Imatge d'Alberto Evangelio al photocall del Festival de Sitges

Entrevista amb Alberto Evangelio

Lectura de 3 min.

Comparteix

Per Andreu Marves

Visitante és l'òpera prima d'Alberto Evangelio, una història sobre dimensions paral·leles plena de girs i intriga, caracteritzada pels seus efectes pràctics i la seva ambientació naturalista.

Estàs a punt de presentar el teu primer llargmetratge al Festival de Sitges. Com et sents?


Estic content de poder participar-hi. Sempre ha estat un somni: porto anys competint amb els meus curts en seccions paral·leles, però aquest és el primer llarg, i va a la secció oficial. També estic nerviós, perquè és la primera presa de contacte de la pel·lícula amb el públic. Porto molt temps treballant-hi i tinc ganes que la gent la vegi, que a alguns els agradi, a uns altres no… [riu]

Explica'ns quina va ser la idea que va donar inici al projecte.

D'una banda, sorgeix de la meva passió pel fantàstic i la ciència-ficció, i per la idea que pot haver-hi alguna cosa més enllà que no coneixem. D'altra banda, m'interessen molt les històries en les quals els personatges es qüestionen els camins que van triar en la seva vida. És una cosa que a tots ens passa i considero que el gènere és ideal per a explorar aquest tipus de preocupacions. Visitante sorgeix de l'encreuament entre aquestes dues idees. És una història ambiciosa sobre un meteorit que, en caure, va bifurcar el temps en dos, però estic content que, en fer la pel·lícula, baixéssim aquests temes a terra i aconseguíssim el resultat que hem aconseguit.

Un dels elements més interessants de la pel·lícula és la seva barreja de gèneres: ciència-ficció, thriller, drama… aquesta combinació va ser intencionada o va sorgir de manera orgànica a l'escriure el guió?

Va ser una decisió narrativa conscient. No volíem mostrar totes les cartes al principi de la pel·lícula. M'agrada situar a l'espectador en una dicotomia perquè es vagi formulant diferents hipòtesis sobre el que està succeint en la pel·lícula. Així, quan finalment ho resolem, resulta més sorprenent.

Com va ser el treball amb Iria del Riu, l'actriu protagonista? El seu paper és bastant particular…

Preparar el personatge amb Iria va ser un dels elements principals en la construcció de la pel·lícula. Em solc obrir molt a l'hora que els actors afegeixin elements propis al paper, i amb ella va ser igual. Vam tenir moltes reunions: no tant assajos, sinó més aviat diferents xerrades sobre com era el seu personatge. Ella s'enfrontava a un repte gran, que és el d'interpretar més d'un paper al llarg de la pel·lícula, un mateix personatge al qual, en un moment donat, la seva vida es bifurca, la qual cosa precisava de gestos subtils per a diferenciar aquests dos papers. També era molt important per a mi treballar des del naturalisme, perquè l'espectador s'identifiqués amb els personatges com si fossin de carn i os.

Alguns dels conflictes que se li presenten a la protagonista cobren especial importància si tenim en compte que es tracta d'una dona. Vas voler introduir una lectura de gènere en la pel·lícula, o va ser una cosa natural?

Tot va sorgir en posar-me en la perspectiva d'una dona la vida de la qual ha pres un rumb que no és el que ella esperava, que no va poder desenvolupar la seva vocació, i el marit de la qual li oculta coses i li fa llum de gas. És a dir, que només per ser dona s'ha d'enfrontar a circumstàncies més adverses. No és el tema central de la pel·lícula, però es tracta de manera tangencial, i va ser una decisió deliberada a l'hora de desenvolupar el personatge.

Visitante és una de diverses pel·lícules fantàstiques espanyoles que tenim enguany en el festival. Creus que hi ha una marca del fantàstic espanyol?

Sí, per descomptat. I tant de bo es treballi i se secundi més, perquè crec que és un dels gèneres que millor es pot exportar, i més pot desenvolupar la indústria. A més, ajuda a posar les nostres preocupacions locals en un context més global, la qual cosa sempre és bonic. Era molt important per a mi que l'espectador es pogués identificar amb el món que presentava, així que vaig intentar partir del que conec millor, que és el nostre país. Al mateix temps, volia que els temes i les motivacions dels personatges fossin universals.

Per a acabar, quins directors i pel·lícules són els que t'han portat fins a on estàs avui, presentant una pel·lícula fantàstica al Festival de Sitges?

M'encanta el cinema clàssic, però també directors dels anys setanta i vuitanta com Roman Polanski, Steven Spielberg, David Cronenberg o David Lynch. En els últims anys, hi ha hagut pelis que he vist en el mateix festival, com Babadook o Possessor que m'han interessat molt.

 

Comparteix