Sons cetacis

No calen gaires seqüències per adonar-nos que Una ballena, de Pablo Hernando, és una de les pel·lícules més especials que ens ha donat el nostre cinema en els últims anys.

De fet, és en el salt d’una escena a una altra que el director vitorià ens recorda que un tall a la sala de muntatge és un salt... cap a un lloc desconegut. Un pla pot portar-nos a un contrapla funcional, convencional, però... i si en lloc d’això ens transportés a un altre espai?

I si per entrar en una habitació on ningú pot entrar només calgués fer això?

I si una assassina a sou tingués precisament aquest poder?

El millor és que darrere d’aquestes dues premisses hi ha molt més. Hi ha una de les interpretacions més inquietants d’Ingrid García-Jonsson, hi ha el traç d’un dels personatges més fascinants de l’any (colossal Ramón Barea, donant vida a una barreja impossible –i a la basca– del Santiago d’Hemingway, el Capità Ahab de Herman Melville i el Long John Silver de Robert Louis Stevenson), hi ha un desplegament d’efectes visuals que semblen d’un altre món, hi ha el desenvolupament d’una trama que atrapa amb un misteri que és clarament present... que creiem que podem capturar... però que, com ha de ser, se’ns escapa.

És “l’altre cinema espanyol” escrivint “ALTRE” amb majúscules tan grans que amb prou feines podem veure on acaba una lletra i comença la següent.

Tant si la vols descobrir com si vols aprofundir-hi, pots recuperar la Roda de Premsa que vam celebrar a la passada 57a edició, on Pablo Hernando, els intèrprets Ramon Barea i Ingrid García-Jonsson i les productores Leire Apellaniz i Carmen Lacasa ens van donar algunes de les claus d’una proposta que, mesos després, encara ens té captivats.

Escolta tota la Roda de Premsa al nostre canal d'Spotify.