Countdown to Zero

de Lucy Walker

Trailer

Sinopsi

Un documental que ressegueix la història de la bomba atòmica des dels seus orígens fins el present, sense temor d'assenyalar els perills d'un desastre nuclear. Paradoxalment, el film més aterridor del festival és també el més pròxim a la realitat.

Apocalipsi global i cinemaPer Antonio José Navarro

“Semblaven escenes d'una pel·lícula de catàstrofes. O d'una novel·la de Tom Clancy. O d'una retransmissió de la CNN des d'un llunyà país estranger.

”Però ahir eren reals. (…) Els carrers del centre de Manhattan eren coberts de cossos humans, roba, sabates i restes de carn humana, incloent-hi un cap amb els cabells negres i llargs, i un braç estès a l'autopista a tres-cents metres del lloc de l'impacte.”

Amb aquestes paraules començava el relat aterridor que el rotatiu The New York Times va fer el 12/09/2001 de l’espantós atemptat terrorista del World Trade Center, perpetrat per fonamentalistes islàmics d'Al-Qaida. Els avions dels vols 11 d'American Airlines i 175 d’United Airlines van ser els primers a ser segrestats i tots dos foren estavellats contra les Torres Bessones provocant que els dos gratacels s'esfondressin en les dues hores següents. Un tercer avió segrestat, el vol 77 d'American Airlines, va ser emprat per a ser impactat contra una de les façanes del Pentàgon, a Virgínia. El quart avió, pertanyent al vol 93 d’United Airlines, no va aconseguir cap objectiu ja que es va estavellar en camp obert, prop de Shanksville, a Pennsilvània, després de perdre el control en cabina com a conseqüència de l'enfrontament dels passatgers amb el comando terrorista. Els atemptats van causar més de 6.000 ferits, la mort de 2.973 persones i la desaparició de 24 més, i també resultaren morts els 19 terroristes.

Deu anys més tard, el cinema nord-americà s'ha erigit en testimoni d'aquests fets esborronadors, amb títols com ara Stairwell: Trapped in the World Trade Center (02), de Jonathan M. Paris, Fahrenheit 9 / 11 (04), de Michael Moore, United 93 (06), de Paul Greengrass, o World Trade Center (06), d'Oliver Stone. Però la llista podria ser encara més llarga si hi suméssim les pel·lícules que furguen en les conseqüències de l'atemptat, com ara les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, o la feina bruta duta a terme pels serveis d'informació nord-americans arran de "la guerra contra el terror": En tierra hostil (Kathryn Bigelow, 09), Restrepo (Sebastian Junger i Tim Hetherington, 10) o Extraordinary Rendition (Jim Threapleton, 07).

Més enllà d’aquests fets, però, es percep una sensació d'horror que encara no ha desaparegut, malgrat el progressiu debilitament d'Al-Qaida, sobretot arran de la mort del seu líder, Osama Bin Landen, a mans de les tropes nord-americanes, el 2 de maig de 2011. I per què? Com bé explica el documental de Lucy Walker Countdown to Zero (10), el problema més important a què s'enfronta la humanitat és el desastre nuclear per culpa del terrorisme, que tindria uns efectes devastadors a escala mundial. Una mena de relat de terror que compta amb un repartiment de grans estrelles internacionals –Jimmy Carter, Mikhaïl Gorbatxov, Pervez Musharraf, Tony Blair, Robert McNamara i Valerie Plame Wilson— i amb un argument convincent: la raça humana viu de propina. Atès el nombre d'armes nuclears existents, la facilitat amb què es poden fer i l'afany dels terroristes per posseir-les, només és qüestió de temps abans que passi alguna cosa terrible. Encara que la intenció de Countdown to Zero no és, segons la seva directora, espantar la gent, sinó informar... i conscienciar els polítics.

Part d'aquest horror esmentat, però situat a uns nivells molt més accessibles, propers, és present a Essential Killing (10), del realitzador polonès Jerzy Skolimowski. Vincent Gallo interpreta un combatent talibà que s'escapa dels seus raptors nord-americans. Aterrit, exhaust, tant que amb prou feines pot aturar un llançador de coets amb el qual mata tres nord-americans que topen amb ell, la seva fugida per terres boscoses, salvatges, gelades, és narrada amb un elevat sentit de l'acció física i gairebé sense diàlegs. Una versió moderna de The Naked Prey (66), de Cornel Wilde. Capturat novament i torturat, la història es desplaça del més pur actioner cap al film polític, i fa una crua reflexió sobre les essències ètiques de la lluita contra el terrorisme global.

Director

Lucy Walker

Fitxa tècnica

ESTATS UNITS. 2010.

Director: Lucy WalkerIntèrprets: Valerie Plame Wilson, Graham Allison

Edició: 2011
Secció: Sitges Clàssics
Idioma original: anglès

Projeccions

  • SECCIÓ

    PATROCINADA

    PER: