Ángeles Huerta, I Premi Josefina Molina de Guió de Llargmetratge Fantàstic d'Autoria Femenina

Per la seva obra Lampreas, seleccionada entre 31 propostes internacionals, per la seva mirada femenina, qualitat literària i originalitat dins del gènere, l’acte oficial de lliurament és avui, a les 22.45 h., a l’Auditori Meliá Sitges.

La cineasta i guionista Ángeles Huerta ha estat la guanyadora del I Premi Josefina Molina de Guió de Llargmetratge Fantàstic d’Autoria Femenina amb l’obra Lampreas. Aquest nou guardó, creat per la Fundació SGAE i el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, neix amb l’objectiu de donar veu i visibilitat a les guionistes en un gènere encara fortament masculinitzat. El premi té una dotació de 10.000 euros.

En conèixer el veredicte, Ángeles Huerta ha expressat que és «una alegria enorme. Sóc conscient que el nivell de les autores de fantàstic a l’Estat espanyol és cada cop més alt. I no m’estranya. El cinema de gènere és el més lliure i el més disruptiu, és normal que moltes l’escollim com a forma d’expressió. A més, m’encanta la idea de reivindicar una estirp de creadores en aquest àmbit específic, dones que ja van explorar l’allò sinistre quotidià, un corrent subterrani que ara comença a sortir a la llum».

El jurat ha destacat el guió «per la seva originalitat i qualitat literària dins del gènere fantàstic, així com per construir una història en què el tret femení té una importància singular, i explora conceptes com el del cos i la qualitat de l’allò monstruós». A la convocatòria, s’hi van presentar 31 guions originals, procedents de l’Estat espanyol i d’Iberoamèrica, la qual cosa confirma l’interès i la necessitat d’obrir nous espais per a la creació femenina en l’àmbit del cinema fantàstic.

La proclamació del veredicte ha tingut lloc aquest matí, en el marc del programa Woman in Fan del certamen cinematogràfic i durant la taula rodona «Elles escriuen, elles dirigeixen: Nous talents femenins en el cinema fantàstic».En aquesta sessió, hi ha participat la mateixa Ángeles Huerta, juntament amb Inés París, guionista, directora i vicepresidenta de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) pel Col·legi de l’Audiovisual; Mònica Garcia i Massagué, directora general de la Fundació Sitges, Ángel Sala, director artístic del Festival i membre del jurat Josefina Molina, i Rubén Gutiérrez, director general de la Fundació SGAE.

El guardó ret homenatge a la trajectòria de la pionera Josefina Molina, directora i guionista de Vera, un cuento cruel (1973), i neix amb vocació de continuïtat en futures edicions.

El cinema de gènere femení, la resposta a una vulnerabilitat real

La directora i guionista (O corpo aberto, Esquece Monelos) també ha reflexionat sobre el paper de la dona en el fantàstic i la importància de la seva mirada singular: «El cinema de gènere femení és la resposta a una vulnerabilitat real. Hi ha una experiència del cos i de la família que és radicalment femenina i que constitueix un terreny fèrtil per al fantàstic. La societat encara et col·loca en un lloc diferent, que genera altres perspectives. Hi ha una estètica i una eròtica pròpies, perquè tenim una experiència del cos —i unes fòbies— diferents de les masculines. Així mateix, crec que venir de la perifèria també hi aporta. Està clar que només podem aspirar a explicar històries universals des del radicalment particular».

Preguntada en una entrevista amb la Fundació SGAE sobre què la va motivar a presentar Lampreas al premi, Huerta ha explicat que la convocatòria va arribar en un moment clau del seu procés creatiu: «ja estava treballant en la idea de la pel·lícula abans que convoquessin el premi, però, òbviament, un guardó d’aquestes característiques em va animar a baixar totes aquelles idees a terra. El fet que el Festival de Sitges fos una de les entitats convocants em va esperonar a intentar-ho, malgrat tots els dubtes i inseguretats. Crec que és molt important donar visibilitat a un projecte com aquest en un lloc com Sitges, la meca a la qual aspirem estar tots els fans del gènere».

Jurat i lliurement oficial del guardó
El jurat del I Premi Josefina Molina de Guió de Llargmetratge Fantàstic d’Autoria Femenina l’han integrat María Adell, docent i crítica de cinema; Violeta Kovacsics, historiadora i crítica de cinema; Elisa Puerto, guionista i script doctor; Ángel Sala, director del Festival de Sitges, i César Sodero, cineasta i guanyador del XIX Premi SGAE de Guió Julio Alejandro.

L’acte oficial de lliurament del premi, que tindrà lloc aquesta nit (22.45h) a l’Auditori Meliá Sitges, serà presidit per Inés París i Mònica Garcia i Massagué, i finalitzarà amb la projecció del film La hermanastra fea, de la cineasta noruega Emilie Blichfeldt.

Amb aquesta iniciativa, la Fundació SGAE i el Festival de Sitges reafirmen el seu compromís de gènere amb la igualtat d’oportunitats i l’excel·lència creativa, amb una mirada més plural i inclusiva dins l’univers fantàstic.

Sobre Lampreas

En un món postcol·lapse, l’Eugenia és sotmesa a atroços tractaments de fertilitat per donar-li un hereu al marit. L’Armando, propietari d’una rudimentària empresa farmacèutica, està obsessionat amb tenir descendència. L’arribada d’un atractiu marí mercant, el Telmo, coincideix amb l’aparició d’una sèrie de cadàvers aparentment dessagnats per una llamprea gegant. L’Eugenia, dividida entre el terror i el desig, trobarà en aquests crims l’oportunitat de descobrir-se a si mateixa.

Sobre Ángeles Huerta

Nascuda a Xixón l’any 1974, Ángeles Huerta és directora i guionista, diplomada en Direcció Cinematogràfica per la Met Film School de Londres. Va debutar en el llargmetratge amb el documental creatiu Esquece Monelos (Olvida Monelos) (2017), guardonat amb la Menció Especial del Jurat a Documenta Madrid i amb tres premis Mestre Mateo de l’Academia Galega do Audiovisual. La pel·lícula també li va valer una nominació als Premis Feroz el 2018. El 2022 va estrenar O corpo aberto, la seva primera incursió en el cinema de gènere, amb un guió desenvolupat al Laboratori de la Fundació SGAE de Creació Audiovisual. Després de la seva estrena al MotelX de Lisboa i el seu recorregut per festivals com la Seminci o el FICX, l’obra va assolir un gran èxit en obtenir 12 premis Mestre Mateo, una xifra rècord. El 2025 ha estrenat Antes de nós, un projecte d’encàrrec que revisita dos episodis de la vida de Daniel Castelao, considerat el pare del nacionalisme gallec, amb guió de Pepe Coira.

Sobre Josefina Molina

Josefina Molina (Còrdova, 1936) fou la primera dona a obtenir el títol de Direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia i el 2012 va rebre el Goya d’Honor per la seva contribució al cinema espanyol. La seva carrera ha combinat treballs per al cinema i la televisió. Entre tots ells destaca Vera, un cuento cruel (1973), la seva opera prima, amb la qual es va atrevir amb el gènere fantàstic i que la va convertir en la primera creadora del gènere de l’Estat. No obstant això, va ser el 1981, amb Función de noche, que va assolir l’èxit professional. Entre les seves obres també destaquen Esquilache, Lo más natural o La Lola se va a los puertos. La seva filmografia també inclou quatre curtmetratges: La otra soledad (1966), Aquel humo gris (1967), Melodrama infernal (1967) i La rama seca (1972). També ha dirigit produccions destacades per a la televisió, com ara Escrito en América, Teatro de siempre, El camino, Teresa de Jesús y Entre naranjos, entre d’altres. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons, com el premi Dona de Cinema, que atorga l’Institut de la Dona, i és presidenta d’honor de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA).