Entrevista a Gale Anne Hurd

Per Brunella Tedesco.

Amb títols com Terminator, Aliens: El regreso, The Walking Dead i En nombre de Caín al seu haver, Gale Anne Hurd és un pilar indiscutible del cinema nord-americà. En aquesta edició del Festival, la productora estatunidenca va rebre un Gran Premi Honorífic WomanInFan per la seva trajectòria en la indústria.

Felicitats pel Gran Premi Honorífic WomanInFan. Em podries dir què creus que ha definit la teva trajectòria?
Diverses coses: passió, perseverança, un cert talent i habilitat per a la producció, la capacitat de treballar amb èxit en equip i prioritzar sempre el projecte.

Vas començar sota la tutela de Roger Corman, i també has parlat molt de Debra Hill, una amiga propera i mentora. Quines lliçons vas aprendre d’ells?
Ho vaig aprendre tot d’ells; no crec que hagi improvisat res en cap moment de la meva carrera, sinó que he construït sobre la base que tots dos em van donar. Roger Corman em va ensenyar literalment tots els aspectes de la creació d’una pel·lícula, des del desenvolupament, les primeres etapes, fins a la preproducció, la producció, la postproducció, el màrqueting i la distribució… No hi ha millor mentoria que aquesta. D’altra banda, també vaig aprendre que a vegades cal un pressupost més gran, perquè Roger sempre arribava a un màxim de dos milions de dòlars de pressupost. Per això Terminator no va ser una pel·lícula de Roger Corman, perquè li la vam presentar primer, però bàsicament em va dir: “Mai podré donar-vos prou diners per fer la pel·lícula com s’ha de fer”. Aquesta va ser una altra lliçó important que vaig aprendre.
I de Debra Hill vaig aprendre com de difícil és ser dona en la indústria cinematogràfica com a guionista, com a productora... I, tot i això, la seva tenacitat, la seva passió i la seva convicció van impulsar l’èxit de les seves pel·lícules, no només les que va produir amb John Carpenter, sinó tantes altres que la gent tendeix a oblidar. Tenia una gran capacitat com a productora, i sempre ajudava els altres i lluitava per tots els membres de l’equip. La Debra em va ensenyar que fer cinema és feina d’equip, tothom hi contribueix. No hi ha ningú en un rodatge de qui es pugui prescindir, i cal tractar tothom amb respecte, independentment del seu títol.

Has intentat exercir aquest rol de mentora tu mateixa?
Sí, sóc mentora, i de fet també tinc un programa de pràctiques a la meva empresa. Intento transmetre la mentoria que he rebut d’en Roger i de la Debra.

Diries que assegurar un espai per a les dones tant dins com fora de la pantalla és un dels teus objectius?
És una cosa natural per a mi, forma part del meu ADN.

Pots explicar-me com es va desenvolupar Terminator? Tot va començar amb un somni febril, oi?
En Jim [James Cameron] estava bastant malalt i era en postproducció a Roma amb Piraña II: Los vampiros del mar, i es va despertar enmig de la nit amb la imatge gravada al cervell de l’endoesquelet de Terminator emergint de les flames. Sabia que hi havia una pel·lícula allà. Em va trucar i vam començar a parlar-ne. A partir d’aquell moment, va passar un any i mig fins que vam tenir un guió. Trobar finançament va ser impossible; segur que hi ha excepcions, però tot jove cineasta coneix aquestes dificultats. La primera vegada sempre és la més difícil perquè no tens experiència. El que realment va ajudar va ser que, a través d’en Roger Corman, vaig conèixer gent que treballava a Orion Pictures i, tot i que és una història molt més complexa que això, finalment vam fer la pel·lícula amb ells.

Has produït moltes pel·lícules i sèries de televisió al llarg de la teva carrera, però moltes d’elles han estat de terror, ciència-ficció i fantasia. Què és el que més t’atrau d’aquests gèneres?
És el que m’ha apassionat des de petita. Sempre vaig ser una lectora àvida, especialment de fantasia i terror, i he estat aficionada tota la meva vida, fins i tot avui.

Quins creus que són els majors reptes actuals per a la producció de cinema i televisió?
La consolidació de la indústria: cada vegada hi ha menys finançadors, distribuïdors, sales de cinema... I l’amenaça de la IA, que ocuparà literalment el lloc de totes les persones fantàstiques que formen els equips de les pel·lícules.

I com hauríem de lluitar contra això?
Ha de ser mitjançant legislació. Hem de pressionar els nostres polítics i assegurar-nos que entenguin que la prioritat ha de ser la gent, i el lucre després. I això és molt difícil en una societat capitalista.