La sang: com n’és d’important, aquest líquid vital. Repassem nou de les pel·lícules més sanguinàries.

Aquest dissabte celebrem el Dia Internacional del Donant de Sang, una jornada que ens recorda la importància d’aquest acte solidari que pot salvar moltes vides. Des del Festival de Sitges reafirmem el nostre compromís social col·laborant activament amb el Banc de Sang i Teixits per fomentar i facilitar les donacions durant el Festival. Sabem com n’és d’important aquest líquid vital, que també és un element central en moltes de les pel·lícules de gènere que tant estimem. 

A més, un any mès, ens comprometem amb la Creu Roja, entitat clau que en l'atenció a persones en situació de vulnerabilitat, per donar suport a algunes de les seves causes més necessàries en favor d'aquestes persones. En aquest sentit, organitzarem la ja tradicional “Premiere” el divendres 10 d’octubre, que culminarà amb una festa dedicada a una de les criatures fantàstiques que més depenen de la sang per sobreviure: un ball de vampirs.  

Aprofitant aquest dia de conscienciació, us hem preparat una selecció de 10 títols que han passat pel nostre festival i que són tot un festival (mai millor dit) de gore, vísceres i brutalitat estètica. Agafeu el davantal, que el cinema que us recomanem avui us deixarà ben esquitxats de sang. 

1. The Sadness (Rob Jabbaz, 2021)  

Una de les massacres més estilitzades i viscerals que han vist els aficionats al Festival de Sitges en la última dècada la va portar Rob Jabbazz des de Taiwan. The Sadness es va convertir en una sensació gràcies al seu desplegament salvatge de gore: vísceres, dolls de sang com guèisers i una humanitat completament desfermada per un virus que converteix les persones en sàdics sense límits. Un festí per als amants del cinema extrem i una manera gens subtil de recordar-nos la importància de la sang a la pantalla i fora d’ella. 

2. Terrifier 3 (Damien Leone, 2024)  

L’Art the Clown ha tornat… i més assedegat de sang que mai. Si a les entregues anteriors ja ens deixava amb la boca oberta per la seva brutalitat, Terrifier 3 puja el nivell fins a nivells demencials. Damien Leone no escatima ni una gota d’hemoglobina, oferint un espectacle que sembla rodat en un banc de sang després d’una explosió. Una cita imprescindible per a qui considera l’splatter una forma d’art i un curiós homenatge al líquid que dóna (i pren) la vida. 

3. Braindead, tu madre se ha comido a mi perro (Peter Jackson, 1992)  

Abans de portar-nos a la Terra Mitjana, Peter Jackson va firmar una de les comèdies més boges i sagnants de la història del cinema: Braindead. Aquesta joia del gore desbocat és un carnaval de vísceres, zombis i fluids corporals que esclata en un clímax antològic i inolvidable. Sang per tot arreu, de la que s’enganxa a la roba i a la retina. Si el Dia del Donant celebra la importància de la sang, aquesta pel·lícula la venera des del terror i la comèdia. 

4. À l'intérieur (Julien Maury & Alexandre Bustillo, 2007)  

El terror francès va deixar enrere els subtils suspensos amb À l’intérieur, submergint-se de ple en una carnisseria emocional i física. Aquesta pel·lícula és un malson domèstic asfixiant, on una dona embarassada es veu atrapada en una casa convertida en escenari de tortura. Sang, tisores i una tensió insuportable que et colpeja l’estómac sense pietat. Una oda macabra a la fragilitat de la vida i a la sang com a moneda de canvi… perfecta per commemorar el Dia del Donant amb l’estómac preparat. 

5. Martyrs (Pascal Laugier, 2008)  

Poques pel·lícules han deixat tan marcats els espectadors de Sitges com Martyrs. La seva exploració filosòfica del dolor i el sacrifici ve acompanyada d’una violència gairebé insuportable, on cada gota de sang sembla tenir un propòsit transcendental. Laugier no només trenca els límits del terror psicològic, sinó també els del físic. Ideal per a qui busca un cinema que faci mal i quedi gravat a la retina per sempre. 

6. Mandy (Panos Cosmatos, 2018)  

Una orgia sensorial on la sang es barreja amb neó i psicodèlia, que es va poder gaudir en un Auditori ple de bat a bat. Mandy és un descens a l’infern venjatiu protagonitzat per un Nicolas Cage desfermat, a la recerca de justícia i redempció a cops de serra mecànica. Cosmatos converteix cada mort en un ritual estètic que ret homenatge a un líquid vermell que ho envaeix tot. Cinema per perdre el control... i potser una mica de sang també. 

7. Tokyo Gore Police (Yoshihiro Nishimura, 2008) 

T’imagines un món on la cirurgia mutant, el sadomasoquisme cyberpunk i fonts infinites de sang són la norma? Benvinguts a l’univers de Nishimura, on cap excés és suficient. Tokyo Gore Police no només trenca les regles del bon gust, sinó que les banya en hemoglobina fins a fer-les irreconeixibles. Aquí, donar sang seria com llançar una gota a l’oceà: irrellevant davant la brutalitat sense filtres d’aquest deliri japonès. 

8. Ichi the Killer (Takashi Miike, 2001)  

Si hi ha un director capaç de convertir la violència extrema en art, aquest és Takashi Miike, un dels cineastes més estimats per a qualsevol aficionat al Festival de Sitges. Amb Ichi the Killer, va portar el sadisme a noves cotes estètiques. Mutilacions, tortures i dolls de sang estilitzats com si fossin coreografies d’un ballet criminal. Una obra tan polèmica com influent que fa que el Dia del Donant sembli una festa per a psicòpates amb molt d’estil. 

9. Project Wolf Hunting (Kim Hong-sun, 2022)  

Una carnisseria flotant que combina el cinema d’acció amb el terror més visceral. Project Wolf Hunting és el somni humit de qualsevol fan del gore: cossos que esclaten, caps que roden i passadissos convertits en rius de sang. És com si el vaixell fos un banc de sang a punt de vessar-se, tot al ritme frenètic del millor cinema d’acció asiàtic. 

10. American Psycho (Mary Harron, 2000)
En Patrick Bateman no necessita monstres, virus ni dimonis per convertir cada escena en una matança d'allò més elegant. American Psycho és una crítica ferotge al capitalisme i a la cultura de l’excés, narrada amb bisturí i sang. El seu protagonista, tan polit com psicòtic, transforma cada assassinat en una obra de disseny clínic, on la sang esquitxa vestits cars al ritme d’una banda sonora inoblidable. Una opció perfecta per a qui prefereix el terror amb vestit, targeta de visita, un toc d’ironia i, és clar, molta sang.