Vés al contingut
demi

Parlem amb l'embichado Demián Rugna

Lectura de 5 min.

Comparteix

¡¡¡Ya llegó, ya llegóoo!!!

 

El desembarcament de la "Millor Pel·lícula" d'un Festival només passa una vegada a l'any, així que estem de celebració.

 

'Cuando acecha la maldad', coronació de Demián Rugna, porta avui els embichados a sales de cinema de la mà de Selecta Visión. Aquest desesperant conte de terror, en què el mal infecta i s'estén inexorablement, es va convertir l'octubre passat en el primer film llatinoamericà a alçar-se amb el Premi a la Millor Pel·lícula a la Secció Oficial Fantàstic, acompanyat, per si fos poc, per ell Premi a la Millor Pel·lícula a Òrbita / Blood Window.

 

Reconeixements que van elevar el seu autor de la categoria de "fenomen de culte" a, ara sí que sí, referent ineludible del cinema de gènere. Benvinguts a l'immisericorde món de Demián Rugna, benvinguts al vostre proper malson preferit.

 

Imagen
maldad

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'ocasió s'ho mereix: aquí pots recuperar el 2n episodi del SITGES Fantastic Podcast, o “La vida després de (guanyar) Sitges”, una hora de conversa entre Demián Rugna i Ángel Sala, Mònica Garcia i Massagué i Diego López-Fernández, on el cineasta argentí reflexiona sobre la seva relació amb el Festival, sobre l'estat de forma de la cinematografia del seu país i sobre els mals a què està exposada.

 

Després, repesquem també la magnífica entrevista que Javier Parra li va fer per al Diari del Festival:

 

Nascut a Buenos Aires el 1979, i malgrat haver començat com a director i guionista al començament dels 2000, no va ser fins al 2017 quan Demián Rugna va donar un cop sobre la taula amb 'Aterrados', una esfereïdora proposta que unia terror de cases encantades, ecos lovecraftians, humor càustic i passejades a l'altra dimensió. Ara, torna a Sitges amb 'Cuando acecha la maldad'.

 

Què tens al cap per fer aquest tipus de pel·lícules de terror tan crues?

'Cuando acecha la maldad' és la pel·lícula de terror sense concessions que m'agradaria veure a mi. Crec que consumim molt de cinema que ve d'una indústria molt gran, que necessita respectar certes normes i que, de vegades, com a fan del gènere, aquestes normes t'avorreixen. Vols explorar racons que mai abans s'han explorat, per por que no es vengui la pel·lícula per alguna cosa o por a què diran. 'Cuando acecha la maldad' és una pel·lícula agressiva, descarnada. Però és sincera i des del punt de vista que va ser pensada per un fan de cinema de gènere per a un altre d'igual. És el que tindria ganes de veure en un cinema, i crec que ve d'aquesta sensibilitat. Sobretot aprofitant la possibilitat que vaig tenir l'oportunitat de fer-ho amb total llibertat.

 

Imagino que aquesta carta lliure arriba amb 'Aterrados'.

Exacte! La llicència per matar me la va donar 'Aterrados'.

 

Tot i això, 'Cuando acecha la maldad' és una proposta molt més radical. Com sorgeix la idea de fer una cosa així?

Volia fer alguna cosa completament diferent d'Aterrados', encara que segueixi sent de gènere. Així que la primera idea va ser sortir de la ciutat. Vaig pensar a fer una road movie de terror que anés una mica més enllà, que transgredís una mica més i que fos una mica més forta, que tingués més acció. D'alguna manera o altra, volia escapar-me d''Aterrados' perquè vaig entendre que després d'ella, arribarien moltes pel·lícules que se li semblarien. La meva proposta va ser, primer, buscar una premissa poderosa que cada vegada es tornés més fosca, i crec que el seu origen parteix una mica d'alguna cosa que passa a Argentina. Hi ha immensos camps a l'interior del país sembrats amb soja, totalment contaminats amb pesticida. La gent pobra que viu i treballa en aquests camps té càncer i hi ha nens que neixen malalts. Com que els poders econòmics són els amos d'aquesta terra, ningú no se'n fa càrrec. Ells són víctimes de la seva realitat, perquè de la seva feina en depèn la subsistència, i la feina és el que els emmalalteix. Canviem una persona malalta al mig del no-res, per una persona posseïda per un dimoni i les implicacions que pot tenir a nivell social. Aquí és on neix 'Cuando acecha la maldad'.

 

 

Imagen
ma2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vas tenir algun tipus d'inconvenient o et van demanar que rebaixessis el to?

Sí que hi va haver moltes restriccions sobre com treballar amb els nens en relació amb la violència, i com fer-los participar d'un joc, mantenint-los allunyats de connotacions violentes. Aquest va ser un desafiament molt gran als equips de direcció i producció. Es van respectar totes les regulacions del país pel que fa al tema. Em van donar un parell de notes que deien: “no és com 'Aterrados', no es tracta d'un film d'ensurts”, i els vaig haver de deixar clar que estava fent alguna cosa diferent.

 

Quines pel·lícules t'han inspirat per 'Cuando acecha la maldad'?

Jo no sé què vull fer fins que em poso a escriure. Aquesta pel·lícula està molt influenciada per 'Posesión infernal', 'The Road' i 'The Wailing'. I per Guillermo del Toro, Scorsese, Tarantino i John Carpenter.

 

El film em recorda una mica al to de Clive Barker. No sé si hi tens algun tipus de connexió.

La connexió és absoluta. Els seus 'Llibres de Sang' per a mi eren una festa, per la manera com crea mons terrorífics. La intenció de crear mons nous també és la tangent del meu estil. Encara recordo amb emoció la vegada que vaig aconseguir cartejar-me amb ell, després d'enviar-li la meva primera pel·lícula i que em contestés com un any després dient-me: “Gràcies, Demián. La veuré”. És l'única persona famosa del món per la qual he sentit la necessitat d'enviar-li una pel·lícula meva perquè la veiés.

 

Com veus aquest retorn del cine de terror argentí?

Amb l'arribada de la democràcia, el mateix Institut de Cinema no avalava pel·lícules que no tinguessin un caràcter social. Hi va haver un buit de gairebé vint-i-cinc anys, en què no es van estrenar en sales films de terror argentins. Des del 2008, s'ha tornat a donar suport al gènere i a fer-se producció més enllà que la realitat del país estigui sent una cagada total. Tenim la sort que estem assentant bases per poder seguir explorant el terror i continuar exportant talent.

 

Quins són els teus films de terror preferits?

'L'exorcista' és la millor pel·lícula de terror. Després d'ella n'hi ha cent, no et podria dir una millor que una altra. Podria dir-te 'Posesión infernal', 'Jóvenes ocultos', 'Noche de miedo', 'El laberinto del Fauno', 'La cosa'... Hi ha molta connexió emocional amb pel·lícules que són força fluixes com 'Viernes 13, 3ª parte', ' Critters' o el cinema de Verhoeven. Les meves influències sempre han estat de finals dels vuitanta i primers noranta, però perquè és un tema que apel·la a la meva infància i adolescència.

 

Com veus l'actual panorama de terror?

M'agrada molt aquesta idea de fer seriosos drames amb mirada d'autor en pel·lícules de terror. Pel·lícules com 'Al final de l'escala' ja ho van fer abans. Fins i tot 'L'exorcista' és un drama. Ara en diuen terror elevat, per mi, el terror sempre va ser elevat. Si d'alguna manera el públic accepta codis nous, sigui benvingut. També m'agraden molt les pel·lícules tipus 'Un lugar tranquilo'. Però avui dia sóc molt més retro.

 

Què diries a la gent que veurà la teva pel·lícula i que encara no sap com és el cinema de Demián Rugna?

Que es preparin.

Comparteix

Contingut anterior

Entrevista a J.A. Bayona