Eternity (Tee Rak)

de Sivaroj Kongsakul

Sinopsi

Narrada en tres temps, Eternity és una historia d’amor i fantasmes. Primer veiem Wit, un home que acaba de morir, seguint els passos de la seva joventut en un intent de retrobar Koi, una jove mestra de la qual estava enamorat. Després viatgem a l’època en què es va gestar l’amor entre tots dos. Finalment, veiem Koi, ja gran. Deixeble d’Apichatpong Weerasethakul –que l’any passat ens va obsequiar amb una història d’espectres exquisida anomenada El tío Boonmee recuerda sus vidas pasadas–, el director tailandès Sivaroj Kongsakul va obtenir un premi a Rotterdam per aquest film ple de poesia.Uncle Wit recorda la felicitat passadaLes imatges d’obertura de Tee Rak, opera prima del director tailandès Sivaroj Kongsakul premiada al festival de Rotterdam, conviden a pensar, en impossible mixtura, en el cinema de William A. Wellman i el d’Albert Serra. Un desert és un espai, i un espai es creua, deia el protagonista d’un dels millors westerns de Wellman, Cielo amarillo (48). I això és el que fa Wit amb la seva motocicleta en aquests primers plans de Tee Rak en què encara no sabem ben bé com situar-nos davant el que aquests ens estan oferint: en vertical i horitzontal, perforant o recorrent el camí, venint des de la llunyania o anant-hi després fins a confondre’s en els límits de l’enquadrament o basculant d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra del pla estàtic. No és un desert, però és un espai que es travessa. Com en aquell pla d’El cant dels ocells (08), de Serra, en el qual els tres Reis Mags caminen envers la línia de l’horitzó (aquesta vegada sí que travessen un desert), es tomben i tornen cap a on està situada la càmera, sense cap més suport narratiu que la simple idea del desplaçament sense una destinació fixada, Wit va i ve en la seva motocicleta; tampoc no sembla que tingui clar quina direcció ha de prendre o en quin lloc s’ha de quedar.Però ho fa; es queda, mira cap endavant i plora. Wit desapareix de l’enquadrament en el llac per tal que el temps, el relat, pugui girar lliurement la vista cap enrere: en el mateix pla es fonen el present i el passat, el moment que s’està vivint i el que es comença a recordar. Recordeu els fantasmes? Wit, sí: és un mort que evoca la vida que va ser, l’existència que va tenir, la construcció de la felicitat. En un mateix pla seqüència, sense ruptura, el fantasma es dilueix i apareix el cos jove i viu, el passat anhelat. El plor de Wit ha estat el desconsol de qui torna al lloc dels fets feliços conscient que podrà recordar-los, potser retenir-los, però no pas repetir-los més enllà de la seva condició fantasmagòrica.Menys arriscat que Apichatpong Weerasethakul –encara que el títol d’aquest text juga amb el record del seu film sobre l’oncle Boonmee, són dues pel·lícules emocionalment diferents–, Kongsakul revela una enorme capacitat per a harmonitzar tots els seus plans, els gestos, els suggeriments i els sons que els componen. Si la revisió de l’escriptura clàssica en el cinema contemporani aporta coses, el renovat sentit de l’el·lipsi n’és una. El pas del primer bloc (el fantasma plora) al segon (el cineasta narra la vida del fantasma abans de morir) és d’una bellesa cristal·lina, però encara ho és més el pas del segon al tercer bloc amb el pla frontal d’un temple i la motocicleta que abans hi era i que ja no hi és. Encara no veiem, obligats per la perspectiva del pla general llarg, la cara envellida i cansada de l’esposa de Wit, però sense veure-la ja sabem que així serà gràcies a la subtilesa d’aquesta el·lipsi que continua demostrant que l’emoció en el cinema és territori del llenguatge del mateix cinema, sense paraules, sense explicacions, sense subratllats, sense inserits…QUIM CASAS

Director

Sivaroj Kongsakul

Nascut a Tailàndia, va estudiar a la universitat Suan Sunandha Rajabhat de Bangkok. Treballà amb cineastes com ara Aditya Assarat i Apichatpong Weerasethakul abans de fer el salt a la direcció de curtmetratges. Eternity és el seu primer llargmetratge.

Fitxa tècnica

TAILÀNDIA. 2010

Director: Sivaroj KongsakulProducció: Aditya Assarat, Umpornpol Yugula, Soros SukhumGuió: Sivaroj KongsakulFotografia: Umpornpol YugalaMuntatge: Nuttorn KungwanklaiMúsica: Qong MongkonDisseny de producció: Rasiguet SookkarnSo: Paisit Panpruegsachart Intèrprets: Wanlop Rungkamjad, Namfon Udomlertlak, Pattraporn Jaturanrassmee, Prapas Amnuay

Edició: 2011
Secció: Seven Chances
Idioma original: tai

Projeccions

  • SECCIÓ

    PATROCINADA

    PER: