Sitges, capital del cinema fantàstic de producció nacional
El compte enrere és inexorable... Queda menys d’un mes perquè comenci la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El millor cinema de gènere produït a Espanya promet emocions fortes i escenes que deixaran el públic amb la boca oberta. Sitges torna a ser el punt de trobada de grans estrenes nacionals de terror i fantàstic a través d’una sèrie de directors que aposten fort per ampliar les fronteres estètiques del gènere.
Madrid, 12 de setembre de 2025. Ángel Sala, director artístic del Festival, i Mònica Garcia Massagué, directora de la Fundació del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, han detallat quins seran els títols de producció nacional seleccionats per a aquesta 58a edició. Destaquen noms tan cridaners com Eduardo Casanova, Paul Urkijo i Ion de Sosa juntament amb altres com Laura Casabé, Alberto Vázquez, Martín Mauregui o Bruno Martín.
Un fortí a la Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC)
Aquelarres en eusquera, conjurs satànics amb sang menstrual o una comunitat queer de vampiresses polititzades. Són múltiples els passadissos de la Secció Oficial i, en cadascun d’ells, podem trobar una forma innovadora i estimulant d’abordar el gènere.
Entre l’espasa i la bruixeria es troba el cinema fascinant de Paul Urkijo Alijo. A través de les seves pel·lícules, estrenades a Sitges, aquest director basc ha sabut absorbir el folklore i la mitologia de la seva terra natal per invocar la màgia. En el seu esplèndid debut, Errementari, el herrero y el diablo, reescrivia un conte popular d’infantesa, narrat en eusquera antic, sobre com enganyar el diable a l’Euskadi del segle XIX. En el seu segon llargmetratge, l’enlluernadora Irati, s’endinsava en els camins de l’èpica i el romanticisme que transita el fill d’un rei (Eneko Sagardoy) a la recerca del cos del seu pare, entrant en un bosc encantat on “Tot el que té nom, existeix”.
Ara, Urkijo torna a Sitges com un rei d’antany amb un dels títols més esperats de l’any. Gaua, que significa nit, ens trasllada a les muntanyes basques del segle XVII per continuar desplegant el seu meravellós sentit de l’atmosfera. En plena cacera de bruixes, una dona anomenada Kattalin (Yune Nogueiras) fuig de casa seva en plena nit. Perduda al bosc, es troba amb tres dones estranyes que comparteixen històries. Sorprenentment, la Kattalin descobrirà que aquestes històries es fan realitat.
No menys important és la nova excentricitat del sempre radical Eduardo Casanova. El seu cinema s’atreveix a filmar la diferència sense embuts, sense por de mirar-la de cara. Per això, títols tan colpidors com Pieles i La piedad tenen aquesta capacitat de desestabilitzar la mirada del públic amb intensos drames d’una extravagància punk recoberta de rosa queer.
Silencio, la seva nova proposta com a director, no és pel·lícula sinó una minisèrie que aprofundeix en la lluita contra els prejudicis i estigmes del discurs predominant per defensar la identitat marginal contra l’exclusió. Tot comença amb la crisi d’un grup de germanes xucladores de sang. La seva immortalitat és abans un càstig que una benedicció, atès que la pesta negra i la sida fan estralls en moments concrets de la Història, fet que impedeix alimentar-se com cal. La sang, aquesta valuosa substància que atorga i segresta la vida, és el motor d’una història de poètica marcada, tan fascinant com incòmoda.
Un altre títol fonamental de la Secció Oficial és La virgen de la tosquera, coproducció entre l’Argentina, Espanya i Mèxic dirigida per l’autora portenya Laura Casabé a partir d’un impactant relat de l’escriptora Mariana Enríquez, que el 2022 va ser membre del jurat de la SOFC. La pel·lícula, nominada a l’última edició del Festival de Sundance, es desplega com un exercici hipnòtic a partir d’un relat de terror psicològic. Narra l’experiència de tres joves inseparables, Natalia, Mariela i Josefina, bojament enamorades de Diego, el seu amic d’infantesa. Els fets transcorren en un calorós estiu del 2001, després de l’esclat de violència que va acabar en una crisi profunda. En aquest context, apareix la Silvia, una noia de més edat que ha captivat en Diego. Decidida a reconquerir-lo, la Natalia demana ajuda a la seva àvia Rita, que li permetrà ingressar en els dominis de la màgia negra. Sens dubte, una de les millors apostes de terror sobre l’Argentina al llindar de l’abisme.
I de l’encanteri més diabòlic passem a Balearic, el desitjat film d’una figura tan singular en el panorama del nou cinema espanyol com Ion de Sosa. Grat és el record dels seus treballs anteriors, destacant el migmetratge Mamántula, nominat al Goya, i la seva intel·ligent posada en escena a mig camí entre un serial dels 90, un episodi bastard d’Expedient X i la poètica d’una cuidada producció indie. Aquests ingredients serveixen d’aperitiu per a tot allò nou que ens pugui oferir aquest autor que navega a contracorrent en cadascuna de les seves hipnòtiques pel·lícules.
Balearic és un malson enmig d’una opulent vila de la Mallorca elitista que sembla infectada per l’esperit de la jet set de Marbella. A vegades, el lloc més luxós pot convertir-se en el més sagnant i opressiu. Tres gossos violents retenen un grup de joves que s’han colat a la piscina d’un xalet de propietaris absents. Un d’ells ha quedat greument ferit i el temps corre, però ningú sembla escoltar els seus crits d’auxili. Tot apunta que aquest conte claustrofòbic donarà molt de què parlar!
I de la piscina balear en forma de presó saltem a l’animació més desitjada. Tant a la Secció Oficial Fantàstic a Competició com a Anima’t, es projectarà Decorado, la nova pel·lícula d’Alberto Vázquez, un dels noms clau d’aquest llenguatge on els somnis més estranys cobren vida. La seva descomunal Unicorn Wars, guanyadora del Goya a millor pel·lícula d’animació, va aixecar passions en el Sitges 2022. Impossible no recordar la ferotge guerra que van disputar els unicorns contra un exèrcit d’ossets de peluix.
Ara, Vázquez recupera un dels seus esplèndids curtmetratges –es tracta del curt homònim que va guanyar el Goya el 2016– per explicar-nos la crisi existencial d’un ratolí anomenat Arnold. El seu matrimoni s’esfondra i la seva vida li sembla absurda. De sobte, la mort d’un amic en estranyes circumstàncies el farà sospitar que alguna cosa no encaixa... Amb una premissa com aquesta, Decorado es desplega en forma de comèdia dramàtica amb porta d’accés directe a les textures del cinema fantàstic. Sens dubte, és un títol que no us podeu perdre.
Finalment, l’oferta de produccions espanyoles que competiran en Secció Oficial comptarà amb un relat de ciència-ficció que treu partit de la intel·ligència artificial. Es tracta de Singular, el segon llargmetratge d’Alberto Gastesi, que justament va rebre un impuls clau a Sitges 2019, quan va guanyar el primer premi Pitchbox al desenvolupament. La pel·lícula narra el retrobament entre Diana i Martín, dotze anys després de la mort del seu fill, en una antiga casa del llac. Ella, interpretada per la guanyadora del Goya Patricia López Arnaiz, és especialista en IA, i ell, que encarna l’actor gallec Javier Rey, va deixar la seva feina per aïllar-se de la civilització. Tot hauria de transcórrer segons el previst si no fos perquè, de sobte, reben una misteriosa visita que canviarà completament les normes del joc.
Òrbita sona a ritme de tret
No és casualitat que al cartell de Luger, la vibrant òpera prima de Bruno Martín, hi aparegui una gran pistola obrint foc. I és que el títol d’aquest thriller criminal fa referència a la semiautomàtica que els nazis van fer servir durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta mítica arma –també coneguda com a Parabellum, que en llatí vol dir “Si vols la pau, prepara’t per a la guerra”– és la sorpresa que en Rafa i en Tony, dos amics de vida turbulenta, descobreixen al maleter d’un cotxe robat, tancada dins una caixa forta. Vendre la pistola a una casa d’empenyorament és la pitjor decisió que podrien haver pres... El líder d’una banda de malfactors intentarà recuperar-la costi el que costi.
Luger proposa així una intriga trepidant de segrestos i revenja entre un taller de cotxes i una zona de polígons industrials. A més, el punt de partida és prou estimulant. La pel·lícula gira al voltant de les tribulacions provocades per la pèrdua d’una sola arma de foc en clara sintonia amb clàssics immortals com Winchester 73 d’Anthony Mann i El perro rabioso d’Akira Kurosawa. D’altra banda, completen el repartiment l’aclamat David Sainz, conegut per la websèrie Malviviendo, Ana Turpin i Mario Mayo, protagonista de la sagnant Os reviento, que va guanyar a Sitges com a Millor Pel·lícula Midnight X-Treme el 2023.
Sitges Documenta
Quins fantasmes habiten la nostra cultura? Sens dubte, la ficció no és l’única resposta. Els documentals són una altra gran eina de lectura d’un present immediat i d’un passat que convé preservar.
Horror and Love és el nou documental del veterà director barceloní Joaquim Oristrell. Després de dècades d’experiència en el món de la televisió i com a director de comèdies, aquest antic col·laborador de Josefina Molina i Luis García Berlanga proposa, ara, un canvi de rumb en la seva trajectòria que farà les delícies del fan més curiós. Horror and Love és d’aquelles històries poc freqüents que només passen una vegada entre mil. Sí, es tracta d’un documental, però bé podria ser la crònica d’un conte d’amor gòtic entre dues ànimes bessones, Cristina Raya i David Moreno, que comparteixen la seva passió eterna pel cinema de gènere i alimenten, des de fa anys, un mateix somni: construir el millor parc d’atraccions de terror de tot Europa.
Per la seva banda, el nostre director artístic Ángel Sala i el realitzador Víctor Matellano han codirigit una peça de visionat imprescindible per a tot amant del terror dels 70. Aquel último tiburón és el seu nou documental, que explica el periple del que, segurament, és la seqüela més bastarda del segle XX: L’ultimo squalo d’Enzo G. Castellari. La pregunta és clara. Com es va poder filmar aquesta còpia bastarda de Jaws, acusada de plagi, que va tenir prohibida la seva distribució als Estats Units? Segons expliquen els directors, a Espanya sí que es va estrenar com a Tiburón 3, robant-li el títol a la seqüela oficial que Universal Pictures estrenaria anys més tard. Aquest és un dels saborosos detalls que Sala i Matellano expliquen en aquest exquisit documental, que funciona com una autèntica masterclass de cinema!
Igualment notòria és la proposta que signen el productor Enrique López Lavigne i la periodista cultural Marta Medina, el tàndem perfecte per endinsar-nos en la figura d’Iván Zulueta, l’home que hi ha darrere el culte, a través del documental El último arrebato. Sens dubte, es tracta d’una ocasió perfecta per entrar en els universos del mite més insondable del cinema espanyol. En la seva eterna Arrebato, protagonitzada per astres com Cecilia Roth i els nostres enyorats Eusebio Poncela i Will More, el cinema esdevenia un poder sobrenatural i la pantalla es trencava obrint un descens vertiginós cap al desconegut. Conscients de la seva força i esperit, els directors del documental aborden les complexitats de la pel·lícula, la seva dimensió de culte i el seu context polític i social en una Espanya que anticipava el final de “la movida”.
Per desgràcia, Zulueta no va ser l’únic àngel caigut per culpa de les drogues. El documental Eloy de la Iglesia, adicto al cine, dirigit per Gaizka Urresti, dona testimoni sobre la dimensió fosca d’aquest gran exponent del cinema quinqui, però també parla de l’esperit combatiu i contracultural que representa i la seva mirada oculta, transgressora i maleïda durant el franquisme tardà i la Transició. Cal afegir un darrer apunt. Aquest documental compta amb intervencions de personalitats com José Sacristán, Gaspar Noé i José Luis Garci.
Sitges Collection
Els malsons més gustosos abundaran a la 58a edició del Festival, però n’hi ha un de tan intens, tan macabre, que cal citar-lo a part. Vieja loca és el debut del director argentí Martín Mauregui, amb una Carmen Maura en complet estat de gràcia que enguany –ho recordem una altra vegada– rebrà un Gran Premi Honorífic.
Es tracta d’un magnètic thriller psicològic, on ressona el record de Misery, sobre el missatge inesperat que un noi (Daniel Hendler) rep de la seva exparella, demanant-li que tingui cura de la seva mare Alicia (interpretada per Maura). Sembla una missió senzilla, però aviat es convertirà en el pitjor dels seus malsons.
Brigadoon: on el cinema espanyol no coneix límits
Aprofitant que la secció Brigadoon recupera el cinema de gènere de totes les èpoques, no hi ha res millor que detallar les pel·lícules del panorama nacional. Pare del modern cinema de zombis, George A. Romero ha captivat generacions d’amants del terror i La noche de los muertos vivientes s’ha consagrat com a veritable cànon del cinema de zombis. El documental La noche de Romero d’Allan J. Arcal és un sentit homenatge a la figura immortal d’aquest gran cineasta del terror i el fantàstic.
D’altra banda, destaquen propostes com Carlos Cardona, un ibicenco en Hollywood, dirigit per José Luis Mir, que il·lustra la vida i obra d’un visionari inventor, creador de decorats i efectes especials a Hollywood; mentre que Tras las huellas de un gigante. Ray Harryhausen en España, de Luis Esquinas Chanes i Domingo Lizcano, abraça el pare d’algunes de les criatures més icòniques del cinema èpic i fantàstic, construïdes amb la paciència del treball fet fotograma a fotograma. Des dels mítics ovnis de La tierra contra los platillos voladores, amb aquell esperit de joiosa sèrie B, fins a la implacable Medusa de l’original Furia de titanes.
Serial Sitges: el true-crime i l’humor més surrealista porten el segell nacional
Si hi ha una expressió de l’àmbit televisiu que ha quedat gravada en l’imaginari col·lectiu, aquesta és, sens dubte, “Posarem llum a la foscor”, pronunciada pel famós presentador de Crims, la sèrie de 3cat en col·laboració amb Goroka i True Crime Factory, presentada pel carismàtic Carles Porta. Enguany, el nombre de capítols de la sèrie de casos policials més intrigant de la programació actual s’amplia. Com no podia ser d’altra manera, Sitges serà l’espai idoni per projectar les noves entregues (o la nova entrega) d’aquest fenomen que ha revolucionat les audiències.
D’altra banda, el true-crime trobarà el seu contrapunt en l’humor més passat de voltes. Rafaela y su loco mundo és la sèrie original d’atresplayer creada per Aníbal Gómez. Basada en el seu propi llibre, El alucinante mundo de Rafaella Mozzarella, es desplega com una delirant història d’humor absurd i irònic en forma de sentit homenatge a aquella etapa de mutació existencial que és l’adolescència. Tot plegat, des d’una perspectiva còmica del tot surrealista.
A més a més, la sèrie compta amb la direcció del divertidíssim Ernesto Sevilla, barrejant l’estètica pop amb referències a La hora chanante. Quant al repartiment, hi trobarem cares de primera línia del cinema i la televisió com Ingrid García-Jonsson en la pell de Rafaela, protagonista de la història; acompanyada de Carlos Areces, Joaquín Reyes i el mateix Aníbal Gómez, que interpreten les seves tres grans amigues. Completen el repartiment cares tan conegudes com les d’Arturo Valls, Carmen Ruiz, Pepa Cortijo, Laura Weissmahr i Luis Callejo en una ficció que comptarà, a més, amb cameos dels més estimulants. Des de la streamer Esty Quesada a llegendes del terror i l’electrònica com Javier Botet i Hidrogenesse.
És important assenyalar que, tan Rafaela y su loco mundo com l’altra sèrie que destaquem dins la secció Serial Sitges, titulada 33 días, són noves propostes originals de la plataforma atresplayer produïdes per Atresmedia. A 33 días, redescobrim l’afilada narrativa del periodista Carles Porta en aquest vibrant thriller de fugida carcerària que protagonitzen els actors espanyols José Manuel Poga i Julián Villagrán en la pell dels presos fugitius Prieto i Calatrava amb les unitats dels Mossos d’Esquadra trepitjant-los els talons.
Curtmetratges: terror breu i efectiu d’origen espanyol
I acabem amb aquelles pel·lícules en format curt que completen aquest llarg i saborós recorregut a través del cinema espanyol de gènere més actual! Comencem recordant la ja anunciada pel·lícula d’inauguració, Señuelo de Martha Ayerbe, seguida dels treballs de la Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC): El Revisor de Jandro (2025), Fumigón de Dani Asensio (2025), Las lágrimas de Sísifo de Luis Larrodera (2025), Prou bé d’Anna Carbonell (2024) i Terapias y Mazmorras d’Adrián Pachón (2025).
No menys importants són els curtmetratges de la secció Anima’t, El aspirante de Sam (2025) i El Fantasma de la Quinta de James A. Castillo (2025); les Sessions Especials que conformen Chupacabras de Jordi Serrallonga (2025), La morada del androide de Residencia Relleu (2024), The Saint Antoine de David Masson San Gabriel (2025) i Wisteria de Ian Garrucho (2025); a més d’un nodrit repertori en curt per a Brigadoon que integren Ghosting de Yago Casariego (2024), Equals de Javier Yañez Sanz (2019), Listen de Javier Prada (2024), Ratón de biblioteca de Javier Yañez Sanz (2023), Tragedium de Gastón Haag (2025) i Mighty Boy de Javier Yañez Sanz (2013).
Suport a la 58ª edició
Aquest any, les projeccions del Festival es portaran a terme en les següents sales del circuit oficial: Auditori Meliá Sitges, Sala Tramuntana, Sala Llevant (Brigadoon), cinemes Casino Prado de Sitges, Escorxador – Centre Cultural i Centre Cultural Miramar.
Un any més, el Festival agraeix el Compromís de las entitats i empreses col·laboradores: Moritz (patrocinador principal), Cupra (automotive partner), Repsol (partner energètic), CaixaBank (partner estratègic), TV3, Catalunya Ràdio y 3CAT (televisió oficial i ràdio oficial), La Vanguardia (diari oficial) i Meliá Sitges (patrocinador i seu oficial).
El Festival confirma els acords amb AMC - Dark TV, Aullidos, Campari, China Madrid, Cinesa, Cines Verdi, Cobega-Coca Cola European Partners, Cruz Roja, Dama Autores, Droom, Embotits Bundó, ESCAC, FNAC, Fotogramas, Frit Ravich, Fundación Japón, FX Animation, HBO MAX, Grup Flaix FM, Grup Iguana, Grupo Prisa, Iberia, IES Joan Ramon Benaprès Escuela de Hostelería, Grupo Main, Montaz Media, Ocimag, Port d’Aiguadolç, Reial Cercle Artístic, Renfe, SGAE y Fundación SGAE, Salicrú, Sensacine, Transperfect Translations S.L., The Original Cha-Chá, Tik Tok, Tresc i Vertix.
Sitges 2025 s’organitza gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Sitges, de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dels cinemes cines Casino Prado de Sitges i Escorxador – Centre Cultural, i compta amb el finançament de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales del Ministerio de Cultura, de la Diputació de Barcelona i del Carnet Jove – Departament de Drets Socials i d’Inclusió.
Llistat de pel·lícules
Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC)
Balearic – Ion de Sosa (2025)
Decorado – Alberto Vázquez (2025)
Gaua – Paul Urkijo Alijo (2025)
La virgen de la tosquera – Laura Casabé (2025)
Silencio – Eduardo Casanova (2025)
Singular – Alberto Gastesi (2025)
Sitges Collection
Vieja loca – Martín Mauregui (2025)
Òrbita
Luger – Bruno Martín (2025)
Sitges Documenta
Eloy de la Iglesia, adicto al cine – Gaizka Urresti (2025)
El último tiburón – Àngel Sala y Víctor Matellano (2025)
El último arrebato – Enrique López Lavigne y Marta Medina (2025)
Horror and Love – Joaquim Oristrell (2025)
Serial Sitges
33 días – Carles Porta (2025)
Crims – 3cat, Goroka y True Crime Factory (2025)
Rafaela y su loco mundo – Aníbal Gómez (2025)
Curtmetratges
Inauguración: Señuelo - Martha Ayerbe (2025)
Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC)
El Revisor - Jandro (2025)
Fumigón - Dani Asensio (2025)
Las lágrimas de Sísifo - Luis Larrodera (2025)
Prou bé - Anna Carbonell (2024)
Terapias y Mazmorras - Adrián Pachón (2025)
Anima’t
El aspirante – Sam (2025)
El Fantasma de la Quinta - James A. Castillo (2025)
Sessions Especials
Chupacabras - Jordi Serrallonga (2025)
La morada del androide - Residencia Relleu (2024)
The Saint Antoine - David Masson San Gabriel (2025)
Wisteria - Ian Garrucho (2025)
Brigadoon
Equals - Javier Yañez Sanz (2019)
Ghosting - Yago Casariego (2024)
Listen – Javier Prada (2024)
Mighty Boy - Javier Yañez Sanz (2013)
Ratón de biblioteca - Javier Yañez Sanz (2023)
Tragedium - Gastón Haag (2025)