White Epilepsy

A la penombra, un cos es mou lentament, sortint de la foscor total. Després apareix un segon cos, una dona. Somni o malson? Arcaic o essencial? Desig o lluita? Un viatge a través de la nit i la llum fins als confins dels sentits i la visió. Són fantasmes, existeixen realment? Una pel·lícula com un somni o un malson. Al mig d'un bosc, dos cossos nus, els d'un home i una dona, fan una coreografia molt lenta i espantosa. Sembla un ritual mil·lenari de dominació i submissió. El fantasma masculí es retira, però la dona no el deixa anar: s'hi llança. Philippe Grandrieux, l'autor de Sombre (1999) i d'innombrables pel·lícules més, sovint experimentals, mostra la lluita cerimonial a càmera lenta, amb els cossos que de vegades semblen no ser res més que una col·lecció de músculs, tendons i carn pàl·lida, com a les pintures de Francis Bacon. A més de ser aterridora i violenta, la dansa de vegades sembla sensual.