Home » Arxius » 2011



20162015201420132012201120102009200820072006200520042003200220012000
19991998199719961995199419931992199119901989198819871986198519841983
198219811980197919781977197619751974197319721971197019691968
Sitges - 44ed. Festival Internacional de Catalunya (6/10 - 16/10)

BRYAN SINGER. Gran Premi Honorífic

Nascut a Nova York l’any 1965, Singer va estudiar cinema primer a la New York’s School of Visual Arts i, posteriorment, a la USC School of Cinematic Arts de Los Angeles. La seva opera prima, Public Access (93), el mostrava com un director amb un do inusual per al suspens, cosa que es confirmaria amb Sospitosos habituals (95), film amb el qual es va donar a conèixer al públic i la crítica i que ha esdevingut una obra cabdal del thriller contemporani. Més tard, adaptaria Stephen King a Estiu de corrupció (98, pel·lícula de cloenda a Sitges el mateix any) i faria un tomb al fantàstic amb X-Men (00) i X-Men 2 (03), adaptacions a la pantalla gran dels còmics de la Marvel que es poden considerar, en gran manera, com a model de bona part de les pel·lícules de superherois que ens han arribat en els darrers anys. El cineasta continuaria aprofundint en la temàtica amb Superman: el retorn (06) i ens sorprendria més endavant amb el thriller històric Valquíria (08). Ha fet de productor executiu de sèries com ara House (04-) i Sexymoney (07-09) i, actualment, està acabant d’enllestir una pel·lícula d’aventures fantàstiques, Jack the Giant Killer, i prepara una adaptació al cinema de la sèrie Battlestar Galactica.


JAUME BALAGUERÓ. Màquina del temps

Nascut a Lleida el 3 de novembre de 1968, Jaume Balagueró i Bernat es va graduar en ciències de la comunicació a la Universitat de Barcelona i va estudiar cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC). Va fer de periodista i presentador radiofònic (“La espuma de los días”, a Ràdio Hospitalet, el fanzine “Zineshock”) abans d'abordar el seu primer treball en cinema, el curtmetratge Alicia (94), que va aconseguir el Premi al Millor Curtmetratge del Festival de Sitges d'aquell any. El 1999 va dirigir el seu primer llargmetratge, Els sense nom, una adaptació de la novel·la de Ramsey Campbell, amb la qual va guanyar el Méliès d'Or a la Millor Pel·lícula Fantàstica europea d'aquell any. A partir d'aquest moment, lligat a la productora i distribuïdora Filmax, la seva carrera adquireix dimensió internacional gràcies a títols com ara Darkness (2002), Frágiles (05), [·Rec] (2007) i [·Rec] 2 (09) –totes dues escrites i dirigides juntament amb Paco Plaza–, i l'excel·lent telefilm Para entrar a vivir (06).


MICHAEL BIEHN. Màquina del temps

Encara que la seva popularitat en el cinema es deu a les seves col·laboracions amb James Cameron –Terminator (84), Aliens (86) i Abyss (89)–, Michael Connell Biehn, nascut el 31 de juliol de 1956 a Anniston, Alabama, ha desenvolupat una sòlida carrera com a actor de caràcter durant 23 anys. Potser per això, Biehn és recordat pel seu repertori d'homes d'acció sense por al risc, vinculats a històries violentes i inquietants, pertorbadores. Destaquen en la seva filmografia Rampage (William Friedkin, 87), Navy Seals (Lewis Teague, 90), Tombstone (George Pan Cosmatos, 93), Jade (William Friedkin, 95), The Rock (Michael Bay, 96), Cherry Falls (Geoffrey Wright, 00), Grindhouse (07), en l'esquetx Planet Terror, de Robert Rodríguez, i Pucture (Adam i Mark Kasser, 11). També ha dirigit els films The Blood Bond (10), al costat de Bey Logan, i The Victim (11).


CHING SIU-TUNG. Màquina del temps

Conegut també amb els noms de Xiaodong Cheng i Tony Ching, Ching Siu-tung va néixer a Hong Kong l’any 1953 i es formà com a acròbata a l'Òpera de Pequín, on també estudià wushu (kungfu). Va començar la seva carrera al cinema com a actor i instructor d'arts marcials a principis dels anys setanta a la productora Golden Harvest i, després d'una llarga trajectòria com a coreògraf de pel·lícules d'acció, debutà com a director el 1983 amb Xian si jue, un innovador wuxia o film d'espases. Però el seu reconeixement internacional arribà gràcies al realitzador i productor Tsui Hark, amb A Chinese Ghost Story (87). Amb més de vint llargmetratges i telefilms a l'esquena, Ching Siu-tung ha pogut combinar la seva carrera com a cineasta –destaquem Swordman I, II i III (1990, 1992 i 1993)– i la seva tasca com a creador de seqüències d'acció en títols com ara Hero (Zhang Yimou, 02).


MICHAEL IRONSIDE. Màquina del temps

Michael Ironside, que, en realitat, és Frederick Reginald Ironside, va néixer a Toronto (Canadà), el 12 de febrer de 1950. Conegut sobretot pels seus papers fent de dolent o tipus dur, també és productor, director i guionista, com demostren The Arrangement (99) o la cinta d'Allan A. Goldstein Chaindance (91). La seva primera gran aparició al cinema va ser a Scanners (1981), de David Cronenberg, per bé que la seva cara, de faccions dures i agressives, es va popularitzar gràcies a la televisió, a V: The Series (1984-1985). Així mateix, cal destacar la seva participació en films com ara Top Gun (86), de Tony Scott, Extreme Prejudice (87), de Walter Hill, Desafiament total (90) i Starship Troopers: Les brigades de l’espai (97), ambdues de Paul Verhoeven, La tempesta perfecta (00), de Wolfgang Petersen, El maquinista (04), de Brad Anderson, i X-Men: primera generació (11), de Matthew Vaughn, i en les sèries televisives ER, SeaQuest 2032, Stargate SG-1 i Desperate Housewives.


BIGAS LUNA. Maria Honorífica

Juan José Bigas Luna, conegut artísticament com Bigas Luna, va néixer a Barcelona, el 10 de març de 1946. Provinent de l’àmbit de l’interiorisme i del disseny industrial, es va introduir en el món del cinema a mitjans dels anys setanta, fent el seu debut el 1976 amb Tatuaje, una fibrosa adaptació de la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán. Però la popularitat li arribarà amb Bilbao (1978), una turbulenta història d’amor i possessió que va ser seleccionada per al Festival de Canes. El seu cinema, carregat d’un erotisme d’alt voltatge, ha flirtejat amb diversos gèneres (la comèdia, el drama històric, el gènere policíac). Destaquen títols com ara Caniche (83), Angustia (87), Jamón, jamón (92), Bámbola (96), Volavérunt (99) i Yo soy la Juani (06). Ha estat el descobridor de grans estrelles com ara Ariadna Gil, Javier Bardem, Penélope Cruz o Jordi Mollà.


XAVIER PÉREZ. Maria Honorífica

Vicedegà de la Facultat de Comunicació i director d'Estudis Audiovisuals de la UPF.


MAR TARGARONA. María Honorífica

Mar Targarona Borras (Barcelona, 1953) va posar en marxa fa disset anys la Fundació Taller de Guionistes, escola pionera a Espanya dedicada exclusivament a la disciplina del guió. Per les seves aules han passat més d’un miler d’estudiants que han aprés l’ofici d’escriure amb imatges. Enguany, el Taller de Guionistes ha donat un pas més endegant una nova línia editorial.

Targarona va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, formació que va ampliar a l’Escola del Teatre Nacional d’Estrasburg i en el Lee Strasberg Theater Institut de Los Ángeles. Es va dedicar a la dramaturgia formant part de la companyia Dagoll Dagom. A partir de l’any 1985 va començar a treballar en l’àmbit de la publicitat. Deu anys més tard va rodar el seu primer llargmetratge “Muere mi vida”. Des d’aleshores ha produït tv-movies, sèries  i pel·lícules entre les que destaquen “El orfanato”, “Los ojos de Julia” avalades per la crítica i la taquilla, i "XP3D", que serà estrenada properament.


CAROLINE WILLIAMS. Maria Honorífica

Caroline Williams va néixer el 27 de març de 1957 a Austin (Texas). Va estudiar a la Universitat de Texas, alhora que començà a treballar com a actriu fent petits papers en algunes pel·lícules. Va aconseguir la popularitat quan va encarnar la valenta discjòquei Vanitas Stretch Brock a The Texas Chainsaw Massacre 2 (86), de Tobe Hooper. També va tenir un parell de papers memorables en dues noves seqüeles, Stepfather II (89), de Jeff Burr, i Leprechaun 3 (94), de Brian Trenchard-Smith. Amb tot, la tasca interpretativa de Caroline Williams s’ha circumscrit principalment a la televisió, on ha participat en sèries com ara Hunter, LA Law, Se ha escrito un crimen, Urgencias, NYPD Blue, Nip / Tuck o Anatomía de Gray. És casada amb el director i productor Andrew Lipschultz i és mare de dos fills.


GONZALO SUÁREZ. Maria Honorífica

El 1951 estudia Filosofia i Lletres a Madrid, escriu obres de teatre i protagonitza, entre altres, El momento de tu vida de Saroyan, Medea d'Eurípides i La tempestad de Shakespeare. Influenciat per la vida i obra dels impressionistes es dedica amb obsessiu entusiasme a la pintura. Abandona els estudis i marxa a París on realitza treballs eventuals. El 1958 arriba a Barcelona amb la seva dona, practica el periodisme amb el pseudònim de Martin Girard. Malgrat el seu creixent èxit, deixa el periodisme i publica els seus primers llibres, que suposen una ruptura amb el naturalisme en boga. Alguns dels seus relats són adaptats al cinema i, el 1966, inicia la seva obra cinematogràfica. A partir d'aquell moment, alternarà ininterrumpidament llibres i pel·lícules. De la seva filmografia destaquen: Ditirambo (69), Remando al viento (88) i El detective y la muerte (94).


PEDRO OLEA. Maria Honorífica

Pedro Olea, nascut a Bilbao el 30 de juny de 1938, abandona els seus estudis d'economia i es titula com a realitzador a l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid. Comença treballant a TVE, on realitza migmetratges, tant documentals com de ficció. Debuta en el cinema amb el llargmetratge Días de viejo color (67), que rep el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al “millor director novell” i és premiat també en el Festival de Tànger. Però és amb El bosque del lobo (70) quan obté un gran èxit de crítica i diversos premis internacionals. A partir d'aquí, arrenca una sòlida carrera cinematogràfica, en què destaquen títols com ara La casa sin fronteras (72), No es bueno que el hombre esté solo (73), Tormento (74), Pim, pam, pum…, ¡fuego! (75), Un hombre llamado Flor de Otoño (78), Akelarre (83), Morirás en Chafarinas (94) i Más allá del jardín (96). Actualment, acaba de filmar per a TVE La conspiración (11), un thriller històric sobre el general Mola.


LUIGI COZZI. Premi Nosferatu

Va néixer a Busto Arsizio (Itàlia) el 7 de setembre de 1947. Interessat en el cinema des d’adolescent, va cridar l'atenció de Dario Argento amb el film de ciència-ficció Il tunnel sotto il mondo (69), que el contractà com a assistent de direcció i guionista –4 mosche di velluto grigio (71), Due occhi diabolici (90)–. Gràcies a l'experiència acumulada, dirigeix el seu primer film “professional”, L'assassino è costretto ad uccidere ancora (75), on aconsegueix l'èxit necessari que li permet dirigir cintes de major pressupost, com ara la cèlebre Starcrash (79), Contamination (80) i, molt especialment, el seu díptic Ercole (1983) i Le avventure dell'incredibile Ercole (85), protagonitzades pel culturista nord-americà Lou Ferrigno. Reverenciat com a mestre de l’exploitation italià, Cozzi (conegut també en el mercat internacional com a Lewis Coates) ha assolit una gran popularitat per la seva divulgació crítica del cinema de gènere del seu país, a través de nombrosos llibres –Il cinema di fantascienza sul sentiero dei mostri atomici, La storia di Urania e della fantascienza in Italia– i de pel·lícules documentals, com ara Dario Argento: Master of Horror (91) i Il mondo di Dario Argento: The Museum of Horrors (97).


Go to top | AVÍS LEGAL | Sitemap | Política de privacitat | Condicions de venda
Sant Honorat, 32-34. 08870 Sitges (Barcelona) Tf. +34 93 894 99 90 · +34 671 552 188