Coneixem el Jurat Carnet Jove 2022
12 Oct 2022
Reading 4 min.
Des de 2005, el Jurat Carnet Jove s’encarrega d’aportar al palmarès de Sitges la mirada de les noves generacions de cinèfils que comencen a fer-se un camí en el món de l’audiovisual. Com cada any, hem volgut fer-los unes preguntes per conèixer-los millor.
Què estudies i a què et vols dedicar?
Adrià Olmedo: Actualment em trobo en l'últim curs de la carrera de mitjans audiovisuals al Tecnocampus. El meu somni sempre ha estat escriure i dirigir películes.
David Polo: Vaig estudiar edició i muntatge cinematogràfic a l'estranger, per després dedicar-me a fer tallers d'història del cinema i crítica de cine a 'La Casa del Cine'. Aquesta última vessant és la que més m'omple, i, per tant, aquella a la que m'hi voldria dedicar. Escriure tesis, cròniques, biografies, textos... you name it.
Laura Obradors: Actualment no estudio res. L'any 2019 vaig graduar-me a l'Escac per l'especialitat de guió. M'agradaria especialitzar-me en diferents temes que m’interessen per ampliar perspectiva i profunditzar en les meves històries i poder combinar la feina de guionista i/o directora amb la docència.
Pep Molina: Ara no estic estudiant res! Vaig graduar-me en Comunicació Audiovisual a la UPF i faig feina en el meu camp d'ençà que vaig acabar. Faig realització, guió i edició, sobretot per a internet, de vegades per a televisió, i amb voluntat d’aproximar-me més al cinema.
Gisela Giralt: Actualment no estudio. Em vaig graduar en Periodisme i més endavant Cinema i Televisió, seguit d’un Màster en Cinema Fantàstic. Gaudeixo molt de les dues disciplines, de manera que ara mateix combino la tasca periodística - publicant en diversos mitjans, tant relacionats en cinema com en altres àmbits - i de guió, la meva especialitat. De tota manera, m’interessa molt la direcció i m’agradaria aprofundir-hi més.
El Jurat Carnet Jove s’encarrega de valorar la secció Sitges Documenta. Quin documental sobre cinema t’agradaria fer?
AO: Un sobre la història darrere de qualsevol dels rodatges més desastrosos de la història, com el de The Room o el de La isla del Dr. Moreau.
DP: Porto temps rumiant sobre la figura del crític envers la cultura popular. Fins a quin punt és important ja la crítica de cinema escrita? Arriba als sectors als que vol arribar? Es molesta el públic (cinèfil i no tan cinèfil) en llegir sobre cinema abans de formar, revalidar o definir opinions? Un documental sobre la cronología històrica de la crítica, la seva evolució i el seu estat actual és el projecte que més m’estimularia vessar sobre imatges.
LO: M'agradaria fer un documental sobre la representació de la figura de la bruixa al cinema, així com les connexions amb la literatura o altres disciplines artístiques per veure els orígens, la seva evolució, i el seu paper en l'actualitat. Des de pel·lícules d'animació, com moltes de les clàssiques de Disney, fins a documentals o films més experimentals com Häxan, o Belladona of Sadness, entre altres. Com s'ha tractat a la bruixa en la pantalla i quins han sigut els seus càstigs fins que ha aconseguit rebel·lar-se contra l'arquetip que l'empresonava.Gise
PM: Sincerament, crec que una idea divertida per a un documental sobre cinema podria ser rodar l’experiència de formar part d’un jurat jove a un festival: està ple de moments surrealistes que vius havent dormit 3 hores després d’encadenar 6 pel·lícules amb una barra lliure.
GG: Ja fa anys que m’interessa molt el cinema asiàtic, no només a nivell d’històries o d’estil sinó pel que fa al procés creatiu i de realització d’una pel•lícula tenint en compte un context cultural i social tan diferent a l’europeu. M’agradaria fer un documental que mostrés les diferències entre el desenvolupament, rodatge i posproducció d’una pel•lícula europea i una d’asiàtica fent un making of de projectes reals com a fil conductor i aprofundint en el tema amb diversos referents.
Què t’agradaria que reflectís el vostre palmarès?
AO: Personalment soc partidari de premiar el millor guió. Considero que actualment el guió és un element oblidat. La bona cinematografia i les bones actuacions abunden molt, però els bons guions son molt rars. Trobo que és un element que és important premiar com cal quan es fa bé, sobretot avui en dia.
DP: Tenim cert compromís amb un llenguatge cinematogràfic en constant evolució i amb posar en valor un cinema que enfronti de cara qüestions de gènere, polítiques o humanístiques. Una mirada jove és una mirada important, vital, punyent: possiblement una de les més necessàries avui dia dins la professió. Cap gènere més adient que el fantàstic per fer convergir tots aquests aspectes i resignificar-los de nou.
LO: M'agradaria que el nostre palmarès plasmés les problemàtiques actuals que ens preocupen als joves, el futur incert, la comunicació, i les noves tecnologies. D'altra banda, és molt important per nosaltres que la pel·lícula sigui atrevida, que trenqui amb discursos que ens persegueixen des de fa massa temps, i reinventi els arquetips dels personatges que ja no ens acompanyen, reflectint les nostres realitats i sempre des d'una perspectiva de gènere.
PM: Som el jurat jove i, per tant, la nostra decisió ha de transpirar joventut; ganes de trencar amb el preestablert i de refusar energies nostàlgiques o repetitives. Crec que enguany som un jurat molt divers que permetrà que la nostra decisió reflecteixi de manera sincera una noció de quin tipus de cinema mou i remou a la gent jove.
GG: Trobo que les generacions més joves ens trobem davant d’una oferta audiovisual massiva on la immediatesa i la “pressa” tenen un paper predominant. Personalment, penso que aquesta forma de consum del cinema i de les sèries pot portar a un encasellament en produccions poc flexibles que no sempre van més enllà d’un discurs superficial. M’agradaria que el nostre palmarès obrís la porta als joves a un món d’opcions cinematogràfiques que potser es surten d’allò que consumeixen habitualment però en les quals hi poden veure reflectides les seves pors i preguntes i que els qüestionen, els confronten i els conviden a reflexionar d’una forma potser inesperada i sorprenent.
Previous content
Kjersti Helen RasmussenNext content
Raúl Cerezo y Fernando González López