Tanquem el line-up 2025: Guillermo del Toro, Yorgos Lanthimos, Park Chan-wook, Carmen Maura i altres grans noms del fantàstic contemporani

2025, collita històrica: la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya completa la seva selecció amb els nous treballs de Guillermo del Toro, Yorgos Lanthimos, Park Chan-wook, Scott Derrickson, Mamoru Hosoda… i anuncia homenatges a Carmen Maura, Benedict Cumberbatch, Enzo G. Castellari o William Fichtner 

Barcelona, 10 de setembre de 2025. A CASA SEAT Barcelona, Àngel Sala, director artístic del Festival, i Mònica Garcia i Massagué, directora de la Fundació del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, han presentat en roda de premsa les darreres novetats de la 58a edició del certamen de referència del cinema de gènere a escala mundial. Destaquen un seguit d’anuncis repartits entre alguns dels títols més esperats de la temporada i la presència d’estrelles fonamentals tan pel que fa al panorama nacional com internacional. 

Aquest Festival és també un espai de reconeixement a figures que han marcat el cinema de gènere en les darreres dècades. El Gran Premi Honorífic és el guardó que el Festival concedeix a personalitats clau dins del cinema fantàstic en particular i del cinema universal en general. Enguany, seran quatre els Premis Honorífics (tenint en compte el que ja vam anunciar per a Peter Chan). Avui anunciem el que atorgarem a Carmen Maura, que en aquesta edició protagonitza Vieja loca i que serà premiada per una trajectòria inigualable. Musa del cinema espanyol i europeu, ha treballat amb directors com Pedro Almodóvar, Álex de la Iglesia i Carlos Saura. Les seves interpretacions a Mujeres al borde de un ataque de nervios i La comunidad formen part de l’imaginari col·lectiu. Maura ha sabut conjugar comèdia i drama amb un talent excepcional, consolidant-se com una icona imprescindible del cinema contemporani. 

Els dos últims Grans Premis Honorífics recauen en els padrins del leitmotiv d’aquesta edició, veritables mestres del diàleg entre l’humor i el fantàstic. Terry Gilliam, membre dels Monty Python i director de clàssics com Brazil i 12 Monos, alçarà el guardó per la seva extraordinària aportació al cinema d’autor i de gènere. El seu univers visual, particular, surrealista i provocador a parts iguals, ha marcat generacions d’espectadors i cineastes. Gilliam combina imaginació, sàtira i crítica social en pel·lícules que continuen fascinant i desafiant els límits del setè art. Per la seva banda, Joe Dante serà reconegut com a mestre del cinema fantàstic i de terror. Obres com No matarás... al vecino o monster movies tan gamberres com Gremlins i Aullidos barregen amb mestria l’humor, el terror i el comentari social. Dante ha inspirat cineastes contemporanis i continua essent un referent internacional del gènere, capaç de sorprendre i entretenir públics de totes les edats. 

Ben Wheatley, Benedict Cumberbatch, William Fichtner i Enzo G. Castellari viatjaran a bord de la nostra Màquina del Temps 

La pluja de reconeixements no acaba amb els Grans Premis Honorífics. Al ja anunciat Premi Màquina del Temps a Sean S. Cunningham s’hi sumen quatre noms més que avui hem desvetllat. Benedict Cumberbatch, un dels rostres més reconeguts del cinema actual, rebrà el guardó en forma de nau en ruta cap al passat. Inoblidables són els papers de l’actor britànic com a Doctor Strange a l’univers Marvel, l’imperial Khan a Star Trek: En la foscor o l’icònic detectiu Holmes de la sèrie Sherlock produïda per la BBC. Cumberbatch transita gèneres i formats amb naturalitat i magnetisme, consolidant-se com una de les figures imprescindibles del cinema contemporani. 

Un altre actor icònic que rebrà la Màquina del Temps és William Fichtner, rostre inconfusible del cinema i la televisió. La seva versatilitat en produccions com Armageddon, Wrong o Prison Break li ha permès donar vida a vilans memorables i personatges inquietants, plens de matisos, consolidant-se com un dels actors de repartiment més apreciats del Hollywood contemporani. Fichtner serà a Sitges per a l’estrena europea de la sèrie Talamasca: La Orden Secreta, d’Anne Rice, que també comptarà amb la presència del productor executiu Mark Johnson. En aquesta sèrie original d’AMC Networks, que adapta l’univers particular de l’escriptora nord-americana Anne Rice, se seguiran les passes d’una societat secreta dedicada a rastrejar tota mena d’identitats que formen part del nostre imaginari sobrenatural. 

El reconeixement també arriba a dos directors consagrats del cinema europeu. L’italià Enzo G. Castellari, figura clau del spaghetti western i el macaroni combat, serà homenatjat amb una altra Màquina del Temps per una carrera marcada per l’acció i la inventiva formal. Responsable de títols de culte com Keoma, Aquel maldito tren blindado o L’últim tauró, Castellari va saber conjugar èpica popular i un estil inconfusible que ha influït generacions posteriors. Finalment, Ben Wheatley rebrà el guardó pel seu cinema agosarat i innovador. El director britànic de Kill List, High-Rise o A Field in England ha barrejat enginyosament el thriller, el terror i la sàtira social d’una manera única. Wheatley desafia constantment les convencions narratives i s’ha consolidat com un dels realitzadors més estimulants del panorama actual. El seu estil visual, potent i arriscat, atrapa des del primer fotograma. 

Premis WomanInFan: impulsant la mirada femenina en el fantàstic 

Als Grans Premis Honorífics i les Màquines del Temps s’hi sumen els Premis WomanInFan, que destaquen dones que han impulsat el cinema de gènere cap a noves fronteres. Celebrem, doncs, que la ja anunciada Gale Anne Hurd, aclamada productora de clàssics com Terminator i The Walking Dead, rebrà un reconeixement molt especial: el Gran Premi Honorífic WomanInFan. 

Així mateix, s’hi afegeixen dues noves guardonades. La directora i guionista Mary Harron, autora de títols emblemàtics com American Psycho o I Shot Andy Warhol, rebrà un Premi WomanInFan com a homenatge a una trajectòria que ha desafiat convencions i ha deixat una empremta singular en el cinema contemporani. La seva mirada incisiva i la seva capacitat per retratar personatges complexos i pertorbadors l’han convertida en una veu imprescindible. 

Per la seva banda, també serà reconeguda Nancy Loomis, actriu convertida en icona del terror i el fantàstic. Les seves interpretacions a La niebla, La noche de Halloween i Asalto a la comisaría del distrito 13 la consoliden com a referent absolut del gènere. Loomis transmet vulnerabilitat i força, inspirant noves generacions d’actrius i cineastes i erigint-se en símbol de l’apoderament femení en el cinema fantàstic. 

Ja tenim pel·lícula de cloenda: La larga marcha culminarà una edició de somni a través del survival més despietat 

No hi ha millor manera de tancar un festival de gènere que celebrant el terror a través del futur més distòpic. La gran pel·lícula de cloenda d’aquesta 58a edició és tota una declaració d’intencions. Es tracta de La larga marcha, pur thriller de supervivència que adapta la novel·la homònima de Stephen King i que tracta sobre l’angoixosa experiència d’un grup de joves que participen en la més brutal de les competicions. L’objectiu consisteix a caminar sense descans per les carreteres d’una Nord-amèrica desolada. Si s’aturen o disminueixen el ritme, són executats per un grup paramilitar liderat per un implacable Mark Hamill, on ressona el record del Takeshi Kitano de Battle Royale. 

No és casualitat que el director de la pel·lícula de cloenda d’enguany sigui Francis Lawrence, responsable de les últimes entregues de la saga d’Els jocs de la fam, on els joves també competeixen per salvar la pell en situacions extremes. 

Pel que fa al repartiment de La larga marcha, hi destaquen promeses del Hollywood contemporani com Cooper Hoffman, David Jonsson i Ben Wang. 

Secció Oficial Fantàstic a Competició: l’avantguarda del cinema de gènere 

A la nostra primera roda de premsa del juliol, ja vam anunciar bona part de les pel·lícules que conformaran la Secció Oficial d’enguany: La hermanastra fea, Silencio, La vida de Chuck, La virgen de la tosquera, Un fantasma útil, Decorado, Exit 8, Gaua, Good Boy, New Group, Mother’s Baby, La llegenda d’Ochi, Esa cosa con alas, Redux Redux, Si pudiera, te daría una patada i Eye For An Eye. 

A tots aquests títols encara hem d’afegir-hi un bon nombre de les pel·lícules de gènere més destacades que es podran veure el 2025. Comencem amb els darrers treballs d’alguns dels directors més rellevants del panorama actual. Park Chan-wook torna a la Secció Oficial (ja sap què és guanyar-la amb la mítica Old Boy) amb el seu esperadíssim darrer treball: No Other Choice. Després del seu pas pel Festival de Venècia, arriba a Sitges aquesta sàtira brillant sobre el capitalisme, una comèdia negra gamberra i apabullant signada per un dels cineastes més grans i elegants de l’actualitat. 

Un altre dels grans referents que aterra a Sitges amb la seva esperada darrera pel·lícula és Radu Jude, que ens portarà la seva particular versió de Dracula. Una deconstrucció del mite en temps de la sobreutilització de la intel·ligència artificial, a través de desenes d’històries: absurdes, excessives, polítiques, lúdiques, entremaliades... 

També tindrem la presència de Ben Wheatley amb Bulk, un thriller de ciència-ficció en què el director britànic torna a les seves arrels amb una de les seves pel·lícules més experimentals i desimboltes fins ara. 

Als títols espanyols que ja vam anunciar, cal afegir-hi dues pel·lícules de gènere amb segell nacional que prometen donar molt a parlar. El donostiarra Ion de Sosa, que va deixar el públic de Sitges impactat el 2023 amb el mediometratge Mamántula, ens presentarà el seu darrer llarg: Balearic. La pel·lícula ens situa a la vigília de Sant Joan, quan un grup de joves s’escola en una piscina d’una luxosa casa i és atacat per tres ferotges gossos. Mentrestant, els veïns es reuneixen en una festa en una vila propera per celebrar l’inici de l’estiu. 

A aquesta proposta s’hi suma Singular, segona pel·lícula d’Alberto Gastesi, que reflexiona des dels codis del thriller de ciència-ficció sobre una qüestió tan present com el paper de la IA en la societat, preguntant-se si l’ésser humà s’ha tornat substituïble. 

El cinema llatinoamericà, que va aconseguir un gran triomf el 2023 amb l’inoblidable Cuando acecha la maldad, arriba a la Secció Oficial amb la força de dues propostes interessants que donaran molt a parlar. Precisament, els mateixos productors de la guanyadora de fa dos anys, dirigida per Demián Rugna, ens porten enguany El susurro, signada pel realitzador uruguaià Gustavo Hernández Ibáñez. Es tracta d’una atrevida barreja de suspens, intriga psicològica i fantasia vampírica amb influències del món del còmic. A aquesta proposta s’hi afegeix Todos los males del xilè Nicolás Postiglione, un thriller meticulós que submergeix l’espectador en un viatge cap a l’interior d’una peculiar i inquietant família europea que ha establert la seva llar en un país sud-americà. 

Seguim el repàs als títols de la Secció Oficial amb un subgènere que no pot faltar a Sitges: el cinema de zombis. We Bury the Dead de Zak Hilditch ha estat capaç de trobar sang fresca per a aquest gènere tan habitual del cinema de terror, deixant gravades algunes de les imatges més espectaculars de l’any i una interpretació inoblidable de Daisy Ridley en el paper protagonista. 

El fenomen Together de Michael Shanks, per la seva banda, es nodreix del body horror per reflexionar sobre la relació tòxica d’una parella que descobreix com els seus cossos s’uneixen literalment, potser com a símbol de la seva codependència extrema. 

Death of a Unicorn, d’Alex Scharfman, en canvi, recorda el cinema de monstres dels anys 70 i 80, amb brutals assassinats, humor negre i un rerefons de comentari social, oferint una visió divertidament fosca d’una criatura fantàstica poc explorada en el cinema contemporani. 

Opus, de Mark Anthony Green, una altra proposta amb el segell A24, també juga en el terreny de la comèdia (i el terror) per parlar-nos sobre la cultura de les icones pop amb unes interpretacions memorables d’Ayo Edebiri i John Malkovich. 

També a la Secció Oficial, hi trobem propostes de primer nivell i d’una gran diversitat. Una de les cintes d’acció més esperades de l’any, que de ben segur farà vibrar la platea de l’Auditori, és The Furious, dirigida per Kenji Tanigaki, un dels grans coreògrafs d’acció i coordinador d’acrobàcies de les darreres dècades, responsable d’escenes inoblidables de SPL, Flash Point o Raging Fire. La pel·lícula reuneix un repartiment de somni que inclou noms clau de la violència coreografiada i acrobàtica com Joe Taslim, Mo Tse i Jeeja Yanin. 

D’altra banda, Honey Bunch també arrela en el thriller, encara que juga en un terreny totalment diferent. La proposta, dirigida per Madeleine Sims-Fewer i Dusty Mancinelli, ens presenta la Diana, una dona que pateix amnèsia i se sotmet a un misteriós tractament que la transforma d’una manera inquietant. 

En el cas de Reflection in a Dead Diamond, els ja coneguts Hélène Cattet i Bruno Forzani parteixen del thriller d’acció per fer una reflexió metatextual que ret homenatge al cinema d’espies i al giallo. 

A tots aquests títols s’hi afegeixen noves i sorprenents propostes que reforcen la diversitat d’estils i mirades que caracteritzen el Festival: Her Will Be Done, de Julia Kowalski, ens ofereix un folk horror feminista que combina realisme social amb misticisme pertorbador en una mescla hipnòtica de documental i fantasia; Obsession, de Curry Barker, reinventa el clàssic “compte amb el que desitges” amb un to àcid i un control magistral de l’humor macabre i el suspens; The Plague, de Charlie Polinger, obre un inquietant retrat adolescent en un campament esportiu on un nen tímid és arrossegat a participar en un joc cruel que sembla amagar una veritat sinistra; i Chien 51, de Cédric Jimenez, amb un repartiment espectacular integrat per Adèle Exarchopoulos, Gilles Lellouche, Louis Garrel, Romain Duris i Valeria Bruni Tedeschi, ens trasllada a un París distòpic del 2045 governat per una intel·ligència artificial anomenada Alma. Pel·lícula que ha clausurat l'edició d'enguany del Festival de Venecia. 

Sitges Collection: grans noms del cinema contemporani fora de competició 

A la secció de Sitges Collection, hi podem trobar tots aquells títols que estan fora de competició i que ja han causat sensació en altres grans certàmens. Enguany, s’hi podran veure algunes de les pel·lícules més esperades de l’any de la mà dels noms més destacats del cinema contemporani. Yorgos Lanthimos és, sens dubte, un dels referents del cinema fantàstic actual. Per l’Auditori hi ha passat bona part de la seva intensa filmografia, des de Canino fins a Pobres criatures sense oblidar El sacrifici del cérvol sagrat. És per això que ens fa especial il·lusió anunciar que Bugonia serà present en aquesta edició, un remake del film coreà Save the Green Planet que incomoda, provoca i ens deixa amb unes actuacions espectaculars per part de la seva parella protagonista: Emma Stone i Jesse Plemons en estat de gràcia. 

El mateix que diem de Lanthimos ho podem dir també de Guillermo del Toro, autor adorat pels aficionats al fantàstic amb marcat esperit de sèrie B. Frankenstein, la seva esperadíssima última pel·lícula, es podrà veure al Festival. Ningú estima els monstres com Del Toro i aquí ho torna a demostrar amb una nova adaptació, commovedora i apabullant, sobre el mite del modern Prometeu que l’escriptora Mary Shelley va convertir en llegenda. Amb una trajectòria tan fructífera en el cinema de gènere, no hi podia faltar la seva particular versió sobre el monstre que reneix del llamp. Per fer-ho, compta amb un repartiment de joves estrelles tan magnètiques en pantalla com Oscar Isaac, Mia Goth i Jacob Elordi. Un altre nom inconfusible per als aficionats al fantàstic és el del geni japonès Mamoru Hosoda, que ens ha deixat perles al llarg de la seva carrera com El nen i la bèstia o Summer Wars. A Scarlet, seguim els passos d’una princesa motivada per venjar la mort del seu pare. En el seu periple, explorarà un univers on el temps i l’espai funcionen de manera diferent a la Terra. 

Seguint la petja d’alguns dels grans noms del fantàstic que podrem gaudir en aquesta secció, Luc Besson presentarà la seva particular versió de Dràcula. Després de la mort de la seva esposa, un príncep del segle XV renuncia a Déu convertint-se en vampir. Segles més tard, al Londres del segle XIX, descobreix una dona semblant a la seva difunta esposa, cosa que canviarà del tot el seu destí. Aquesta pel·lícula, de producció impecable, revitalitza una història tantes vegades abordada pel cinema fantàstic. D’altra banda, Lucile Hadžihalilović compon a The Ice Tower una bella i captivadora faula que atrapa amb cadascun dels seus preciosos fotogrames i unes interpretacions memorables de Marion Cotillard i Clara Pacini; mentre que el director James DeMonaco, conegut per haver signat les tres primeres entregues de The Purge, s’enfronta ara al relat fosc d’una inquietant residència d’avis. Es titula The Home i és el seu quart títol de terror en solitari. 

Les segones parts també irrompen amb força enguany. Tindrem l’oportunitat de gaudir a plaer d’una de les seqüeles més esperades dels darrers anys: Black Phone 2 de Scott Derrickson. El Raptor vol venjar-se de Finn des de la tomba i escull la seva germana petita, Gwen, com a nou objectiu. Junts, s’hauran d’enfrontar al mític assassí, que s’ha tornat encara més poderós des de l’ultratomba. Una altra seqüela molt esperada que tindrem a Sitges Collection és ni més ni menys que la segona part d’una gran triomfadora del Festival: Sisu: camí a la venjança, de Jalmari Helander. L’invencible guerrer Aatami, “l’home que es nega a morir” interpretat pel veterà Jorma Tommila, torna a l’acció com el gran one army man que es va endur per davant un exèrcit nazi sencer. La diferència és que, aquesta vegada, l’enemic no són soldats de la Wehrmacht, sinó que s’haurà d’enfrontar al comandant de l’Exèrcit Roig que va matar la seva família. La pel·lícula promet una exhibició de violència tan brutal i delirant com a la primera part. Per acabar amb aquesta petita secció dedicada a les seqüeles, anunciem també la presència de V/H/S/Halloween, una nova bateria d’històries de terror centrades en la festivitat del títol, que compta amb fragments de directors i directores com Bryan M. Ferguson, Casper Kelly, Micheline Pitt, R.H. Norman, Alex Ross Perry, Paco Plaza i Anna Zlokovic. 

Acabem el repàs dels títols d’aquesta secció amb Sons of the Neon Night de Juno Mak, un espectacular thriller hongkonguès que compta amb un repartiment de luxe que inclou Takeshi Kaneshiro, Louis Koo i Tony Leung Ka-Fai; i L’home minvant de Jan Kounen, una nova adaptació de la novel·la homònima de Richard Matheson amb Jean Dujardin al capdavant. A tots aquests títols s’hi han d’afegir els ja anunciats Arco i ALL YOU NEED IS KILL, que també formaran part de la secció Anima’t. En aquesta última secció, per cert, també podem anunciar la inclusió de Labyrinth del llegendari creador Shoji Kawamori, una estimulant barreja de ciència-ficció, misteri, aventures i terror psicològic en què els telèfons intel·ligents es descobreixen com el que probablement són: una eina fora del nostre control.

Finalment, no podem tancar aquesta sucosa col·lecció de títols sense anunciar que Sitges també projectarà el més nou en termes de thriller policíac nord-americà. Es tracta de Night Patrol, la sinistra crònica d’un policia de Los Angeles que descobreix que, darrere d’una unitat local ubicada al barri on va créixer, s’hi amaga un terrible perill que posa en risc el veïnatge de la seva infantesa. Dirigeix l’americà Ryan Prows, responsable del thriller macarra Lowlife, amb un repartiment on destaca la participació del mític Justin Long. 

Les novetats d’Òrbita: descobrint universos germans del fantàstic 

Seguim amb la bateria de novetats a través de la secció Òrbita, reservada a aquells gèneres veïns del fantàstic com el thriller, les arts marcials, l’acció i el relat d’aventures. La selecció d’enguany ens ofereix algunes de les cintes més brutals i singulars que es podran veure al llarg de l’any. Al juliol, ja en vam anunciar dues: Luger de Bruno Martín i Tornado de John Maclean. 

Amb el temps, aquesta secció s’ha consolidat com un punt de trobada per als aficionats al cinema oriental i, enguany, no podia ser d’una altra manera. El país asiàtic més representat al 2025 és la Xina, que continua confirmant el seu ascens com una de les grans potències del cinema contemporani. El veterà productor i director Peter Chan, un dels grans convidats d’aquesta edició, es posa les ulleres del true crime per presentar She Has No Name, un melodrama amb màscara de thriller que ens trasllada al Xangai dels anys 40, en plena ocupació japonesa, i que s’inspira en un dels casos d’assassinat sense resoldre més famosos de la història de la Xina. Per la seva banda, Trapped, de Sagara, s’endinsa en el western, un gènere poc habitual en el cinema xinès, per explicar-nos la història d’un petit poble assaltat per 44 bandits fortament armats, decidits a reclamar diners… i vides. Finalment, Cesium Fallout, d’Anthony Pun, se submergeix en un gènere molt més habitual, el de catàstrofes, en una història protagonitzada per Andy Lau que tracta sobre la situació apocalíptica que amenaça tota una ciutat quan l’incendi originat en una planta de reciclatge desencadena una crisi radioactiva. Podríem parlar, fàcilment, del primer gran disaster blockbuster de producció xinesa. 

Un nom que, sens dubte, considerem sinònim del Festival de Sitges és el de Takashi Miike, que enguany arriba per partida doble amb dues pel·lícules que estaran a la secció Òrbita. Blazing Fists és la història d’Ikuto i Ryoma, dos joves que es coneixen en un reformatori juvenil i decideixen inscriure’s a Breaking Down, un brutal torneig d’arts marcials. Amb algunes de les escenes més memorables d’una llarguíssima filmografia, la pel·lícula promet fer les delícies dels aficionats al cinema del mestre japonès. D’altra banda, Sham ofereix un thriller policíac basat en un llibre sobre un cas judicial en què un professor va ser acusat falsament d’intimidar un alumne fins al suïcidi. Un treball cru, furiós i dramàticament molt eficaç. 

Seguim (i acabem) el repàs del cinema asiàtic de la secció amb un país que sempre és protagonista: Corea del Sud. Enguany, Òrbita comptarà amb dues propostes molt potents. Tristes Tropiques és l’última cinta de Park Hoon-jung, un dels grans mestres del thriller coreà, autor de pel·lícules com New World, Nit al paradís o The Witch: Part 1. The Subversion. En la seva nova proposta, seguim els passos d’un grup de joves assassins que han estat entrenats pel sobirà absolut de la selva tropical conegut com a “Mestre”. Mentre lluiten contra la desconfiança que sorgeix entre ells, juren dur a terme una sagnant venjança. L’altra esperada pel·lícula coreana que es podrà veure a la secció va ser una de les sensacions del darrer Festival de Berlín. Min Kyu-dong presenta The Old Woman with the Knife, la història de Hornclaw, una llegendària assassina sexagenària que, al llarg de la seva vida, s’ha especialitzat a eliminar el que podríem anomenar “escòria de la societat”. La seva vida tranquil·la canviarà quan conegui un jove i talentós assassí que vol aprendre d’ella. 

Salta a la vista que el cinema asiàtic és majoritari a la secció, però això no significa que no hi incloguem propostes que arriben d’altres racons del món i que reforcen el caràcter vibrant i divers d’Òrbita. Find Your Friends, d’Izabel Pakzad, converteix un viatge d’amics al parc nacional de Joshua Tree (Califòrnia) en una història de tensió creixent i venjança marcada per la rebel·lia contra la masculinitat tòxica. Des d’Itàlia arriba The Forbidden City, de Gabriele Mainetti, una comèdia d’acció en què el jove fill d’un restaurador endeutat s’uneix a una estrangera per enfrontar-se a les màfies més despietades de Roma. Per la seva banda, No One Will Know, de Vincent Maël Cardona, arrenca en un bar de les afores de París on un bitllet de loteria milionari desencadena un crim i un pacte mortal entre desconeguts, en una espiral de traïcions i sang que els arrossega cap a la perdició. En aquesta línia de gran tensió s’hi suma Odyssey, de Gerard Johnson, un viatge al costat més sòrdid de Londres amb una protagonista que oculta les seves addiccions rere una façana de luxe i acaba immersa en un violent enfrontament amb els baixos fons. 

Crushed, de Simon Rumley, irromp des de Bangkok amb un relat brutal que comença amb un vídeo pertorbador i culmina amb el segrest d’una nena, obligant la seva família a enfrontar-se a la desesperació, la fe i la justícia pel seu compte. Es tracta d’un thriller intens i visceral que explora els límits del patiment, la redempció i la moralitat en una història incòmoda que no oblidareu fàcilment. I finalment, el cinema llatinoamericà també tindrà la seva representació amb Verano Trippin, de Morena Fernández Quinteros, un coming of age patagònic que entrellaça les pulsions de joventut, el perill i el vertigen davant l’inconegut en forma d’aventura que trenca la innocència de dues amigues inseparables. 

Curtmetratges: en el terror i la fantasia… A vegades, menys és més! 

I li arriba el torn a les pel·lícules en format breu! Per a nosaltres, el curt no ha estat mai el germà petit del llarg, sinó un llenguatge en si mateix amb propostes ben estimulants. Comencem, lògicament, amb el títol d’inauguració: Señuelo de Martha Ayerbe. Tot seguit, destaquem aquells curts que formen part de la Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC): ¡PIKA! de Alex Fischman Cárdenas, The Littles de Andrew Duplessie, Steak Dinner de Nathan Ginter, ANIMALIA de Marius Rolfsvåg, Fumigón de Dani Asensio, Tongue de Lim Da-seul, Filther de Simen Nyland, The Sleeping Beauty de Mattie Do, Las lágrimas de Sísifo de Luis Larrodera, AMIRA de Javier Yáñez, Prou bé de Anna Carbonell, Em & Selma Go Griffin Hunting de Alex Thompson, Watch Me Burn de Sofia Spotti, All These Faces Are Starting To Look Bizarrely Familiar de Callum Moore, El Revisor de Jandro, Even The Moon Will Bleed de Stef Meyer i Rémy Barbe, Heirlooms de Dan Abramovici, Imaginary Friends de Elizabeth Crummett, Jacques The Giant Slayer de Aaron Moorhead i Justin Benson, Magai-Gami de Norihiro Niwatsukino, Magpie de Sylvia Hoeks i Martyna Hoeks, Masks de Andre LeBlanc, Praying Mantis de Joe Hsieh, Terapias y Mazmorras de Adrián Pachón, The First Hour de Harrison Thomas, The Man That I Wave At de Ben S. Hyland, Väsen de Kristofer Kiggs Carlsson, You Are Here de Spencer Lackey, The Beneath de Lisette Vlassak i 99 Fantasmas de Gonzalo Torrens. 

No menys importants són els curtmetratges presentats a la secció Noves Visions – Petit Format. Destaquen títols com Blue Flowers de Joseph Pedi, Coyotes de Said Zagha, DHET! de Ummid Ashraf, Exhibit de Lars Bürmann, How To Drag A Body de Connor McNamara, Los Elegidos de Fercks Castellani, Monstruo Obscura de Seung Gi Hong, NoNameBlade de Xiang-Pu Zhu, The New Flesh de Luciana Malavasi, The Occupant of the Room de Kier-La Janisse, The Well Spouse de Michael Robert Kessler, Water Disappearing Into Water de Jiaqi Yuan. 

Tampoc no podem oblidar-nos de les històries curtes creades en territori Anima’t. Són: Amarelo Banana de Alexandre Sousa, Brown Morning de Carlo Vogele, DOUBLE OR NOTHING de Tokay, Dreamwalker de Luca Schenato i Sinem Vardarli, El aspirante de Sam, El Fantasma de la Quinta de James A. Castillo, FIRST LIGHT de Shunsuke Koyama, Las Botas de la Noche de Pierre-Luc Granjon, Les Bêtes de Michael Granberry, Lily de Kate Siegel, Lost Touch de Justine Klaiber, Luz Diabla de Gervasio Canda, Paula Boffo i Patricio Plaza, Nkondi de Frederik Palmaers, Michael Palmaers i Daniel Cattier, Panorama de Nicolaj Larsson, Petra y el Sol de Malu Furche i Stefania Malacchini, Signal de Emma Carré i Mathilde Parquet, Sisowath Quay de Stéphanie Lansaque i François Leroy, The Fling de Jemma Cotter, The Girl Who Cried Pearls de Chris Lavis i Maciek Szczerbowski, The Gnawer of Rocks de Louise Flaherty, The Synthetic Age de Dimitris Armenakis, Todos los futuros de Bárbara Cerro i Wish You Were Ear de Mirjana Balogh. 

Finalment, aquesta llarga bateria de curtmetratges a competició no seria el mateix sense les ja conegudes Sessions Especials. Entre elles, destaquem Chupacabras de Jordi Serrallonga, La morada del androide –un curt dirigit per la Residència Relleu per a persones amb diversitat funcional– i, com a últimes propostes, la secció també inclou No Time To Wrap de Zongjie Deng i Last to Leave de Mary Elizabeth Ellis. Així mateix, a les sessions de la secció Midnight X-Treme es projectaran els següents curts: Brick Boy de Scott Vasey, Bidet de James Brylowski, Death Red de Mitch Glass, Rough Cut de Mitchell Vincent Slan, Sewing Machine de Tyler Hagen, The Big Breakfast de Chris Hyde, The Saint Antoine de David Masson San Gabriel, Dissent de Sager Al Nuaimi i Wisteria de Ian Garrucho. 

CUPRA i el cinema: un compromís que inspira al món des de Barcelona 

Per tercer any consecutiu, CUPRA reafirma el seu paper com a Automotive Partner del Festival, consolidant el seu compromís amb el món del cinema i la seva missió de seguir inspirant el món des de Barcelona. Aquesta col·laboració no només celebra el cinema fantàstic, sinó que també impulsa les noves generacions a través de The Dream Makers, una iniciativa de la Fundació SEAT CUPRA que engloba dos concursos: el Short Film Contest, que produeix curtmetratges de joves cineastes, i el Film Studies Contest, que atorga beques completes per formar-se en estudis audiovisuals i cinematogràfics a l’ESCAC. 

Enguany, durant la gala d’inauguració del Festival, es presentarà el ja mencionat curt Señuelo de Martha Ayerbe, un dels guanyadors del Short Film Contest. Desenvolupat sota la mentorització de J. A. Bayona, figura clau en l’acompanyament creatiu del projecte, el curt representa el talent emergent que la Fundació i CUPRA impulsen a través de The Dream Makers. Aquesta obra no només reflecteix la visió d’una nova generació de cineastes, sinó que també reforça el compromís de CUPRA amb el cinema i la innovació artística. 

Més energia i més sostenible a través de REPSOL 

Per segon any consecutiu, Repsol és el soci energètic de Sitges. Entre altres mesures i per ajudar a reduir la petjada de carboni del Festival, subministrarà combustibles 100% renovables per als grups electrògens que alimentaran els diferents espais del Festival i impulsaran els vehicles de l’organització, així com energia elèctrica amb garanties d’origen per a la flota oficial del Festival. La il·luminació també comptarà amb suport d’energia solar. 

Cinema i criteri es donen la mà en el Jurat Carnet Jove 

El Carnet Jove, de l’Agència Catalana de la Joventut, a més d’oferir descomptes en les entrades del Festival i l’habitual Pack Jove, col·labora amb el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya en la convocatòria del XXI Jurat Carnet Jove de Sitges. Aquesta iniciativa pretén acostar el cinema al públic jove i promoure la professionalització de la crítica cinematogràfica, oferint-los l’oportunitat de participar com a jurat oficial en el marc del Festival. 

Lucía Fabó Oses, de Reus, que actua com a presidenta; Pepe Rico Piqué, de Lleida; Marc Negra Panadès, de Terrassa; Javier Méndez Cañada, de Masquefa; i Martina Rodríguez Correa, d’Alella, atorgaran el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic i el Premi Sitges Documenta a la millor producció documental. 

Belén Funes, Laia Aguilar i Francesc Gener, jurat dels Premis SGAE Nova Autoria 2025 

La directora i guionista Belén Funes, l’escriptora i guionista Laia Aguilar i el compositor de cinema i televisió Francesc Gener integren el jurat dels Premis SGAE Nova Autoria 2025, organitzats per la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) i la Fundación SGAE, a través del Consell Territorial de SGAE a Catalunya. 

El Cine Prado de Sitges acollirà, l’11 d’octubre, la projecció dels millors treballs audiovisuals seleccionats entre universitats i escoles de cinema de Catalunya. En aquesta edició, que celebra el 25è aniversari dels Premis SGAE Nova Autoria, s’han rebut 41 treballs (29 de ficció, 7 d’animació i 5 documentals) procedents de 18 centres. 

Els Premis SGAE Nova Autoria, que s’entreguen a les categories de millor direcció, millor guió i millor música original, formen part del palmarès oficial del Festival de Sitges i s’han consolidat com una plataforma imprescindible per descobrir nous talents del nostre audiovisual. 

Suport a la 58ª edició 

Enguany, les projeccions del Festival es duran a terme en les següents sales del circuit oficial: Auditori Meliá Sitges, Sala Tramuntana, Sala Llevant (Brigadoon), cines Casino Prado de Sitges, Escorxador – Centre Cultural i Centre Cultural Miramar. 

Un any més, el Festival agraeix el compromís de les entitats i empreses col·laboradores: Moritz (patrocinador principal), Cupra (automotive partner), Repsol (partner energètic), CaixaBank (partner estratègic), TV3, Catalunya Ràdio i 3CAT (televisió i ràdio oficial), La Vanguardia (diari oficial) i Meliá Sitges (patrocinador i seu oficial). 

El Festival confirma acords amb AMC- Dark TV, Aullidos, Campari, China Madrid, Cinesa, Cines Verdi, Cobega-Coca Cola European Partners, Cruz Roja, Dama Autores, Droom, Embotits Bundó, ESCAC, FNAC, Fotogramas, Frit Ravich, Fundación Japón, FX Animation, HBO MAX, Grup Flaix FM, Grup Iguana, Grupo Prisa, Iberia, IES Joan Ramon Benaprès Escuela de Hostelería, Grupo Main, Montaz Media, Ocimag, Port d’Aiguadolç, Reial Cercle Artístic, Renfe, SGAE i Fundación SGAE, Salicrú, Sensacine, Transperfect Translations S.L., The Original Cha-Chá, Tik Tok, Tresc i Vertix. 

Sitges 2025 s’organitza gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Sitges, l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dels cinemes Casino Prado de Sitges i Escorxador – Centre Cultural, i compta amb el finançament de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales del Ministerio de Cultura, de la Diputació de Barcelona i del Carnet Jove – Departament de Drets Socials i d’Inclusió. 

Llistat de pel·lícules 

Cloenda 

La larga marcha – Francis Lawrence (2025) 

Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC) 

Balearic – Ion de Sosa (2025) 

Bulk – Ben Wheatley (2025) 

Chien 51 – Cédric Jimenez (2025) 

Death of a Unicorn – Alex Scharfman (2025) 

Decorado – Alberto Vázquez (2025) 

Dracula – Radu Jude (2025) 

El susurro – Gustavo Hernández Ibáñez (2025) 

Esa cosa con alas – Dylan Southern (2025) 

Exit 8 – Genki Kawamura (2025) 

Eye For An Eye – Colin Tilley (2025) 

Gaua – Paul Urkijo (2025) 

Good Boy – Ben Leonberg (2025) 

Her Will Be Done – Julia Kowalski (2025) 

Honey Bunch – Madeleine Sims-Fewer y Dusty Mancinelli (2025) 

La hermanastra fea – Emilie Blichfeldt (2025) 

La leyenda de Ochi – Isaiah Saxon (2025) 

La vida de Chuck – Mike Flanagan (2025) 

La virgen de la tosquera – Laura Casabé (2025) 

Mother’s Baby – Johanna Moder (2025) 

New Group – Yuta Shimotsu (2025) 

No Other Choice – Park Chan-wook (2025) 

Obsession – Curry Barker (2025) 

Opus – Mark Anthony Green (2025) 

Redux Redux – Kevin McManus y Matthew McManus (2025) 

Reflection in a Dead Diamond – Hélène Cattet y Bruno Forzani (2025) 

Si pudiera, te daría una patada – Mary Bronstein (2025) 

Silencio – Eduardo Casanova (2025) 

Singular – Alberto Gastesi (2025) 

The Furious – Kenji Tanigaki (2025) 

The Plague – Charlie Polinger (2025) 

Todos los males - Nicolás Postiglione (2025) 

Together – Michael Shanks (2025) 

Un fantasma útil – Ratchapom Boombunchachoke (2025) 

We Bury the Dead – Zak Hilditch (2025) 

Sitges Collection 

ALL YOU NEED IS KILL – Kenichiro Akimoto (2025) 

Arco – Ugo Bienvenu (2025) 

Black Phone 2 – Scott Derrickson (2025) 

Bugonia – Yorgos Lanthimos (2025) 

Drácula – Luc Besson (2025) 

El hombre menguante – Jan Kounen (2025) 

Frankenstein – Guillermo del Toro (2025) 

Night Patrol – Ryan Prows (2025) 

Scarlet – Mamoru Hosoda (2025) 

Sisu: camino a la venganza – Jalmari Helander (2025) 

Sons of the Neon Night – Juno Mak (2025) 

The Home – James DeMonaco (2025) 

The Ice Tower – Lucile Hadžihalilović (2025) 

V/H/S/Halloween – Varios directores (2025) 

Vieja loca - Martín Mauregui (2025) 

Òrbita 

Blazing Fists – Takashi Miike (2025) 

Cesium Fallout – Anthony Pun (2025) 

Crushed – Simon Rumley (2025) 

Find Your Friends – Izabel Pakzad (2025) 

Luger – Bruno Martín (2025) 

No One Will Know – Vincent Maël Cardona (2025) 

Odyssey – Gerard Johnson (2025) 

Sham – Takashi Miike (2025) 

She Has No Name – Peter Chan (2025) 

The Forbidden City – Gabriele Mainetti (2025) 

The Old Woman with the Knife – Min Kyu-dong (2025) 

Tornado – John Maclean (2025) 

Trapped – Sagara (2025) 

Tristes Tropiques – Park Hoon-jung (2025) 

Verano Trippin – Morena Fernández Quinteros (2025) 

Anima't

Serial Sitges 

The Talamasca: The Secret Order – John Lee Hancock, Mark Lafferty (2025) 

Curtmetratges 

Inauguració: Señuelo - Martha Ayerbe (2025)  

Secció Oficial Fantàstic a Competició (SOFC) 

99 Fantasmas - Gonzalo Torrens (2025) 

All These Faces Are Starting To Look Bizarrely Familiar - Callum Moore (2025) 

AMIRA - Javier Yáñez (2025) 

ANIMALIA - Marius Rolfsvåg (2025) 

El Revisor - Jandro (2025) 

Em & Selma Go Griffin Hunting - Alex Thompson (2025) 

Even The Moon Will Bleed - Stef Meyer y Rémy Barbe (2025) 

Filther - Simen Nyland (2025) 

Fumigón - Dani Asensio (2025) 

Heirlooms - Dan Abramovici (2025) 

Imaginary Friends - Elizabeth Crummett (2025) 

Jacques The Giant Slayer - Aaron Moorhead y Justin Benson (2025) 

Las lágrimas de Sísifo - Luis Larrodera (2025) 

Magai-Gami - Norihiro Niwatsukino (2025) 

Magpie - Sylvia Hoeks y Martyna Hoeks (2025) 

Masks - Andre LeBlanc (2025) 

Prou bé - Anna Carbonell (2025) 

Praying Mantis - Joe Hsieh (2025) 

Steak Dinner - Nathan Ginter (2025) 

The Beneath - Lisette Vlassak (2025) 

The First Hour - Harrison Thomas (2025) 

The Littles - Andrew Duplessie (2025) 

The Man That I Wave At - Ben S. Hyland (2025) 

The Sleeping Beauty - Mattie Do (2025) 

Tongue - Lim Da-seul (2025) 

Väsen - Kristofer Kiggs Carlsson (2025) 

Watch Me Burn - Sofia Spotti (2025) 

You Are Here - Spencer Lackey (2025) 

Anima’t 

Amarelo Banana - Alexandre Sousa (2025) 

Brown Morning - Carlo Vogele (2025) 

DOUBLE OR NOTHING – Tokay (2025) 

Dreamwalker - Luca Schenato y Sinem Vardarli (2025) 

El aspirante – Sam (2025) 

El Fantasma de la Quinta - James A. Castillo (2025) 

FIRST LIGHT - Shunsuke Koyama (2025) 

Las Botas de la Noche - Pierre-Luc Granjon (2025) 

Les Bêtes - Michael Granberry (2025) 

Signal - Emma Carré y Mathilde Parquet (2025) 

Lily - Kate Siegel (2025) 

Luz Diabla - Gervasio Canda, Paula Boffo y Patricio Plaza (2025) 

Nkondi - Frederik Palmaers, Michael Palmaers y Daniel Cattier (2025) 

Panorama - Nicolaj Larsson (2025) 

Petra y el Sol - Malu Furche y Stefania Malacchini (2025) 

The Fling - Jemma Cotter (2025) 

Sisowath Quay - Stéphanie Lansaque y François Leroy (2025) 

The Girl Who Cried Pearls - Chris Lavis y Maciek Szczerbowski (2025) 

The Gnawer of Rocks - Louise Flaherty (2025) 

The Synthetic Age - Dimitris Armenakis (2025) 

Todos los futuros - Bárbara Cerro (2025) 

Wish You Were Ear - Mirjana Balogh (2025) 

Noves Visions 

Blue Flowers - Joseph Pedi (2025) 

Coyotes - Said Zagha (2025) 

DHET! - Ummid Ashraf (2025) 

Exhibit - Lars Bürmann (2025) 

How To Drag A Body - Connor McNamara (2025) 

Monstruo Obscura - Seung Gi Hong (2025) 

NoNameBlade - Xiang-Pu Zhu (2025) 

The New Flesh - Luciana Malavasi (2025) 

The Occupant of the Room - Kier-La Janisse (2025) 

The Well Spouse - Michael Robert Kessler (2025) 

Water Disappearing Into Water - Jiaqi Yuan (2025) 

Sessions Especials 

Brick Boy - Scott Vasey (2025) 

Chupacabras - Jordi Serrallonga (2025) 

Death Red - Mitch Glass (2025) 

Dissent - Sager Al Nuaimi (2025) 

La morada del androide - Residencia Relleu (2025) 

Last to Leave - Mary Elizabeth Ellis (2025) 

No Time To Wrap - Zongjie Deng (2025) 

Rough Cut - Mitchell Vincent Slan (2025) 

Sewing Machine - Tyler Hagen (2025) 

The Big Breakfast - Chris Hyde (2025) 

The Saint Antoine - David Masson San Gabriel (2025) 

Wisteria - Ian Garrucho (2025)