15-10-2016 12:37

El blog del fan

LES SALES PERFECTES

L'edició 2016 del festival ja arriba al seu final. Molts dies, moltes pel·lícules, moltes personalitats del món del cinema, molt anar amunt i avall... La veritat que ja es nota el cansament i toca anar acabant i començar a recuperar forces pel proper any, en què es celebrarà el 50è aniversari. Ja veurem quines sorpreses ens depara l'edició 2017, de moment ja ens han desvetllat que es retrà homenatge al personatge de Dràcula!
Però tornant al present i a les anades i vingudes d'aquests dies, del que volia parlar avui és de les diferents sales de proyecció del festival de Sitges, centrant-me concretament en les cuatre principals: Auditori, Prado, Retiro i Tramuntana. La intenció és comentar la meva experiència personal i fer algunes recomanacions.
La més nova sala Tramuntana, en realitat una sala polivalent de l'hotel Melià, ha millorat considerablement respecte de l'any passat amb la instal·lació d'una graderia a la meitat posterior (el màxim que permet l'alçada de la sala), des d'on la visibilitat és molt bona. Continua tenint però l'inconvenient de trobar-se a massa distància d'una pantalla massa petita. Tot i això, jo personalment m'hi he trobat còmoda visionant pel·lícules en aquesta sala un cop trobat el seient ideal, en el meu cas, la primera i segona fila de la graderia. M'agrada especialment el fet que els braços de les butaques són dobles i els subtítols es projecten a la part de dalt de la pantalla. És la sala més petita, amb capacitat per a 400 persones.

El Retiro és considerada la sala més emblemàtica del festival. Acostuma a haver-hi molta afluència i unes cues interminables, el que farà difícil agafar un bon lloc si no ets dels primers en entrar. Una aposta segura per a mi és anar directament a la part de dalt, el "galliner". La sala és prou petita i la pantalla prou gran com per què la visibilitat sigui bona. Recomano la segona filera, donat que des de la primera és fàcil que el mur de la balconada impedeixi la visió dels subtítols. El principal avantatge és que es troba al centre del poble.

El Prado, a poca distància del Retiro, pot resultar la sala més incòmoda de totes, donat que és la més antiga. També és probablement la més bonica. El pati de butaques té un passadís central i bloc de seients a banda i banda. També acostumo a escollir la part de dalt pels visionats. La capacitat és una mica menor que al Retiro, 450 seients.

Finalment, l'Auditori del Melià és un espai modern, amb la millor tecnologia i disposició dels seients en semicercle. La visibilitat és pràctimament ideal des de qualsevol butaca. Tot i tenir capacitat per a més de 1.000 persones, les entrades per aquesta sala són de les que més ràpidament s'esgoten, per tant millor no badar a l'hora de comprar la teva. El visionat aquí es sens dubte la millor experiència del festival.

Evidentment, cadascú té les seves preferències i manies a l'hora d'escollir la plaça perfecta. Per a mi és indispensable col·locar-me centrada i a una distància mitja que evidentment dependrà del tamany de la pantalla. Llavors, quan la cinta projectada és bona i m'atrapa, el món deixa d'existir i tant és en quina sala em trobi, que, especialment durant el festival, totes em semblen ideals.

Per Susana Barrachina, 15/10/2016
  • SPONSORED

    SECTION

    PER:

Latest news