American Psycho

Som a finals dels anys 80. Patrick Bateman, un home de Wall Street de vint-i-set anys, viatja entre una xarxa tancada de gent bella, una xarxa tancada on només ells poden deixar entrar altres com ells amb un sentiment de superioritat. Patrick té un règim matutí rutinari per mantenir la seva aparença d'atractiu i bona forma física. Ell, com els de la seva xarxa, és vanitós, narcisista, egòlatra i competitiu, i sempre ha de superar els altres en aquesta presentació de si mateix, però ell, a diferència dels altres, s'adona que, per a ell mateix, totes aquestes són màscares per ocultar el que realment hi ha a sota, algú/alguna cosa inhumà per naturalesa. En altres paraules, està compost d'una cuirassa semblant a la d'un humà que només conté cobdícia i fàstic, cobdícia per voler el que altres poden tenir, i fàstic per aquells que no compleixen amb les seves expectatives i per si mateix per no ser el primer o el millor. Aquest fàstic acaba manifestant-se a voler lliurar el món d'aquestes persones, no veient-les com a persones sinó només com aquelles característiques de què vol lliurar-se.