Nacho Vigalondo revoluciona Sitges2024 a l'equador del Festival

La 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya acull una jornada intensiva a Competició, on destaca la presència de l'equip de Daniela Forever, la nova pel·lícula de Nacho Vigalondo. El públic de Sitges ha pogut endinsar-se avui en l'esperada preqüela de La semilla del diablo, Apartment 7A. La periodista cultural Fina Brunet ha estat homenatjada durant la jornada.

No tots els dies podem visitar de nou un dels edificis més icònics de la història del cinema de terror. L'edifici Dakota torna a obrir les seves portes cinquanta-sis anys després de l'estrena en sales de La semilla del diablo de Roman Polanski amb Apartment 7A. Després de l'aplaudit pas de Relic per l'edició pandèmica del Festival, la directora Natalie Erika James ha convidat als assistents del Prado a aquest pròleg maleït que es pregunta, de la mà de les actrius Julia Garner i Dianne Wiest, què va passar abans que Rosemary es mudés a Nova York.

Igual que l'edifici Dakota, Nacho Vigalondo també ha tornat. La seva última pel·lícula, Daniela Forever, forma part de la Secció Oficial Fantàstic a Competició d'enguany. Protagonitzada per Henry Golding i Beatrice Grannò i presentada pel Festival de Sitges com a part del Fantastic 7 en el Marché du Film – Festival de Cannes, el llargmetratge presenta a un home que decideix participar a un assaig clínic per a poder controlar els seus somnis i aconseguir tornar a reunir-se amb la seva parella morta. Sobre si Daniel Forever dialoga o no amb la seva filmografia anterior, el cineasta assegura que “no volia alimentar una mitologia de manera conscient, volia deixar que les coses suessin”. També ha defensat que “les teves influències sempre acaben apareixent en tot el que fas, no fa falta tenir-les al cap perquè impregnin les teves pel·lícules; qualsevol activitat poètica té a veure amb l'inconscient”.

L'actriu Nathalie Gorg ha defensat com d’estimular és narrar “la necessitat de mantenir viu el que no ho està; ha estat una experiència molt guaridora”. Mentre l'equip lloava com de fàcil és treballar amb Vigalondo, ell ha diferit humilment: “No tinc cap mena de disciplina, m'han diagnosticat TDAH ja d'adult”. Sobre la decisió de filmar part de la pel·lícula en Betacam, el cineasta ha assegurat que “l'única raó per la qual ens fa por això és perquè A24 no ho ha fet abans”. L'actriu Beatrice Grannò, sobre l'explícita referència a Evangelion, ens explica que va ser un salt al buit: “Nacho em deia que confiés, que molta gent anava a estimar la referència”. 

Just abans de la projecció de Daniela Forever a l’Auditori, el Festival ha homenatjat Fina Brunet, periodista catalana, presentadora de ràdio i televisió i amiga del Festival, sent presentadora de moltes sessions mítiques de Sitges. La que passarà a la història de la televisió nacional com un dels rostres més icònics de TV3, havent participat tant en els seus informatius com en programes com Els Matins o Tres senyores i un senyor, ha recollit aquesta nit el Premi Kong Honorífic.

L’Auditori ha acollit avui nombroses pel·lícules que competeixen per ser les guanyadores d'aquesta edició. Una d'elles és Meanwhile on Earth, el retorn a Sitges del cineasta que va commoure al Festival amb el seu ¿Dónde està mi cuerpo? al 2019. Jérémy Clapin es llança a l'acció en imatge real amb aquest relat d'extraterrestres que va generar molt bones reaccions al passat festival de Berlín. Just després la pantalla principal del Festival ha acollit Night Silence (Cisza Nocna) de Bartosz M. Kowalski. El director polonès ha portat a Sitges un survival horror on un actor ingressat en una residència haurà de defensar-se d'una grotesca amenaça.

Pausa per dinar i tornem a l’Auditori amb Animale d'Emma Benesta, una raresa francesa que barreja correguda de bous a una petita regió del sud de França amb bèsties salvatges causants de misterioses desaparicions, i Sister Midnight de Karan Kandhari, retrat d'una dona rebel·lada i salvatge a conseqüència d'un matrimoni concertat a Bombai. Ha tancat la jornada la projecció nocturna de Strange Darling de JT Mollner, un imprevisible joc del gat i el ratolí elogiat per Stephen King que compta amb Willa Fitzgerald, Kyle Gallner i Barbara Hershey com a repartiment de luxe. Ens han dit que és millor no saber massa de la pel·lícula, així que compte amb els spoilers a les cues!

Noves Visions també ha viscut un dia intens amb la projecció al Prado d'un tríptic que representa a la perfecció l'essència disruptiva de la secció. El propi títol de Things Will Be Different de Michael Felker sembla ser una declaració d'intencions, presentant un experimental trencaclosques sci-fi ideal per a qualsevol fan del cinema d'Aaron Moorhead i Justin Benson. Sam i Andy Zuchero han presentat en la secció el seu primer llargmetratge, Love Me. Kristen Stewart i Steven Yeun interpreten a una boia i un satèl·lit en una història d'amor que només podria existir a Sitges. Per a acabar, Ryan J. Sloan, electricista de professió, ha compartit al Prado la seva opera prima Gazer, un paranoic thriller rodat en 16mm que ha alterat la noció del temps de tota una sala.