La narrativa de les dones cineastes en el fantàstic

Aquest migdia, en el marc del Festival de Sitges, s'ha celebrat la taula rodona “Lideratge i referents en el gènere fantàstic: la creació d'una narrativa per part de les dones cineastes” dins del programa Woman in Fan. La Fundació SGAE, fidel als seus objectius de promoure la igualtat en la creació, ha col·laborat i ha format part d'aquesta iniciativa que fomenta la visibilitat i la incorporació de la dona creadora en la cinematografia fantàstica. 

La directora institucional de l'Audiovisual de la Fundació SGAE, Silvia Pérez de Pablos, ha conduït la trobada que ha comptat amb Ángeles Huerta, directora d'O Corpo Aberto (2022), un llargmetratge amb components sobrenaturals; Agnieszka Smoczynska, directora polonesa responsable de títols com The Lure, i Milena Cocozza, una de les poques directores italianes de fantàstic i responsable de la pel·lícula Letto Numero 6. 

Pérez de Pablos ha introduït temes molt rellevants com el suport que han rebut les tres dones per part de la indústria als seus països. Huerta, sòcia de la SGAE, ha parlat sobre la “dificultat de fer cinema a Galícia, un territori molt petitó en el qual tots som família, i l'ús de la llengua gallega, la pròpia, és una barrera en la distribució”. “No obstant això”, ha afegit, “a Galícia, el fantàstic, està molt arrelat i present en la tradició oral. I això pertany més a les dones. El fet d’explicar històries durant segles, ens situa en un bon lloc a les dones gallegues”. Smoczynska i Cocozza han emfatitzat en les dificultats d’obtenir diners per realitzar les seves produccions “perquè no hi ha una indústria del gènere de terror que sigui mainstream”, han comentat. 

Respecte a la mirada del gènere fantàstic creat per dones, Smoczynska ha comentat que “les creadores de cinema busquem personatges més complexos, és el que ens interessa més”. Huerta ha apuntat “a la paraula, l'oralitat i la narrativa i com nosaltres ens expressem amb més sensorialitat”. Cocozza ha fet referència a “la visió individual, encara no hi ha una narrativa femenina clara”. 

Silvia Pérez de Pablos ha tancat l'acte emfatitzant, a manera de resum, “l'optimisme pel fet que sí existeixen noves perspectives per part de directores com vosaltres; perspectives que van més enllà del costat patriarcal. Esperem que n’hi hagi més i també hi hagi més gèneres i subgèneres amb mirada femenina”. 

La jornada ha abordat els subgèneres femenins del terror i l'ús tradicional del cos femení en el gènere fantàstic. Els testimonis d'Ángeles Huerta, Agnieszka Smoczynska i Milena Cocozza serveixen de prova sobre com el fantàstic europeu dirigit per dones contribueix, cada vegada més, a la creació de noves narratives i monstres.

El compromís de gènere de la Fundació SGAE 

La igualtat de gènere és una lluita constant en el camp de la cultura. Un recent estudi elaborat per la Fundació SGAE denuncia que només el 17% dels socis de la Societat General d'Autors i Editors són dones i que la bretxa salarial ratlla el 20%. Els prejudicis socials, els problemes per a la conciliació familiar i els sostres de vidre són algunes de les principals causes que generen aquesta desigualtat en el camp de la creació cultural. 

Conscients d'això, la Fundació SGAE va adoptar fa anys un compromís real per la conquesta dels drets de les creadores que es tradueix en una sèrie d'iniciatives que persegueixen des de la visibilitat del treball de les autores fins al foment de la seva participació amb activitats pròpies. D'aquesta manera, l'entitat desenvolupa cada any una sèrie de programes dirigits exclusivament a autores de la SGAE com és el cas del Premi SGAE de Teatre Ana Diosdado, que reconeix la millor obra teatral escrita per una dona. Però també reconeix la tasca de col·lectius autorals que treballen per la conquesta de la mirada de gènere, com és el cas del Premi Dunia Ayaso, que retribueix la millor tasca de direcció audiovisual en aquest aspecte, independentment del sexe del realitzador. A més, realitza programes de mentoring per ajudar a les autores que són mares amb la conciliació laboral i a reprendre el seu treball després de la baixa per maternitat (un moment crucial per a moltes autores que es veuen incapaces de reprendre la seva activitat professional, segons detalla l'estudi esmentat), programa mostres audiovisuals, teatrals i musicals especialitzades en aquesta matèria com Hoy, compositoras, que posa en valor el treball de compositores contemporànies oblidades, desenvolupa estudis de gènere per posar el focus en la desigualtat que fins i tot avui ens persegueix i col·labora amb festivals i associacions de tot el territori estatal centrats en aquesta problemàtica com Territorio Violeta, Feminajazz, el Festival de Cine por Mujeres, Clásicas y Modernas o CIMA, entre molts altres.