Geoffrey Rush i Christophe Gans desembarquen a Sitges2024 durant el dia gran del cinema nacional

La 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya dona la benvinguda a l'actor australià Geoffrey Rush, millor conegut com el Capità Barbossa, qui ens presenta la seva nova The Rule of Jenny Pen, co-protagonitzada juntament amb John Lithgow. També s'ha emportat premi Christophe Gans, cineasta i guionista francès. La producció nacional ha proposat avui una emocionant sessió doble amb les projeccions de Luna i Una ballena.

El segon dijous del Festival ha donat el tret de sortida Call of Water, la segona pel·lícula de Elise Otzenberger que forma part de la Secció Oficial Fantàstic a Competició d'enguany. Aquest dramàtic relat sobre un nen estranyament obsessionat amb l'aigua ha enamorat al Auditori amb el seu realisme màgic. Just després aquest mateix espai ha acollit la projecció de Planet B, el retorn a les nostres pantalles de l'habitual del Festival Adèle Exarchopoulos. La cineasta francesa Aude Léa Rapin, qui va debutar amb Los héroes nunca mueren, s'ha portat sota el braç aquest sci-fi mediambiental amb activistes, desaparicions i un planeta estrany que compta també amb la presència de les actrius emergents Souheila Yacoub i Eliane Umuhire.

També estan a competició els dos llargmetratges nacionals que han marcat la jornada d'avui, mostra del bon estat del cinema de gènere patri a l'actualitat. Per primera vegada, Luna aterra a la Terra —més concretament a Sitges—. La nova pel·lícula d'Alfonso Cortés-Cavanillas, responsable de pel·lícules com a Sordo, Ego i Lobo, segueix el seu romanç amb els títols d'una sola paraula amb aquest sideral viatge lunar amb aires de Gravity. Marian Álvarez, Greta Fernández, Asier Etxeandía i Roberto Álamo protagonitzen aquest involuntari aïllament espacial que ha estat presentat avui en roda de premsa. El director de la pel·lícula presenta un relat sci-fi sobre la progressiva desaparició del contacte i l'afecte: “amb un vestit espacial posat un no es pot abraçar o besar”. Sobre filmar una odissea lunar dins de la indústria del cinema espanyol, ha explicat que, per a ell, la carrera espacial “s'ha convertit en una carrera d'egos; ja no hi ha humanitat”. Sempre esperançador, Cortés-Cavanillas somia que “aquesta pel·lícula obri un camí i es comenci a produir ciència-ficció de manera independent”.

El segon llenç del díptic nacional d'avui l'ocupa Una ballena de Pablo Hernando, codirector de les joies del cinema low-cost Berserker i Esa sensación. El cineasta de Vitòria es llança a teixir un suggeridor híbrid de plujós cinema negre i horror còsmic amb Ingrid García-Jonsson interpretant a una assassina en sèrie connectada amb un univers de monstres. Abans de la seva aplaudida projecció a l’Auditori, l'equip d'aquesta mostra d'Otro Cine Español ha declarat davant la premsa. El director ens explica sobre com el cinema de gènere aterra en el seu relat: “no em sentia barrejant gèneres de manera conscient, sempre he tingut la sensació que la figura de l'assassí en sèrie i el fantàstic conviuen per la seva pròpia naturalesa”. Ramon Barea ha lloat el treball d'Hernando en la direcció: “mai ens parlava d'altres obres preexistent, sempre treballa des de la realitat immediata”. Pel seu costat, la productora Leire Apellaniz assegura que “sempre intentem produir aquelles històries que no hem escoltat abans, però al sistema això li sembla incomprensible”. Sobre la seva preparació per a la pel·lícula, Ingrid García-Jonsson ha explicat la seva atípica metodologia: “Vaig veure molts vídeos de balenes fins que em vaig adonar que eren massa inexpressives, llavors em vaig passar als vídeos de polps”. Tanca la roda el director amb una reflexió sobre com de brillant és l’acte de muntar i com de solitari és l’acte d'escriure: “el cinema és molt més plàstic que intel·lecte”.

Durant el transcurs de la gal·la Méliès en el Auditori s’ha dut a terme un dels instants més esperats del dijous, doncs s’ha atorgat el Premi Méliès Career al cineasta francès Christophe Gans, qui ha recollit el guardó acompanyat d'una calorosa ovació del públic del Festival. Aquest homenatge celebra la trajectòria del director, responsable de títols com El pacto de los lobos, l'adaptació al cinema de Silent Hill, el remake de La bella y la bestia protagonitzada per Léa Seydoux i Vincent Cassel o la seva col·laborativa El libro de los muertos juntament amb Brian Yuzna i Shusuke Kaneko.

De premis va la cosa, perquè aquesta nit també s'ha lliurat el Gran Premi Honorífic d'aquesta edició al mític actor Geoffrey Rush. Millor conegut com el capità Barbossa a la saga Piratas del Caribe, el guanyador d'un Oscar al Millor Actor per Shine i dos BAFTAs al Millor Actor Secundari per El discurso del rey i Elizabeth: La edad de oro ha rebut avui el guardó com a tribut a la seva extensa carrera. Geoffrey Rush ha aprofitat la seva visita al Festival per a presentar-nos el seu últim projecte, The Rule of Jenny Pen. Dirigida per James Ashcroft, aquesta batalla geriàtrica, que compta amb la presència de John Lithgow, ha sotmès al Auditori a una ona de violència anyenca.

En roda de premsa, l'actor australià ha comentat la seva metodologia a l'hora de decidir quins projectes tria i quins no: “L'instint és el que em porta a enamorar-me dels guions, mai havia interpretat a un personatge com aquest”. El director James Ashcroft busca generar terror des de la violència generacional: “Volíem representar un tipus de violència atípica, una més pròxima a la que experimentem durant la infància; pot ser que no hi hagi una violència més terrorífica que aquesta”. Sobre la seva bona relació fora de la pantalla i la seva mala relació dins d'ella amb el seu company de film, Rush afirma que “Lithgow és un d'aquests actors que sap com enamorar a la càmera, però li vaig advertir que anava a assegurar-me que això no passés a aquesta pel·lícula”. Sobre com l'edat ha influït en la seva carrera i com The Rule of Jenny Pen dialoga amb aquest conflicte, Rush fa broma: “podria arribar a especialitzar-me en el gènere de les pel·lícules de cadires de rodes”.