El Nadal s'avança a Sitges2024 amb l’arribada de La sustancia i Terrifier 3

La segona jornada de la 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s'ha inundat de sang amb l'arribada de La sustancia (The Substance) de Coralie Fargeat i Terrifier 3 de Damien Leone, dos dels títols de gènere més esperats de l'any. Mike Flanagan ha baixat el volum del Prado amb el seu Shush cut de Hush i ha orquestrat al costat de Mick Garris una marató seriéfila a Brigadoon amb la projecció de The Stand (Apocalipsis). El fantàstic nacional també s'ha sumat a la festa amb l'aterratge al Festival de Mariposas Negras.

La catifa vermella de Sitges mai havia lluït tan vermella. La sang ha inundat l’Auditori gràcies a una doble sessió històrica, un desenfrenat díptic ideal per a qualsevol fanàtic del Festival. La nova Secció Oficial Sitges Collection presenta en la seva primera sessió de la història La sustancia (The Substance), una explosió de body horror que explora l'arquetip del doppelganger des de l'òptica de la sèrie Z i de l'univers celebrity. Després de causar una histèria col·lectiva a la passada edició del Festival de Cannes i guanyar allà el premi a Millor Guió, aquesta muntanya russa cinematogràfica amb ressons de Dorian Grey torna a portar a Coralie Fargeat a Sitges després de guanyar en 2017 el premi a Millor Direcció i Millor Direcció Novel amb Revenge. 

Abans de desfilar per la catifa vermella, la cineasta ens explicava a roda de premsa el bon record que guarda de la seva anterior visita al Festival: “als festivals de cinema de gènere les pel·lícules es veuen de manera diferent, amb més honestedat”. Sobre la seva experiència treballant amb Demi Moore, Fargeat era conscient que La sustancia era un projecte molt complicat “perquè la pel·lícula enfronta a qualsevol actriu a la seva pitjor fòbia, però Demi va connectar molt amb la història que volia construir; llegint la seva autobiografia vaig entendre que sempre ha estat una actriu enamorada del risc”. En aquest sentit, ha defensat que “encara que siguin molt diferents, les seves dues pel·lícules busquen plasmar en pantalla les dificultats d'existir com a dona; sense Revenge no podria existir La sustancia”. Afirma alegrar-se pensant que ha aconseguit amb Demi Moore quelcom semblant al que Tarantino va fer amb Travolta a Pulp Fiction: “Simplement perquè ella s'ho mereix més que ningú”.

Encara que sembli mentida, l’Auditori no s'ha ensorrat després de la projecció de La sustancia (The Substance), la qual cosa ha permès que se celebri la sessió especial de la tercera part de Terrifier, la saga gore més icònica dels últims anys. Damien Leone, qui ha aparegut a la catifa vermella al costat dels actors David Howard Thornton, Lauren LaVera i Samantha Scaffidi, torna a posar-se darrere la càmara, completant el tríptic d’Art the Clown amb un visceral episodi nadalenc, però no per això menys sagnant i grotesc. Aquest amarg festival de morts sense pietat al ritme de dolces nadales ha revolucionat a un públic de Sitges al qual Santa Claus sembla haver portat enguany un regal avançat.

I qui diu un regal, diu molts d’ells. Mike Flanagan, cineasta i showrunner capital de l'audiovisual de gènere actual, ha aterrat avui a Sitges. El pare de malsons com La maldición de Hill House, Ouija: El origen del mal, Doctor Sueño o Oculus: El espejo del mal recollirà diumenge el Premi Honorífic Màquina del Temps. Però l'estatunidenc ens ha regalat avui dues celebracions insuperables.

El Prado s'ha quedat sense paraules amb el pase de Hush, llargmetratge dirigit per Flanagan al 2016 que arriba a Sitges amb el seu “Shush Cut”. Aquest peculiar home invasion —una de les primeres col·laboracions del cineasta amb Kate Siegel— narra la història d'una jove escriptora sordmuda de novel·les de terror que serà assetjada per un assassí en sèrie. La projecció ha comptat amb un col·loqui posterior on el públic ha pogut xerrar amb els responsables d'aquest malson muteat. Unes hores abans, Flanagan ha fet una parada a la Sala Llevant per a presentar juntament amb el cineasta i podcaster Mick Garris la maratoniana projecció de The Stand (Apocalipsis), sèrie que s'ha pogut veure íntegra en el marc de Brigadoon.

La Secció Oficial Sitges Collection ha acollit també la primera participant nacional de la seva història. L’Auditori ja ha pogut gaudir de Mariposas Negras, una preciosa i alarmant odissea animada que narra la història de tres èxodes forçats per l'escalfament global. El seu director David Baute, responsable de documentals com Milagros i Éxodo Climático, ha declarat avui a la premsa al costat del compositor Diego Navarro i el seu productor Edmon Rock. Sobre la decisió d'hibridar documental i animació, el cineasta ha defensat la necessitat de “valer-se d'aquesta poderosa eina per a poder donar vida a allò que la realitat no t'ha permès rodar”. 

Rock ha subratllat la universalitat del relat i, en resposta, Navarro ha parlat sobre la dificultat de plasmar aquesta immensitat territorial a una banda sonora. “La partitura busca valer-se d'una veu neutra i femenina amb l'objectiu que narrar musicalment, però també universalment, la història”. El productor creu que encara és necessari reivindicar l'animació com un mitjà adult: “Això està canviant, cada vegada s'accepta més l'animació com a llenguatge”, afirma Rock. L'animació ha tornat a tenir una gran jornada, doncs avui s'ha projectat dins del marc de Noves Visions l'últim curtmetratge del Don Hertzfeldt, director de It's Such a Beautiful Day i World of Tomorrow, qui torna amb el seu minimalisme existencialista amb l'odissea musical sci-fi ME.

És un ocell? És un avió? No, és Super/Man: The Christopher Reeve Story, un commovedor documental sobre la carrera cinematogràfica i la vida personal del millor Clark Kent de la història. La pel·lícula, dirigida per Ian Bonhôte i Peter Ettedgui, no ha estat l'únic documental que ha pogut gaudir-se durant la jornada d'avui. El Prado ens ha dit “bon dia” amb la projecció d’Ishiro Honda: Memoirs of a Film Director de Jonathan Bellés, retrat del pare del kaiju eiga i un dels directors japonesos més importants de la seva generació, que ha pogut gaudir-se en doble sessió amb una remasterització en 4K de Godzilla, la seva obra mestra. També s'ha presentat Realm of Satan, el salt al llargmetratge de Scott Cummings amb un atípic documental que ha submergit a l’Escorxador en la misteriosa Església de Satan.

La Secció Oficial a Competició ha desenterrat a l’Auditori un cru retrat de dos recollidors d'animals morts. Bury Your Dead ha suposat el retorn del cineasta brasiler Marco Dutra a la Secció Oficial després de fer-ho amb el seu As boes maneiras al 2011. Les seccions paral·leles també han portat al Festival a cares més que conegudes. Cristian Ponce, director d'un dels majors fenòmens de l'edició del 2021, Historia de lo oculto, ha tornat a Sitges amb A Mother’s Embrace, un survival horror ambientat en 1996 que ha presentat avui a l’Escurxador. El Prado ha acollit la projecció de Los hiperbóreos (The Hyperboreans), el nou film del duo responsable de les paràlisis del somni en stop motion que són Casa lobo i Los huesos, on Joaquín Cociña i Cristóbal León coreografien una al·lucinació amb esoterisme neonazi, titelles i intel·ligència artificial. No podem oblidar-nos de Miguel Llansó, el director que ens va regalar Jesus Shows You the Way to the Highway, qui ha revelat avui el seu últim projecte, Infinite Summer, un misteri transhumanista orquestrat pel tecno-místic Dr. Mindfulness.

Les activitats paral·leles també han agafat el ritme durant aquesta segona jornada del Festival, oferint als assistents opcions d'oci per a gaudir amb tota la família. A Miramar – Centri Cultural ha començat avui el cicle de projeccions SITGES FAMILY, un espai on el cinema de gènere no discrimina els més petits. A la tarda, Sincopat de Pol Diggler, Cuadrilatero de Daniel Rodríguez Risco i una fantàstica sessió de curts han ofert als joves cinèfils un divertidíssim malson com a part del programa de Sitges Family / Fantastic Kids. Per als una mica més grans, la sessió de Idiot Girls and School Ghost: School Aniversary de Kim Min-ha ha funcionat com a ritu d'iniciació al cinema de terror al principiant públic del Sitges Family / Fantastic Teen. Aquestes dues línies de projeccions continuaran oferint pel·lícules durant tot el Festival, per la qual cosa us recomanem fer una ullada al seu programa. Més enllà de les pel·lícules, els més joves també han pogut des d'avui assistir al taller de maquillatge Fantastic Kids situat al Palau Rei Moro. Us convidem a estar al dia de totes les activitats paral·leles aquí.

No podem oblidar-nos de la presentació dels dos llibres oficials d'aquesta edició del Festival de Sitges: La feria de las sombras. Fantasmagorías, fenómenos y circos en el cine de terror, coordinat per Ángel Sala i Jordi Sánchez Navarro; i Horror Girls. WomanInFan Europa, coordinat per Mónica García, tots dos publicats gràcies a l'Editorial Hermenaute. L'acte ha estat presentat per Ángel Sala, Mónica García, Jordi Sánchez Navarro i Luis Rueda aquesta tarda a la carpa de FNAC, situada davant de l'hotel Melià. L'espai acollirà a partir d'avui moltes altres presentacions de llibres que podeu consultar aquí.