Cannes i un toc de fantàstic

No ha estat Cannes 2025, tant en la seva secció oficial com en les paral·leles, una font decisiva de cinema de gènere, que altres anys ha sorprès des de la producció francesa (recordem el 2023 la presència d'El regne animal o Acide, dues considerables produccions de ciència-ficció) o l’impacte de títols com La substància en l’edició de l’any passat.

Sí que la presència d’Ari Aster amb la seva esperada Eddington subratllava el cinema de gènere a la Secció Oficial, juntament amb el retorn de Julia Ducournau amb Alfa, una pel·lícula molt més fantastique del que es deia i que, malgrat certes crítiques, incomprensiblement hostils, confirma el talent de la directora guanyadora de la Palma d’Or amb Titane.

De tota manera, a la Secció Oficial de Cannes 2025 hem tingut un títol monumental, Resurrection, de Bi Gan, que per si sol defineix el poder d'allò que és imaginari en el cinema al llarg de la seva història. I en les sessions de matinada hem pogut gaudir d'Exit 8, de Kawamura Genki, una pel·lícula que obre portes a l’evolució del fantàstic des de les fonts del videojoc, en clau de malson simètric en bucle.

Cal destacar també que a Cannes l’animació ha tornat a triomfar (Arco, La mort n'existe pas, Planètes) i deixa també alguna d’aquelles pel·lícules diferents, úniques, que saben deixar empremta, com l’essencial guanyadora de la Setmana de la Crítica, la tailandesa A Useful Ghost, una de les millors pel·lícules de l’any.

Ángel Sala, director del Festival de Sitges