Motius per somriure (i estremir-se): Sitges2025 anuncia el seu leitmotiv

La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya et posarà un somriure a la cara… previ a l’esclat d’una riallada que, igualment, serà l’avantsala d’un atac de pànic que et paralitzarà tot el cos. Aquest any a SITGES la combinació guanyadora estarà composta pel riure i l’esgarrifança; així celebrarem una de les barreges que millor ha sabut reinventar, renovar, subvertir i, ja posats, desmantellar els motius recurrents que històricament han donat forma al cinema fantàstic.

Reverenciant l’obra i el llegat de mestres d’impacte mundial en el gran públic com Joe Dante o Sam Raimi (i de la mateixa manera excavant en l’underground de Paul Bartel o John Waters), reivindicarem el gust de riure amb les pel·lícules de terror, així com el plaer estimulant de recordar que l’humor pot ser el millor catalitzador de les nostres pors. De la mateixa manera, repassarem la trajectòria de mags immortals com Jerry Lewis o Jacques Tati… per entendre com ens han portat fins a Michel Gondry, Spike Jonze o Quentin Dupieux.

Amb això en ment, ens retrobarem amb les manifestacions grotesques i absurdes del fantàstic soviètic per entendre millor les seves propietats burlesques envers els valors socials i polítics del bloc de l’est. Posant el focus a Gran Bretanya, entendrem com vam passar dels Monty Python a Edgar Wright; com a Espanya el salt el podríem traçar des d’autors com Fernando Fernán Gómez o José Luis Berlanga fins a Álex de la Iglesia. Òbviament també passarem pel continent asiàtic, on ens impregnarem de la inventiva desbordant de Sammo Hung, Takeshi Kitano o Hitoshi Matsumoto. Tot això sense oblidar-nos de l’alegria musical de The Rocky Horror Picture Show o La botiga dels horrors, o de la irreverència paròdica dels Abbott & Costello o les Scary Movie.

En honor a aquesta constel·lació de títols i autors, SITGES dedicarà una retrospectiva i publicarà un llibre editat per Hermenaute, on repassarem les confluències històriques entre les pulsions que originen el leitmotiv del 2025.

Re-animem el mite

El riure com a camí a seguir ens portarà a una de les fites cinematogràfiques que, com no podia ser d’altra manera, reviurem aquest any, mai tan ben dit. Al cap i a la fi, farà exactament quatre dècades, el gore esbojarrat de Re-Animator, de Stuart Gordon, s’alçava amb el Premi a la Millor Pel·lícula aquí mateix, a la 18a edició del nostre Festival. Basat lliurement en el relat breu d’H.P. Lovecraft, el film és, vist amb perspectiva, una excel·lent mostra d’aquella substància del terror dels vuitanta que, com pregonava el citat Sam Raimi, concebia els banys de vísceres com una irresistible dissolució on, com dèiem, “el riure i l’esgarrifança” es presenten com dues cares de la mateixa moneda.

Ho són en aquest cinema que ens diverteix i ens fa tremolar a parts iguals; ho són en una edició que, 40 anys després de la seva coronació, presenciarà la reunió de l’equip d’un dels títols que millor ha sabut entendre les propietats i virtuts de remoure ambdós estats d’ànim.