Sitges2024 corona a Giancarlo Esposito i allotja en les seves pantalles el retorn de cineastes consagrats

L'actor Giancarlo Esposito ha recollit avui el Premi Honorífic Màquina del Temps just abans de presentar la seva nova pel·lícula, Please Don't Feed The Children de Destry Allyn Spielberg. La 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha gaudit avui d'una pluja d'estrelles, projectant a les seves sales els nous treballs de Kiyoshi Kurosawa, Asif Kapadia, Pupi Avati, James Ward Byrkit i Claude Barras, a més del retorn a Sitges d'Ester Expósito amb El llanto de Pedro Martín Calero

La nova jornada de la Secció Oficial Sitges Collection ha tingut aquest divendres la seva Festa Major, regalant als assistents del Festival el retorn a les sales de filmografies reconegudes. L’orto americano, retorn a la direcció d'una de les figures fonamentals del giallo italià, ha estat una d'elles. El Prado ha estat la seu del nou malson de Pupi Avati, director de La casa dalle finestre che ridono i col·laborador habitual de Lamberto Bava, qui aposta pel clarobscur en aquest retrat d'un jove psicòpata amb ambicions literàries.

També forma part de la nostra Sitges Collection la susurrant El llanto, la nova pel·lícula de Pedro Martín Calero. Després de guanyar el premi a Millor Direcció en la passada edició del Festival de Sant Sebastián, el cineasta ha revelat a l’Auditori aquest conte de terror sobrenatural on un misteriós so aguaita a tres dones, Ester Expósito, Mathilde Ollivier i Malena Vila. Tant el cineasta com part de l'equip s'han passat aquest matí per roda de premsa. Després de la seva visita al Festival amb Venus de Jaume Balagueró al 2022, Expósito ha comentat el seu retorn al fantàstic: “el cinema de gènere m'ha trobat a mi, fer terror és un privilegi”. El director ha narrat entusiasmat la seva col·laboració amb l'actriu, afirmant que “Ester era al nostre cap des que estàvem escrivint el guió; és una d'aquestes actrius que sap fer-se seu el personatge”. “Primer ve el gènere, després ve el tema”, assegura la guionista Isabel Peña sobre la seva predisposició pel terror. Sobre els seus referents, Martín Calero ha defensat la influència que la literatura de Mariana Enriquez ha tingut sobre El llanto: “hi ha quelcom massa poderós en les seves imatges”. També ha fet broma sobre el poder de reescriptura del muntatge: “de fet abans d'entrar a muntar la pel·lícula era un musical”.

L'animació també és protagonista en aquesta nova secció, regalant-nos avui una doble sessió de luxe. Claude Barras, un dels mestres del stop motion contemporani, ha aterrat al Prado amb Sauvages, el seu segon llargmetratge després de l'estrena de la seva òpera prima, La vida de Calabacín. Una nominació als premis Oscar després, el cineasta suís torna a les pantalles amb aquesta aventura salvatge conscienciada contra la destrucció dels boscos. D'altra banda, la sala Tramuntana s'ha transformat en una vinyeta de còmic amb l'estrena nacional de Diplodocus. Wojtek Wawszczyk, animador i artista d'efectes visuals reconegut pel seu treball en Yo, robot i Aeon Flux, es passa a la direcció amb aquesta meta-comèdia 3D sobre un dinosaure que no sap que viu dins d'una novel·la gràfica a punt de ser cancel·lada. També ha ofert l'estrena nacional de Exorcism Chronicles: The Beginning de Dong-chul Kim, un malson animat que combina animació 2D i 3D i que adapta a la pantalla gran una de les webtoons coreanes més populars dels últims anys.

La cirereta del pastís d'aquesta jornada de Sitges Collection l'ha posat Please Don't Feed The Children, debut en el format llarg de Destry Allyn Spielberg. La filla d'un de les màximes icones del cinema estatunidenc es llança al cinema de gènere amb aquest thriller distòpic sobre orfes nòmades, pandèmies globals i una sanguinària dona. La pel·lícula compta amb la presència de Michelle Dockery i, per descomptat, del llegendari Giancarlo Esposito, qui ha arribat avui al Festival de Sitges. L'actor estatunidenc, mundialment conegut pel seu paper de Gus Fring en Breaking Bad i Better Call Saul, s'ha passat per roda de premsa al costat de Destry Allyn Spielberg per a xerrar sobre la pel·lícula i sobre el Premi Honorífic Màquina del Temps que ha recollit avui en homenatge a la seva indiscutible trajectòria autoral, tant al cinema de gènere com en la televisió estatunidenca de les últimes dècades. L'actor ha parlat sobre la seva bonica experiència treballant amb Allyn Spielberg: “Sempre és gratificant participar en projectes amb idees noves; treballar amb gent jove garanteix una visió del món diferent”. “M'interessa el gènere per la seva estreta relació amb la creativitat”, ha explicat la directora de la pel·lícula. Esposito ha reflexionat sobre les connotacions que té rebre un guardó com aquest, assegurant que “m'agrada rebre el premi Màquina del temps justament perquè sento que estic al principi d'alguna cosa, no al final”.

La presència de cineastes consagrats no s'ha limitat a la Sitges Collection, demostrant que el talent es distribueix equitativament per totes les seccions del Festival. A la Secció Oficial Fantàstic a Competició, l’Auditori ha viatjat en el temps gràcies a la projecció de 2073, la nova rara avis de Asif Kapadia. El cineasta enamorat del docu-biopic barreja ciència-ficció i documental en aquesta reescriptura de La Jettée. Després de les històriques projeccions de Bliss i Christmas Bloody Christmas al Festival, Midnight X-Treme ha donat la benvinguda a casa seva a Joe Begos. El Prado ha viscut la festa al·lucinògena que l'estatunidenc ha coreografiat a Jimmy & Stiggs, una simfonia punk sobre un director de cinema addicte a les drogues que contacta (o no) amb uns violents extraterrestres. Sitges Serial ha presentat el retorn en format antològic de James Ward Byrkit, premiat al Festival al 2012 pel guió de Coherence. Els tres primers episodis de Shatter Belt han asfixiat a la Tramuntana amb tres contes existencialistes que redacten un assaig filosòfic sci-fi.

Òrbita, per part seva, ha acollit el retorn a Sitges de Kiyoshi Kurosawa, mestre del j-horror responsable de joies com Pulse o Cure. El japonès ha presentat a un abarrotat Auditori la seva nova Cloud, un thriller criminal que recupera l'obsessió del cineasta pels espais digitals. La secció ha tancat la persiana de la seva edició amb una pel·lícula de clausura estranyament romàntica. Beating Hearts de Gilles Lellouche ha ficat a una batedora al repartiment de Fumar provoca tos de Quentin Dupieux i ha batut fins a aconseguir com a resultat un thriller romàntic o un melodrama criminal, o ambdues.

També s'ha viscut avui la projecció de dos episodis de Hay algo en el bosque, una eixelebrada sèrie antològica amb ànima de fantàstic “ochentero” orquestrada per Nicolás Amelio-Ortiz i Gaston Haag. Fortament inspirada per la saga Evil Dead, el projecte compta amb la participació d'actors com Ivan Massagué, Zorion Eguileor, Alfonso Agra o Jone Laspiur. Sobre barrejar terror i comèdia, Gastón Haag ha comentat que l'objectiu era “ser bizarros, aquesta és una sèrie que la meva mare no veurà”. Nicolás Amelio Ortiz ha parlat sobre la construcció de la mitologia fantàstica en la sèrie: “li vaig demanar a una amiga doctorada en literatura fantàstica i traductora de llatí que ens ajudara amb la concepció dels encanteris, es va emocionar perquè sabia que anava a ser el millor treball de la seva vida”. Per a acabar, Iván Massagué ha assegurat que no comprendre un guió no ha de ser negatiu, doncs “sempre cal anar a filmar amb ganes de jugar, narrar una història ha de ser un joc”.