11-10-2016 12:32

General

TRES GRAUS DE SEPARACIÓ

Era el matí de diumenge, o ja mig dia, quan el Xarly, el Diego i la Carol baixaven des de l'Auditori de tornada cap al poble. Acabaven de veure Hot Fuzz i comentaven divertits els gags de la pel·lícula. Al darrera, molt a prop, la Clara y el Quim escoltaven la conversa i anaven rient. La parella venia del mateix lloc i també s'ho havien passat pipa amb la peli. Poc a poc, la parella s'animà a comentar i acabaren rient tots junts. Ells no són tant aficionats al cinema com el grup del Xarly i companyia, que són uns frikis rematats. No coneixien l'anècdota del cornetto ni l'existència de la pel·lícula anterior de la suposada trilogia. Estan rient tant i s'ha creat tant bon rollo que paren a un bar a fer un vermutet. El Xarly no dubta a convidar-los a casa seva després del festival per veure el dvd de Shaun of the Dead (el Xarly en té una bona de col·lecció de dvd's).
El Rober va gairebé cada any a alguna marató nocturna amb els seus amics. L'ambient, les pelis frikis i els bocates i xuxes per aguantar tota la nit és el que més els hi agrada del festival. El Rober ja ha comprat la seva entrada per a la marató del primer divendres de festival al Retiro. Dijous, tornant de la feina amb la seva moto, un aparatós accident deixa al Rober amb la cama esquerra i els dos canells trencats. Una setmana a l'hospital i tres mesos de recuperació. Però ara l'important era aprofitar l'entrada de la marató, per això intenta convèncer a un bon company de la feina, el Sergi, perquè hi vagi en el seu lloc. El Sergi, que mai ha anat al festival de Sitges i no coneix als altres amics del Rober, no ho veu gens clar. El Rober li assegura que s'ho passarà genial amb la gent i amb l'ambient, i que és una experiència xula de viure al menys un cop. Finalment se'l fica a la butxaca i efectivament el Sergi es diverteix tant que s'apunta a més sessions amb els que ja es converteixen també en els seus amics.
La sessió inaugural amb The Witch té, com és habitual, entrades numerades. La Sumpta ha trobat al Facebook una noia que ven dues entrades que li sobren. Queda d'acord amb la noia per trobar-se a la porta de la sala per fer la compra. La Rita també ha contactat amb la mateixa noia per comprar l'altre entrada. La Sumpta i la Rita seuen doncs juntes. La Rita explica que la seva parella, el Gerard, amb acreditació de premsa, seu a un altra butaca de la sala. La Sumpta proposa canviar el seu lloc pel del Gerard per tal que la parella pugui seure junta. Només vol un favor a canvi. Com que tots tres coincideixen també a la següent projecció, Mr. Right, i donat que la premsa accedeix en primer lloc a la sala i l'estratègia és que el Gerard reservi lloc al seu costat per la Rita, aquest cop haurà de reserva un lloc més per a la Sumpta, que així no s'ha de quedar un altre cop sola. Tots tres han congeniat, i així la Sumpta acaba portant a la parella a casa en el seu cotxe i quedant amb ells per veure junts més projeccions durant els dies següents.
Totes aquestes històries són reals i han donat lloc a bones amistats que s'han anat consolidant edició rera edició. Aquesta és també part de la màgia del festival de Sitges, la màgia que ens acaba atrapant i juntant, convertint-nos al final en una gran família. Seguint la teoria dels sis graus de separació, estic pràcticament convençuda que si ho estudiéssim, descobririem que tots els assistents de Sitges tenim conexions de menys de tres graus de separació entre nosaltres. Bé, o potser no, jo què sé. Potser m'he deixat emportar pel romanticisme de les històries que m'han anat explicant uns i altres. Però... i si és veritat? I si tots estem conectats?

Per Susana Barrachina, 11/10/2016
  • SPONSORED

    SECTION

    PER:

Latest news