A pocs dies de l’inici del certamen, va saltar la notícia en La Vanguardia: l’Ajuntament retirava els ajuts que havia aportat fins al moment, forçant la cancel·lació d’invitacions per a la premsa i la pèrdua de les partides de pressupost per a activitats paral·leles. Miquel Porter Moix, en aquell moment al capdavant del departament de Cinematografia de la Generalitat, va organitzar una reunió entre el Festival i l’Ajuntament, per tractar que les aigües tornessin al seu lloc i llimar asprors. Profundament tocat, Sitges asseguraria la seva continuïtat mitjançant el compromís d’intervenció de la Generalitat. La nomenclatura oficial del Festival ja va ser en català. A nivell artístic, va destacar el cicle de terror italià, que va permetre recuperar clàssics de Mario Bava i d’Elio Petri, així com peces menys conegudes de Massimo Pupillo i de Romano Ferrara.