Vés al contingut
Jalmari Helander

L’enèrgica i bèl·lica ‘Sisu’, de Jalmari Helander, s’alça com a millor pel·lícula a Sitges 2022

Lectura de 4 min.

Comparteix

Masaaki Yuasa rep l’últim premi Màquina del Temps de l’any per la seva enorme influència al cinema d’animació contemporani

La pantalla de Sitges 2022 està a punt d’apagar-se, però abans de dir adéu definitivamente, el Festival ha revelat els guanyadors de l’edició. Jalmari Helander, que ja es va fer amb tres premis l’any 2010 amb Rare Exports: Un cuento gamberro de Navidad, ha tornat a conquerir Sitges fent-se amb altres tres guardons, entre ells, el de millor pel·lícula. Tota una fita per una edició que ha resultat ser de rècord. La directora de la Fundació, Mònica Garcia i Massagué, ha anunciat que la 55a edició ha atret més públic que mai, amb un 10,3% més a la xifra d’assistents i un 6,3% més de recaptació que l’any 2019. A més, Sitges ha rebut la visita de 610 convidats, una xifra insòlita fins el moment.

A més de Sisu, l’altra gran triomfadora de l’edició ha estat Pearl, resultant guanyadors els seus dos coguionistes: Ti West, pel seu treball a la direcció, i Mia Goth, per la seva enlluernant interpretació. A propòsit de la preqüela de X, el distribuïdor Christophe Mercier, membre del jurat oficial, ha destacat en roda de premsa la increïble simbiosi que existeix entre l’actriu i el cineasta. Al costat de Mercier, els altres quatre membres del jurat, Mariana Enríquez, Heidi Honeycutt, Susanne Wuest i William Lustig, han aprofitat la compareixença davant els mitjans per a recalcar la necessitat de celebrar l'art d’explicar històries, així com per a reivindicar que el criteri d'avaluació d'una pel·lícula es mesura pel que un sent durant el seu recorregut, i no tan sols en relació als seus aspectes tècnics.

A més de Sisu i Pearl, es sumen a la llista de premiats Project Wolf Hunting, que s'ha fet amb el Premi Especial del Jurat; Quentin Dupieux, que s'ha emportat el Premi a Millor Guió ex–aequo per les dues pel·lícules que ha portat a aquesta edició (Fumar provoca tos i Increíble pero cierto), i Tereza Nvotová, que ha aconseguit una menció especial “pel el seu gran ull a l'hora de representar amb elegància els dies moderns de la caça de bruixes”.

Però els premis del palmarès no han estat l'únic reconeixement que s'ha atorgat a l'última jornada. El mestre de l'anime japonès Masaaki Yuasa ha rebut l'últim dels cinc premis Màquina del Temps que el Festival ha lliurat aquesta edició per la desbordant creativitat que ha demostrat al llarg dels seus vint anys de carrera. El cineasta nipó, que ha visitat el municipi per a presentar Inu-oh, la seva última pel·lícula, ha protagonitzat l'última roda de premsa d'aquesta edició, en la qual ha explicat el perquè de l'estranya fusió entre el rock i els compassos clàssics del Noh, forma clàssica del teatre japonès: “El Noh, tal com s'entén en l'actualitat és molt lent i costa entendre’l, però hi ha algun registre en el qual fa sis-cents anys era més agressiu i els tempos eren més ràpids. Jo he agafat aquesta referència i he intentat barrejar-la amb aquests tempos. A més, vaig agafar instruments del rock perquè només amb els del Noh no podia expressar el que volia”.

Tots els guardons esmentats han estat atorgats a la gala de cloenda del Festival, en la qual s'ha pogut veure Hasta los huesos: Bones and all, l'última pel·lícula de Luca Guadagnino, una història d'amor caníbal entre dos joves que viuen al marge de la societat. A més, a la nit, ha tingut lloc el passi de les tres pel·lícules sorpresa d'aquesta edició: en primer lloc, s'ha projectat Bodies Bodies Bodies de Halina Reijn, en una sessió individual i, després, el públic ha gaudit d'un programa doble format per Barbarian, de Zach Cregger, i Monstrous, de Chris Sivertson.

D'altra banda, a primera hora del matí, Rodrigo Sorogoyen i el seu equip han comparegut en roda de premsa després d'haver emocionat al Auditori en el dia d'ahir amb la seva As bestas. A ella, Isabel Peña, la coguionista, ha reflexionat l'evolució dels personatges al llarg dels cinc anys que el guió va estar aparcat: “Quan ets més ingenu tendeixes a una foscor més arbitrària, i van passant els anys i t'adones que hi ha coses més interessants que explicar. Llavors, solen quedar en un terreny més temperat, més humans i menys caricaturitzats”.

L'agenda d'indústria, d’altra banda, també ha comptat amb la presència de Masaaki Yuasa, que ha protagonitzat una trobada amb els seus fans, en el qual ha parlat sobre el seu procés creatiu i del seu criteri a l'hora de triar les històries que adapta. A més, s'ha celebrat una altra sessió del Sitges Green Film Lab, el tret de sortida del qual va tenir lloc ahir i l'última sessió del qual formarà part de l'agenda de demà.

Les activitats paral·leles també han celebrat avui la seva pròpia jornada de clausura. Al Mercat Vell, el Taller Citoplasma Animació Stopmotion ha entretingut els més petits animant plastilina frame a frame mitjançant tècniques de substitució i morph. A més, avui han passat per la Carpa Fnac nombrosos escriptors en una gran traca final. Al matí, Manolo Dos i Vicky Hidalgo han presentat l'última novel·la de l'editorial Minotaure, Temores crecientes; a mitja tarda, ha arribat el tornó de Javier Moragón i Octavio López Sanjuán, que han presentat Bienvenidos a la noche de miedo, el llibre oficial de la saga autoritzada per Tom Holland, i al capvespre, la carpa s'ha clausurat amb Julio Ángel Olivares Merino i la seva última novel·la, La cacería.

Comparteix

Contingut anterior

Palmarès de la 55ª edició