5 d’entre més de 100: TOP 5 pel·lícules de Takashi Miike

Grans èxits per conèixer el món desbocat i hiperestimulant de Takashi Miike

Audition

Possiblement la pel·lícula que millor encapsula les virtuts del cinema de Takashi Miike. Una peça clau del cànon del J-Horror, aquest retrat del tortuós viatge vital del personatge d’Eihi Shiina es pot entendre avui com el testimoni esgarrifosament profètic (i lúcid, dins la bogeria en què es desenvolupa) d’un moment històric en què els precaris equilibris de poder entre homes i dones estan a punt d’esclatar.

Ichi the Killer

Una pel·lícula fonamental per entendre, en primer lloc, com Takashi Miike juga en una lliga pròpia pel que fa a la transició del manga (en aquest cas, basat en material de Hideo Yamamoto) al llargmetratge d’imatge real. I, en segon lloc, per submergir-nos en el bany de sang d’un dels espectacles que millor transmet l’impacte de l’ultraviolència cinematogràfica de principis del segle XXI.

Visitor Q

Pura incomoditat convertida en cinema. La disfunció com una energia aberrant que ens posa en marxa. Ni una sola de les situacions a què ens dona accés és exactament agradable… i, tot i així, és impossible deixar de tornar-hi. Una exploració sense concessions dels impulsos violents i sexuals que s’amaguen a cada llar; en una societat on la seva rigidesa tant en les formes com en les relacions és el vestigi pervers del treball d’un paràsit que, amb tota probabilitat, també ens ha infectat.

13 Assassins

Gairebé mig segle després del film original dirigit per Eiichi Kudo, Takashi Miike s’afegeix a la febre dels remakes, aprofitant l’ocasió per demostrar que és un dels directors més versàtils del panorama mundial. Meticulós a l’hora de respectar les litúrgies del gènere chanbara; agosarat en l’ús atrevit del CGI… magistral en la planificació i execució d’un clímax final amb un crescendo sostingut i carregat d’adrenalina que converteix aquesta peça en un clàssic imprescindible del cinema d’acció, tant tradicional com modern.

First Love

Després de gairebé tres dècades de trajectòria, encara és possible enamorar-se de Takashi Miike per primera vegada… i, alhora, deixar-se arrossegar per la força irresistible d’un estil cinematogràfic que es recrea en la col·lisió: amb cossos que xoquen entre si i, en el mateix esperit, amb gèneres que també entren en fricció. En el moment de l’estrena d’aquesta barreja de thriller i drama romàntic, el seu director té 59 anys, però els seus signes vitals són propis de la joventut desfermada dels seus excèntrics protagonistes.