Panorama i Midnight X-Treme apunten al centre neuràlgic del fandom del gènere fantàstic

El Festival de Sitges es prepara per a submergir als seus espectadors en un huracà d’emocions extremes: nits d’infart, terrors sobrenaturals, criatures impossibles i noves perspectives del gènere que desafien qualsevol límit. Amb les seccions Midnight X-Treme i Panorama com a epicentre de l’horror més radical i del fantàstic més divers, aquesta 58a edició promet ser d’obligatòria assistència per als fans que busquen adrenalina, innovació i el plaer de deixar-se arrossegar pel seu costat més fosc. 

Ángel Sala, Director Artístic del Festival i Mònica Garcia i Massagué, Directora de la Fundació, han anunciat avui les propostes que faran vibrar Sitges en les següents seccions: Panorama, que recull propostes directes al cor dels fans més exigents del fantàstic i Midnight X-Treme, amb apostes radicals que ompliran d'emocions fortes les sessions de mitjanit. Dues seccions que, al costat de les ja anunciades Noves Visions i Anima’t, faran les delícies dels fans del Fantàstic en l'edició de 2025, que es celebrarà del 9 al 19 d'octubre. 

Panorama: Shelby Oaks de Chris Stuckmann, obrirà un viatge a les entranyes d'un gènere en constant expansió 

Com cada any, la secció Panorama és una radiografia de l'estat del cinema fantàstic en l'actualitat. Alguns dels eixos essencials de la secció són el sobrenatural i els rituals foscos, el terror adolescent, la supervivència en espais hostils, el folklore i la relectura de mites. Enguany, la secció tindrà una sessió d'obertura amb Shelby Oaks, pel·lícula produïda per Mike Flanagan que barreja el relat de ficció tradicional amb el found footage, tenint de fons les llegendes urbanes i un cert to de creepypasta. En aquesta línia es mourà Man Finds Tape de Paul Gandersman i Peter S. Hall, la història de dos germans que descobreixen el que hi ha darrere de cintes amb videoclips estranys, en una de les sensacions de l'últim festival de Tribeca, produïda per un equip clàssic del Festival com Aaron Moorhead, Justin Benson i David Lawson, els quals també estan darrere d'una altra aposta pel paranormal com El descendiente de Peter Cilella, en la qual un guàrdia escolar de Los Angeles, marcat per una tragèdia familiar, té visions estranyes després de veure una llum misteriosa. Pel que fa a l’horror religiós, tenim Blood Shine d’Emily Bennett i Justin Brooks, on una fanàtica segresta un jove cineasta i li promet que els seus rituals sàdics li convertiran en un déu. En un territori més alegòric, la refrescant Bagworm d’Oliver Bernsen situa al centre de la seva trama a un venedor de martells sexualment frustrat que trepitja un clau oxidat i es debat entre si el gir del món en la seva contra és real o si és el resultat de la infecció que consumeix el seu cos i la seva ment.

El cinema japonès tindrà una important presència en la secció Panorama, començant per la japonesa Dollhouse de Shinobu Yaguchi, que mostra com la vida d'un matrimoni feliç es destrueix quan mor la seva filla de cinc anys. Tanmateix, la mare troba una nina igual que la seva difunta filla en un mercat ambulant i la compra... només per a comprovar que aquesta donarà inquietants senyals de vida. Per part seva, The Curse de Ken'ichi Ugana (un dels directors més interessants de la nova ona d'autors nipons especialitzats en fantàstic) segueix a Riko, una recepcionista en un saló de moda, qui porta una vida tranquil·la, compartint pis amb la seva amiga Airi. Un dia, Riko comença a notar canvis inquietants a les publicacions a les xarxes socials de la seva amiga taiwanesa Shufen, qui comença a penjar vídeos enigmàtics. Al mateix temps, un cadàver desfigurat apareix a la vora del mar a Taiwan. Si Ugana renova els estereotips del J-horror, també ho fa Mag Mag, i des d'una perspectiva femenina com la de Yuriyan Retriever, directora que emergeix amb força al panorama de cinema de terror japonès, endinsant-se en la història de venjança d'una dona la parella de la qual és assassinada pel fantasma que posa títol a la proposta, i que aviat descobrirà la veritable identitat de qui ha de venjar-se. Des del Japó arriba també una de les propostes més radicals de la secció, Taroman: Expo Explosion, una pel·lícula basada en la sèrie de TV homònima de Ryo Fujii (també director de la cinta), que al seu torn s'inspira en els xous tokusatsu dels anys setanta i en les obres de l'artista japonès Taro Okamoto. La pel·lícula, una combinació de batalles contra kaijus i elements educatius sobre art, nostàlgia i surrealisme, promet deixar empremta a Sitges. 

Un dels temes essencials del terror actual és el protagonisme de la família com a font o pol d'atracció de les forces malignes. A Panorama tindrem exemple d'això amb títols com The Surrender de Julia Max que explica com, quan el patriarca d'una família mor, una mare i una filla arrisquen les seves vides per a dur a terme un ritual de resurrecció i portar-lo de tornada d'entre els morts. Un altre tipus de rituals, però relacionats també amb la mort, cobraran protagonisme en Mother of Flies de John Adams, Zelda Adams i Toby Poser, tota una família de creadors de fantastique que acudeixen a la seva habitual cita a Sitges després de triomfar en el Festival de Fantasia amb una història sobre una dona que rep un diagnòstic mortal i rep una cura d'una bruixa en el bosc... però com ja sabem, tota solució màgica ve amb el seu propi peatge.

Des de Sundance i amb Dev Patel al capdavant, Rabbit Trap de Bryn Chainey trasllada al seu matrimoni protagonista londinenc a una casa de camp on, mentre graven un àlbum de música, començaran a escoltar un soroll místic que a poc a poc els farà desconnectar de la realitat. Des d'Emirats Arabes arriba The Vile de Majid Al Ansari, on una dona canviarà radicalment quan el seu marit porta a casa a una segona esposa, alliberant misterioses forces fosques en el lloc. Explorant també una altra relació paternofilial, My Daughter is a Zombie, de Pil Gam-sung, segueix a un pare solter que fa tot el possible per protegir la seva filla quan aquesta és mossegada per un no-mort, en un dels fenòmens de l'estiu a Corea del Sud. D'altra banda, No deejes a los niños solos d'Emilio Portes, presenta una jove vídua que es muda a una nova casa amb els seus dos fills; la nit en què els ha de deixar sols acaba convertint-se en una experiència claustrofòbica terrorífica. 

En el corrent del teen horror i el coming of age, ens trobem amb 13 Days Till Summer de Bartosz M. Kowalski, que reuneix un grup d'adolescents despreocupats de festa durant els últims dies de classe, en una casa intel·ligent situada als afores de la ciutat. De sobte, les portes es bloquegen i les finestres es tanquen quan algú activa de sobte el mode «caça». D'altra banda, en un vessant més body horror es situa Slanted de Amy Wang, la història d'una adolescent xinesa-estatunidenca insegura que es sotmet a una cirurgia experimental per a semblar blanca i assegurar-se així el títol de reina del ball, així com l'acceptació dels seus companys. A It Ends d'Alex Ullom, un grup d'amics que surt a comprar menjar a altes hores de la nit es queda atrapat en un cotxe tot terreny. A partir d'aquí hauran de decidir si acceptar el seu destí o intentar escapar, enfrontant-se a un entorn ple d'amenaces sobrenaturals, en una de les pel·lícules que van entusiasmar l'audiència de l'últim SXSW. 

El cinema més instintiu sempre és present a Sitges i enguany no és excepció. La lluita per la supervivència és un dels arguments universals que millor funcionen i, en Panorama, hi ha diverses propostes que faran que tant els protagonistes de les pel·lícules com l'espectador lluitin per sobreviure. Una d'elles és Delivery Run de Joey Palmroos, que es centra en com un repartidor de menjar és perseguit per un conductor de llevaneu completament embogit, en una espècie de versió sota zero de Duel (El diablo sobre ruedas), de Steven Spielberg. Per la seva banda, l'aclamada Hellcat de Brock Bodell segueix a una dona que es desperta a la part posterior d'una caravana en moviment amb una ferida greument infectada i a la qual una veu, procedent del camió que la remolca, li diu que han de portar-la a un metge en menys d'una hora o patirà un destí horrible.

No faltarà en Panorama tot allò relacionat amb la reinterpretació dels clàssics. Un dels casos més evidents serà Abraham’s Boys de Natasha Kermani, que segueix la figura d'Abraham Van Helsing després de la novel·la de Bram Stoker. En aquesta seqüela-relectura, Van Helsing intenta deixar enrere el seu passat i es trasllada al costat dels seus fills als Estats Units, explorant el trauma infantil a través dels ulls d'una jove asiàtica molt familiaritzada amb la mort. Un tractament del vampirisme totalment diferent és el que ofereix Love Kills de Luiza Shelling Tubaldini, on una jove vampiressa redescobreix la seva humanitat a través del seu vincle amb un ingenu humà. Una visió on el vampirisme reflecteix traumes, exclusió i lluites identitàries. 

I passem dels mites clàssics de la literatura a la mitologia, en aquest cas índia, de la mà de Bokshi de Bhargav Saikia, que segueix a una noia traumatitzada per la brutal desaparició de la seva mare que, en una excursió escolar poc convencional a un misteriós jaciment prehistòric, s'enfronta al seu aterridor destí. Marama de Taratoa Stappard, ambientada a l'Anglaterra victoriana de 1859, ens trasllada al terror gòtic maori en una història en què una dona reclama la seva identitat dins de la cultura indígena. Per part seva, la ja anunciada Monster Island de Mike Wiluan, de co-producció entre Singapur, Indonèsia, el Japó i el Regne Unit, reuneix, en plena Segona Guerra Mundial, a un soldat japonès i un presoner de guerra britànic que hauran de resoldre la seva enemistat per a sobreviure a una criatura marina que amenaça les seves vides. Per si no fos prou, Mermaid de Tyler Cornack, un thriller amb tocs de comèdia en què un drogoaddicte troba a una sirena ferida que es convertirà en la seva protegida, és el punt culminant al cinema de criatures. 

Panorama no deixarà de costat l'acció relacionada amb elements propis del gènere fantàstic. Des de Tailàndia, Halabala de Eakasit Thairaat s'enfoca en un grup de policies que busquen a un brutal assassí en un bosc on s'adonaran molt ràpidament que guarda un secret molt fosc. D'altra banda, la ciència ficció amb alienígenes pel mig es manifesta a Osiris de William Kaufman, la qual segueix a un equip de les Forces Especials que desperta en una nau sense recordar com van arribar aquí i són perseguits per extraterrestres. Panorama també acull un dels èxits sud-coreans del 2025: Hi Five de Kang Hyoung-chul, que tracta sobre cinc superherois que van obtenir poders després de rebre trasplantaments d'un ésser sobrenatural, i que s'enfronten a un líder d'una secta que també va rebre un òrgan d'aquest mateix ésser.

Midnight X-Treme: el bany de sang perfecte per a unes nits sense fi 

La destrucció del quotidià, el sobrenatural i, sobretot, la comèdia negra al terror, són alguns dels principals fonaments de la selecció de Midnight X-Treme. Tot això convergeix a Hold the Fort de William Bagley, una hilarant comèdia de terror sobre una parella que, quan es trasllada als suburbis, es veu immersa en una guerra entre els seus veïns i uns monstres arribats de l'infern. D’altra banda, Fuck My Son! de Todd Rohal, explica l'obsessiva cerca d'una mare desesperada que arrossega a una altra mare a una boja odissea que es converteix en una espiral de terror plena de sexe mutant, monstres repulsius i personatges de carn animada, tot en clau de musical esbojarrat. La també absurda Flush de Grégory Morin se centra en la història d'un perdedor que, després de discutir amb la seva ex-xicota en un club, es queda atrapat en el bany amb un munt de cocaïna que li va robar al traficant de la zona. I si aquests títols no ens han semblat prou transgressors i radicals Karmadonna de Aleksandar Radivojevic, la història d'una dona embarassada que rep ordres divines de cometre assassinats, pugui ser la pel·lícula que rivalitzarà per a donar sentit al qualificatiu d’“extrem” de la secció.

Entre reminiscències del cinema dels vuitanta (i amb un dels seus emblemes al repartiment: Joe Dante), The Creeps de Marko Mäkilaakso ens transporta a Finlàndia, explicant-nos la història de dos joves americans que celebren una festa amb monstres molt hivernals (i Christopher Lambert) a un resort. En un terreny més místic, a més de la ja anunciada Deathstalker de Steven Kostanski (reinici del clàssic del 83), destaca Ut Lan the Guardian Demon de Dan Trong Tran. La cinta segueix a Lan, qui, després de la mort del seu pare, es trasllada a un poble rural i es converteix en empleada domèstica d'un vidu sense fills. Allà s'enfrontarà a fenòmens inquietants, morts misterioses i, amb l'ajuda d'un escriptor de novel·les de terror, descobrirà que la casa amaga secrets aterridors. D'altra banda, la màgia negra s'obre pas en The Book of Sijjin and Illiyyin de Hadrah Daeng Ratu, on una dona realitza una maledicció sobre una família i, com a resultat de l'embruixament, els seus membres experimenten una sèrie de successos terrorífics en un dels banys de sang i horror que marcaran el Festival d'enguany.

La (sub)cultura sempre ha fet front a l'horror i això a Sitges no és excepció: Deathgasm II: Goremageddon de Jason Howden, seqüela de la pel·lícula de 2015 que també va estar en aquesta mateixa secció, segueix la història de Brodie, qui en aquesta ocasió ressuscita als seus companys de banda per a guanyar una batalla de bandes i recuperar la seva núvia. En aquesta línia també balla Queens of the Dead de Tina Romero, qui ens submergirà en una batalla campal de zombis contra drag queens. Però, si parlem de confrontacions hem de parlar de Meat Kills de Martijn Smits, una proposta subversiva que segueix a un grup d'activistes pels animals que s'enfronta a un granger quan aquest assassina als seus porcs. 

Llistat de pel·lícules 

Panorama 

13 Days Till Summer – Bartosz M. Kowalski (2025) 

Abraham’s Boys – Natasha Kermani (2025) 

Bagworm – Oliver Bernsen (2025) 

Blood Shine – Emily Bennett & Justin Brooks (2025) 

Bokshi – Bhargav Saikia (2025) 

Delivery Run – Joey Palmroos (2024) 

El descendiente – Peter Cilella (2025) 

Dollhouse – Shinobu Yaguchi (2025) 

Halabala – Eakasit Thairaat (2025) 

Hellcat – Brock Bodell (2025) 

It Ends – Alex Ullom (2025) 

Love Kills – Luiza Shelling Tubaldini (2025) 

Mag Mag – Yuriyan Retriever (2025) 

Man Finds Tape – Paul Gandersman & Peter S. Hall (2025) 

Marama – Taratoa Stappard (2025) 

Mermaid – Tyler Cornack (2025) 

*Monster Island – Mike Wiluan (2024) 

Mother of Flies – John Adams, Zelda Adams & Toby Poser (2025) 

My Daughter is a Zombie – Pil Gam-sung (2025) 

No dejes a los niños solos – Emilio Portes (2025) 

Osiris – William Kaufman (2025) 

Rabbit Trap – Bryn Chainey (2025) 

Shelby Oaks – Chris Stuckmann (2025) 

Slanted – Amy Wang (2025) 

The Curse – Ken’ichi Ugana (2025) 

The Surrender – Julia Max (2025) 

The Vile – Majid Al Ansari (2025) 

Hi Five – Kang Hyoung-chul (2025) 

Taroman Expo Explosion – Ryo Fujii (2025) 

Midnight X-Treme 

Deathgasm II: Goremageddon – Jason Howden (2025) 

*Deathstalker – Steven Kostanski (2025) 

*Dolly – Rod Blackhurst (2025) 

Flush – Grégory Morin (2025) 

Fuck My Son! – Todd Rohal (2025) 

Hold The Fort – William Bagley (2025) 

Karmadonna – Aleksandar Radivojevic (2025) 

Meat Kills – Martijn Smits (2025) 

Queens of the Dead – Tina Romero (2025) 

The Book of Sijjin and Illiyyin – Hadrah Daeng Ratu (2025) 

The Creeps – Marko Mäkilaakso (2025) 

*Touch Me – Addison Heimann (2025) 

Ut Lan The Guardian Demon – Dan Trong Tran (2025) 

*Títols ja anunciats anteriorment