Residència WomanInFan - Marina Badía

Marina Badía, cineasta de Saragossa, destaca com a directora i guionista amb un enfocament íntim i personal en els seus projectes. Formada a la Universitat Complutense de Madrid i a la New York University, on es va especialitzar en direcció cinematogràfica, la Marina ha explorat temàtiques complexes com la soledat i l’aïllament a les seves obres. Inspirada per la "Weird greek wave", la seva visió combina elements del cinema psicològic amb històries profundament humanes i narratives visuals carregades d’emoció. Aquest any ha estat reconeguda pel seu talent al Festival de Sitges 2024, on va obtenir una doble selecció: ha estat seleccionada per formar part de la Residència Fantàstica WomanInFan i va guanyar la convocatòria Corto-Teaser, un assoliment inèdit en aquest certamen. Aquestes oportunitats li permetran desenvolupar el seu primer llargmetratge, Cordero de mí, una pel·lícula que combina elements de thriller psicològic i fantasia.

Marina, buscant informació sobre tu sempre trobem dos fets clau: ets originària de Saragossa i et declares fan de Twin Peaks. Quant d’això podem veure reflectit en la teva obra?

Vaig créixer en un petit poble de Saragossa, on passava els estius mirant pel·lícules amb una amiga. Recordo que quan vaig descobrir el cinema de David Lynch no volia parar de mirar una i altra vegada tot el que havia dirigit. D’aquí ve Twin Peaks, una sèrie que em va quedar molt present i que d’alguna manera és una influència gairebé inconscient en tot el que faig.

Menciones que en mudar-te als Estats Units, vas experimentar un vincle emocional amb la societat nord-americana que va impactar directament en el teu treball. Ens pots explicar una mica més? Quines creus que són les principals diferències que has trobat amb la societat i cultura espanyola? Per què vas triar els Estats Units?

Em vaig mudar als Estats Units tan bon punt vaig acabar la carrera perquè sentia la necessitat de sortir, buscar la incomoditat i viure lluny del conegut. Volia un xoc cultural i el vaig trobar. Només vaig viure-hi dos anys, i no vaig buscar conclusions generalitzades. Però, segons la meva experiència, el que més em va impactar va ser l’aparent facilitat per evitar conflictes i les poques mostres de vulnerabilitat que vaig percebre. Sentia que moltes de les situacions que presenciava eren més de pel·lícula que reals.

Quan parles d’aquestes experiències, explores les relacions humanes i els vincles familiars a través dels teus curtmetratges, en els quals has tocat des de la comèdia fins al thriller psicològic. Com vas arribar a una temàtica més fantàstica amb Cordero de mí?

El gènere fantàstic és molt ampli i permet explicar històries amb moltes capes, que són el tipus d’històries que personalment m’interessen. Els recursos del fantàstic que utilitzo m’ajuden a introduir diferents línies que reforcen i potencien la meva visió del thriller.

Aquest mateix projecte serà el teu primer llargmetratge dins de la teva carrera, que ha estat marcada per curtmetratges i treball comercial amb campanyes publicitàries per a Mango o Paco Rabanne. Com et sents? Què creus que podràs extreure d’aquesta experiència, que no hagis pogut experimentar dirigint abans?

Encara que com a directora i editora m’he dedicat professionalment a crear contingut per a marques o agències, el cinema sempre ha estat aquell lloc on m’he sentit com a casa. He dirigit diversos curtmetratges, però el repte de fer una primera pel·lícula està sent molt diferent del que he fet fins ara, fins i tot en les primeres fases de desenvolupament. Estic gaudint moltíssim del procés.

Has aconseguit, per primera vegada des de l’inici d’aquesta edició, una doble selecció al Festival de Sitges, sent la guanyadora del concurs de curtmetratges i de la residència fantàstica. Ets pionera en un sector on ser dona implica ser pràcticament una minoria. Com t’enfrontes a aquesta situació tan nova? Quins són els projectes que t’esperen després del festival?

La doble selecció al Festival de Sitges la segueixo vivint com un somni. Aquestes distincions me les he pres com una injecció de confiança i força en el procés de desenvolupar la meva primera pel·lícula. Gràcies a la selecció del curt-teaser WomanInFan podré donar forma al guió de la pel·lícula, i ara mateix estic treballant per desenvolupar una nova versió del guió per definir i construir quina forma tindrà aquest teaser. Està sent un procés molt emocionant i l’estic gaudint moltíssim.