Home » Arxius » 2009



20162015201420132012201120102009200820072006200520042003200220012000
19991998199719961995199419931992199119901989198819871986198519841983
198219811980197919781977197619751974197319721971197019691968
Sitges - 42ed. Festival Internacional de Catalunya (1/10 - 12/10)

CLIVE BARKER Màquina del Temps

Va néixer el 5 d’octubre de 1952 a Liverpool, molt a prop de Penny Lane, el carrer que els Beatles van immortalitzar amb una de les seves cançons més cèlebres. Clive Barker és novel·lista, assagista, dramaturg, cineasta i pintor. Segons reconeix ell mateix: “El meu ideal artístic el representa Jean Cocteau, perquè va fer pel·lícules, va escriure novel·les i obres de teatre, va pintar quadres... Ell solia dir que tot formava part e la mateixa cosa, d’un sol procés: que tot consistia a ser poeta”. Entre les seves peces teatrals destaquen Frankenstein in Love, or The Love and Death (1982) i The Eye Of The Beholder: Goya And Colossus (1983), mentre que a la seva obra narrativa sobresurten Los libros de sangre (1984-1985), Cabal (1988) i Tortured Souls (2001). També ha dirigit tres pel·lícules de culte: Hellraiser (1987), Razas de noche (1990) i El señor de las ilusiones (1995).


WALTER HILL Màquina del Temps

Nascut el 10 de gener de 1942 a Long Beach (Califòrnia), Walter Hill és una de les figures clau del cinema nord-americà dels últims setanta i primers vuitanta, en la seva triple faceta de guionista, realitzador i productor. Fa un cinema d’acció, rude, nihilista, a mig camí entre western i el cinema negre, entre l’èpica i la tragèdia, protagonitzat sempre per homes al marge de la llei, al límit de les seves capacitats, en lluita contra tot i contra tothom. Com a realitzador destaquen a la seva filmografia Driver (1978), The Warriors (1979), Forajidos de leyenda (1981), Traición sin límite (1987), Wild Bill (1995) i El último hombre (1996). Com a productor és responsable de la tetralogia Alien i del crossover Alien vs. Predator, com també de la prestigiosa sèrie de televisió Deadwood (2004-2006), guanyadora de vuit premis Emmy.


PARK CHAN-WOOK Màquina del Temps

Park Chan-Wook (23 d’agost de 1963) és, sens dubte, un dels realitzadors i guionistes més coneguts i respectats del seu país, Corea del Sud, des de l’èxit internacional del seu peculiar thriller bèl·lic Joint Security Area (2000). Va ser, però, l’anomenada “Trilogia de la venjança”, integrada per Sympathy for Mr. Vengeance (2002), Oldboy (2003) i Sympathy for Lady Vengeance (2005), protagonista d’una desfilada triomfal per diversos festivals especialitzats d’arreu del món, la que va consagrar-lo com un dels grans noms del panorama fílmic internacional. El seu cinema combina històries de moral ambigua i extrema amb una delicadesa poètica inusual que es plasma en una àmplia paleta de colors, en una posada en escena molt estudiada i plena de plasticitat, i en una utilització magistral de la música.


HERSCHELL GORDON LEWIS Màquina del Temps

Herschell Gordon Lewis, anomenat “el padrí del gore” per crítica i públic, va néixer el 15 de juny de 1929 a Pittsburg (Pennsilvània), i juntament amb el seu soci, David F. Friedman, es va especialitzar en la producció d’’exploitation movies com ara Living Venus (1961), B-O-I-N-G! (1963) i The Adventures of Lucky Pierre (1961): còctels de comèdia, drama i “pit i cuixa” que es filmaven en una setmana amb pressupostos d’uns 8.000 dòlars (!). Va aconseguir l’èxit internacional amb les seves cintes d’horror sanguinolent rodades en color: Blood Feast (1963), considerat el primer film autènticament gore de la història, 2.000 maníacos (1964), Color Me Blood Red (1965) i A Taste of Blood (1967).


SHINYA TSUKAMOTO Màquina del Temps

Pel·lícules com Tetsuo, the Ironman (1989), continuada per Tetsuo II: Body Hammer (1992) i Tetsuo: The Bullet Man (2009), han estat qualificades de clàssics del ciberpunk per la seva electritzant exploració visual de la dualitat home-màquina des d’un punt de vista radicalment subjectiu, el que caracteritza el molt personal univers creatiu del seu realitzador, Shinya Tsukamoto. Nascut l’1 de gener de 1960 a Tòquio, Tsukamoto sol portar a terme diverses funcions a cada film (actor, director de fotografia, muntador, dissenyador de producció...), una característica que té a veure amb la seva precoç afició al cinema: tenia 14 anys quan els seus pares li van regalar una càmera de Súper 8. “No tenia equip ni res de semblant, només hi era jo. Així doncs, quan em vaig fer cineasta professional, ja m’havia acostumat a treballar d’aquella manera”, ha declarat.


IVAN REITMAN Màquina del Temps

Ningú no diria que Ivan Reitman (27 d’octubre de 1946, Komárno, Eslovàquia), director d’un grapat de comèdies mítiques dels vuitanta —Los incorregibles albóndigas (1979), El pelotón chiflado (1981), Los cazafantasmas (1981)—, va ser el productor dels primers i més inquietants treballs de David Cronenberg —Vinieron de dentro de (1975), Rabia (1977)—, d’un violent rape & revenge  molt comentat a la seva època, Fin de semana sangriento (William Fruet, 1976), i d’un exploitation tan popular com Ilsa, la tigresa de Siberia (Jean LaFleur, 1977). Home de cinema polifacètic i versàtil, Reitman ha continuat conreant la comèdia “fantàstica” amb Junior (1994) i Evolution (2001).


MALCOLM MCDOWELL Gran Premi Honorífic

Nascut Malcolm John Taylor el 13 de juny de 1943 a Leeds (Anglaterra), Malcom McDowell ha passat a la història del cinema com el sociòpata Alex DeLarge de La naranja mecánica (Stanley Kubrick, 1971), però la seva trajectòria com actor abasta més d’un centenar de pel·lícules i telefilms. Gràcies a un físic peculiar, inquietant, i al seu estil interpretatiu crispat i intens, McDowell ha destacat sempre en papers difícils, conflictius, plens de matisos, com els d’If.... (Lindsay Anderson, 1968), El cobarde heroico (Richard Lester, 1975), Los pasajeros del tiempo (Nicholas Meyer, 1979), El beso de la pantera (Paul Schrader, 1982) i Los abusos sexuales del Dr. Russell (Charles Winkler, 1990).


SAMUEL HADIDA Maria Honorífica

Nascut el 17 de desembre de 1953 a Casablanca (Marroc), Samuel Hadida va fundar el 1978, amb el seu germà Victor, la companyia Metropolitan Filmexport, que va convertir-se en la distribuïdora independent més important de França amb títols com ara Posesión infernal (Sam Raimi, 1982), Rampage (William Friedkin, 1987), Reservoir Dogs (Quentin Tarantino, 1992) i Dark City (Alex Proyas, 1998). Posteriorment, el 1990, crea una nova empresa, Davis Films, dedicada a la producció, origen d’èxits com ara Amor a quemarropa (Tony Scott, 1993), Un hombre lobo americano en París (Anthony Waller, 1997), El pacto de los lobos (Christophe Gans, 2001), Domino (Tony Scott, 2005) i La dalia negra (Brian De Palma, 2006).


ANTONIO ISASI-ISASMENDI Maria Honorífica

Productor, guionista i director, José Antonio Isasi-Isasmendi (Madrid, 1927) es va traslladar de molt jove a Barcelona, ciutat on es va formar professionalment quan va entrar a treballar com a noi dels encàrrecs a la productora Emisora Films. D’ascens en ascens va arribar a la categoria de muntador (1947-1954) de les pel·lícules dirigides per Ignacio F. Iquino. Després de debutar com a realitzador a Relato policíaco (1954), la carrera cinematogràfica d’Antonio Isasi presenta dues etapes ben diferenciades. La primera arrenca amb el rodatge de La huida (1955) i es caracteritza pel predomini de pel·lícules policíaques i d’acció, com Pasión bajo el sol, un drama rural (1956), Rapsodia de sangre (1957) i Sentencia contra una mujer (1960). Més endavant van arribar les seves populars coproduccions internacionals, entre les quals destaquen Estambul 65 (1965), Las Vegas 500 millones (1964) i El perro (1977), cintes en què les qualitats d’un gran cineasta clàssic —és a dir, màgia, narració, lliçó— tendeixen a fondre’s en una impressió d’única i vivificant esplendor.


JOSÉ RAMÓN LARRAZ Maria Honorífica

Abans de dedicar-se al cinema, José Ramón Larraz Gil (Barcelona, 1929) va ser dibuixant de còmics, fotògraf de moda i de fotonovel·les i il·lustrador d’El Coyote (1954) i Florita. Va cursar estudis d’Història de l’Art a París (1956-1959) i a continuació es va traslladar a la Gran Bretanya, on va començar la seva extraordinària carrera anglesa com a realitzador de cinema de terror, thrillers malsans i exploitation, amb títols ara mítics entre els aficionats: Whirlpool (1970),  Deviation (1971), Las hijas de Drácula (1974) i Symptoms (1974). Després va tornar Espanya, on va signar diversos films eròtico-turbulents d’interès divers —El mirón (1977), La visita del vicio (1978), La ocasión (1978), Los ritos sexuales del diablo (1982) — fins que, de la mà del productor José Frade, es va convertir en l’artesà, potser menys inspirat, de Juana la loca... de vez en cuando (1983), Descanse en piezas (1987) i Al filo del hacha (1988).


JORDI LLOMPART Maria Honorífica

Jordi Llompart i Mallorqués és un periodista nascut a Barcelona l'11 d'octubre de 1962. Força conegut per haver dirigit els telenotícies i diversos espais informatius de Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33), va iniciar la seva carrera professional com a director de l'emissora municipal Ràdio Cubelles i com a responsable dels serveis informatius de Ràdio Avui-Cadena 13. També ha col·laborat als diaris Avui i La Vanguardia, entre d’altres. Entre el començament de 1994 i el final de 1996 va dirigir el projecte L'oblit del passat, sèrie documental de programes sobre la conservació del Patrimoni Cultural de la Humanitat. A més, ha dirigit els films documentals Mystery of the Nile (2005), Adventure on the Nile (2005), The Nomad Experience (2006) i Magic Journey to Africa (2009), films documentals que l’han confirmat com a pioner del cinema de gran format a casa nostra.


ELÍAS QUEREJETA Maria Honorífica

Nascut a Hernani (Guipúscoa), el 27 d’octubre de 1934, Elías Querejeta és un dels productors més importants del cinema espanyol. També ha treballat com a guionista i documentalista, i en la seva joventut va ser futbolista de la Real Societat, equip amb què va jugar a la primera divisió de la lliga espanyola (1952-1958). Des de 1963, l’any en què va crear la seva empresa, ha produït més de cinquanta pel·lícules, bona part de les quals van contribuir a la renovació dels temes i les formes del cinema espanyol del tardofranquisme i la transició. Sens dubte, però, la seva contribució més important a la cinematografia està lligada a la col·laboració amb Carlos Saura, Víctor Erice, Manuel Gutiérrez Aragón, Julio Medem, Fernando León de Aranoa i Gracia Querejeta, la seva filla. Entre els premis que ha obtingut hi ha la medalla d’or de l’Acadèmia de Ciències Cinematogràfiques espanyola, que li va ser atorgada el 1998.


JACK TAYLOR Premi Nosferatu

Oregon, EUA, 1936. De rostre agraciat i fotogènic, George Brown Randall sempre va tenir clar que havia nascut per al cinema. El que no es podia imaginar és que, amb el nom artístic de Jack Taylor i tot i tenir la nacionalitat nord-americana, s’acabaria convertint en un dels actors més populars del cinema espanyol i en tot un símbol del gènere fantàstic.

Un repàs accelerat de la seva carrera en situaria l’inici a Hollywood i al mitjà televisiu; després va arribar la professionalització com a actor de cinema amb diversos films mexicans de gènere rodats a les ordres de Federico Curiel. L’any 1962, gràcies als seus contactes amb una companyia de teatre, va visitar Espanya, el país on s’acabaria instal·lant definitivament i on arrodoniria una filmografia de més de vuitanta pel·lícules (sense comptar un nombre semblant de produccions televisives) al costat de gent com ara Amando de Ossorio, Jesús Franco, León Klimowsky, Carlos Aured, Juan Piquer Simón i José Ramón Larraz.

Jack Taylor continua actiu i amb molts projectes per al 2009, incloent-hi el de passar per Sitges per rebre el premi Nosferatu; un premi que la seva carrera i la seva demostrada passió pel cinema fantàstic i de terror s’han ben guanyat.

Filmografia selecta:
La maldición de Nostradamus
(Federico Curiel, 1959), Necronomicón (Jesús Franco, 1967), El conde Drácula (Jesús Franco, 1969), Doctor Jekyll y el hombre lobo (León Klimowsky, 1971), La venganza de la momia (Carlos Aured, 1973), Viaje al centro de la tierra (Juan Piquer Simón, 1977), Mil gritos tiene la noche (Juan Piquer Simón, 1982), Conan the Barbarian (Conan el bárbaro; John Milius, 1982), Serpiente de mar (Amando de Ossorio, 1984), Descanse en piezas (José Ramón Larraz, 1987), The Ninth Gate (La novena puerta; Roman Polanski, 1999).
Pel·lícules projectades: El buque maldito (Amando de Osorio, 1974); La noche de los brujos (Amando de Osorio, 1973).


VIGGO MORTENSEN. Gran Premi Honorífic

Nascut a Manhattan, Nova York (EE.UU.), de pare danès i mare americana, la seva família es mudà després a Argentina, on Mortensen va viure fins als 11 anys. Després de dedicar uns quants anys al teatre, va començar la seva carrera cinematogràfica amb la seva interpretació d’un granger amish a la pel·lícula Único Testigo. No va ser fins el 1997 quan li va arribar la gran oportunitat al rebre una oferta de Peter Jackson per treballar al projecte que canviaria la seva carrera professional. Malgrat que Mortensen al principi va dubtar en agafar el paper d’Aragorn a la trilogia de El Señor de los Anillos, el seu fill, un fidel seguidor de l’obra de J. R. R. Tolkien, el va convèncer per a que participès en el film. Després de la seva consagració, va obtenir un altre paper protagonista a la pel·lícula de David Cronenberg Una historia de violencia, i després Alatriste, el personatge literari creat pel periodista Arturo Pérez-Reverte. Amb una nominació al Oscar a les seves esquenes, actualment és un dels actors més reputats del panorama internacional.


Go to top | AVÍS LEGAL | Sitemap | Política de privacitat | Condicions de venda
Sant Honorat, 32-34. 08870 Sitges (Barcelona) Tf. +34 93 894 99 90 · +34 671 552 188