04-10-2019 07:52

El blog del fan

La terrorífica i cridanera atmosfera del cinema fantàstic inunda Sitges... un cop més!

Resulta absolutament esgarrifador com passen de ràpid els 365 dies entre edició i edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Com cada any però, després del majestuós i incansable Carnaval i les estimades Festes Majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el Festival de cinema ha tornat a tenyir els carrerons de la vil·la d'una paleta cromàtica tètrica, cridanera i sobretot, atractiva. Ara bé, quina sort que el temps passi volant! Com a ciutadans d'un ordre social que es caracteritza per una quotidianitat sovint monòtona i avorrida, l'escapatòria cap a la irracionalitat i la inversemblança dins l'interminable imaginari visual que proposa el gènere fantàstic resulta no només necessària, sinó increïblement addictiva, gairebé estimulant. Per sort però, el Sitges 2019 ja és aquí, esbossant-nos una finestra d’evasió cap a la ficció colossal. Les banderoles als carrers, presidides per l'imperant King Kong, anuncien la tornada d’una esperada atmosfera que només es respira durant deu dies d'octubre en aquest poblet costaner del Mediterrani.

A diferència, per exemple, de la Mostra de Venècia (festival referent mundialment) el Festival de Sitges té un caràcter més popular, horitzontal, divers i participatiu. Sense treure cap mèrit a l'encant de la selecció de la ciutat de les góndoles, Sitges es mira el cinema des d'una altra perspectiva, de manera que s'urgeix com a festival amb un tarannà particular, diferent. Aquesta mirada àmplia i inclusiva que determina el fort caràcter de la selecció del festival, es materialitza en seccions dirigides a una gran multiplicitat de públics: des de la Secció Oficial passant per les Noves Visions, la secció Anima't, Òrbita, Panorama Fantàstic, els Sitges Clàssics, etc. En conseqüència, des del cinèfil més obsessiu fins a la persona que, poc convençuda pel terror, visita el festival, podrà gaudir d'algun esglaó cinematogràfic d'aquest magnífic repertori.

Cal dir-ho alt i clar. L'ambient que es respira a Sitges durant el festival és honestament únic i rarament comparable a altres espais. El ritme trepidant acostuma a imposar-se durant aquests dies màgics davant grups d'acreditats embogits, provocant constants corredisses d'estudiants cinèfils que falten a classe per completar cues interminables. El cúmul de riures espontanis i insults desesperats d'alguns espectadors a les projeccions també són tot un clàssic, seguits de la hibridació repetida d'idiomes, cultures i maneres de viure que conflueixen en nous contactes en converses de mitjanit. Durant aquests deu dies Sitges muta, com un turmentat personatge de Cronenberg, en un microcosmos que travessa els límits del cinema: des del glamur de la catifa vermella de l'Hotel Melià passant per l'autenticitat cinèfila dels locals del Prado i el Retiro que desembarca en els històrics estands de merchandising a la platja Sant Sebastià; Sitges esdevé, un cop més, un niu de creativitat sense límits, gore inversemblant, acció desenfrenada i fantasia onírica. Comencem?
 

Autor: Pau Vall Capdet. Estudiant de tercer curs de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Representant espanyol de l'edició del 2019 del jurat 28 Times Cinema a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia. Participant del BaseCamp 2019 del Festival de Cinema de Locarno.

  • SECCIÓ

    PATROCINADA

    PER:

Darreres notícies