir en el primer gran èxit d’una productora independent de Nova York que aviat va crear un univers propi tan delirant i cridaner com aquell monstre. Trenta-quatre anys després, la productora Troma continua al peu del canó amb més de mig miler de títols al seu catàleg, i Lloyd Kaufman, cofundador de l’empresa juntament amb el seu soci i amic Michael Herz, en continua sent l’ambaixador plenipotenciari. Sitges 2008 no podia deixar passar l’ocasió d’homenatjar aquest inquiet realitzador i productor, hereu de la tradició independent de Roger Corman i del sentit de l’espectacle del gran William Castle.


Go to top | AVÍS LEGAL | Sitemap | Política de privacitat | Condicions de venda
Sant Honorat, 32-34. 08870 Sitges (Barcelona) Tf. +34 93 894 99 90 · +34 671 552 188