Seven Chances ofereix una eclèctica tria de rareses imprescindibles i perles restaurades

Entre els films programats en col·laboració amb l’ACCEC destaquen The Velvet Vampire, de la pionera Stephanie Rothman, i pel·lícules de cineastes com Jesús Franco, René Laloux o Johnnie To

De nou, amb l’objectiu de seguir descobrint i reivindicant títols que han passat de puntetes pel cànon del gènere fantàstic, l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya han seleccionat set pel·lícules que seran presentades per membres de l’associació.

Obrirem Seven Chances amb un film de Jesús Franco, Faceless (Los depredadores de la noche), protagonitzada per la nostra Premi Nosferatu d’enguany: Brigitte Lahaie, tot un mite del cinema eròtic i fantàstic europeu dels 70 i els 80. Abans de lliurar-se definitivament a derives cada cop més radicals, Franco dirigia a finals dels vuitanta la seva última gran aportació a un cert tipus de cinema fantàstic europeu que començava a agonitzar. Amb la vista posada en els Yeux sans visage de Georges Franju, el cineasta madrileny ordia una macabra intriga sobre un cirurgià obsessionat amb recomposar el rostre desfigurat de la seva germana.

Recentment restaurada per l’American Film Archive, i projectada al llampant cicle de cinema fantàstic que el MoMA de Nova York ha ofert aquest estiu, The Velvet Vampire es pot considerar la primera pel·lícula de terror dirigida íntegrament per una dona. Stephanie Rothman va haver de rebutjar un parell d’encàrrecs de Roger Corman per llançar-se a una aposta personal que narra l’embruixament d’un jove matrimoni a mans d’una vampira centenària. Menystingut en el seu dia, el film resignificava en clau femenina i subversiva els codis del gènere vampíric.

El hongkonguès Johnnie To no hauria de necessitar presentació a Sitges. Avançant-nos un any al trentè aniversari de The Heroic Trio, el primer dels seus films emblemàtics, estrenat el 1993, el recuperem per poder gaudir en pantalla gran d’aquest vibrant i imaginatiu deliri d’acció capitanejat per tres dones temibles —Michelle Yeoh, Anita Mui i Maggie Cheung—, tres heroïnes que descobriran allò que les uneix arrel d’una trama de segrest de nadons.

El major exponent ibèric de l’eurowestern torna a Seven Chances: Condenados a vivir és potser el més cru i sangonós dels seus films, durant el que acompanyarem un grup de condemnats a mort en el seu calvari travessant el Pirineu aragonès, on van rodar-se els exteriors de la pel·lícula. Quentin Tarantino és fan declarat d’aquesta pel·lícula que és, gairebé, un slasher sota la neu.

Sovint eclipsat per altres cineastes amb més prestigi internacional, Masahiro Shinoda fou un dels grans noms de la nova onada japonesa, la d’Oshima, Imamura o Seijun Suzuki. Demon Pond, que va exhibir-se curosament restaurada al Festival de Cannes de 2021, ens transporta a un poblet entre muntanyes que viu atemorit per la llegenda del drac que viu al fons d’un estany. Partint d’una obra de teatre kabuki de Kyöka Izumi, un escriptor molt lligat al fantàstic i a les atmosferes surrealistes, Shinoda dona forma a una corprenedora faula d’amor tràgic.

L’artesà Maurizio Lucidi també va començar la seva carrera fent spaghetti westerns, peplums i films bèl·lics, però seria l’insòlit giallo. La vittima designata, la seva única incursió en el subgènere, el que esdevindria amb el temps una peça de culte. Aquesta tensa  revisió d’Estranys en un tren de Hitchcock ens ubica en una Venècia decadent on un extravagant comte, interpretat per Pierre Clémenti, enreda un ambiciós home de negocis amb el rostre de Tomas Milian per dur a terme un intercanvi d’assassinats.

I per acabar, tota una joia, molt poc vista, de l’animació europea: Gandahar, el darrer llargmetratge de René Laloux, autor de la fonamental El planeta salvatge. Després de treballar amb artistes com Roland Topor o Moebius, Laloux va associar-se amb el dibuixant francès Caza per dur al cinema una novel·la de l’escriptor de ciència-ficció Jean-Pierre Andrevon. Aquest relat d’aventures fantàstiques ens mostra una civilització idíl·lica, que no ha conegut l’horror de la guerra i es veu abocada a enfrontar-se a una amenaça provinent d’un futur remot.

Aquestes són les Seven Chances de Sitges 2022. Set oportunitats úniques per recuperar obres singulars, sovint arraconades per les circumstàncies o el pas del temps, que proven que a la inabastable constel·lació del fantàstic encara hi ha molt per explorar.

Selecció Seven Chances 2022

Faceless (Los depredadores de la noche) (Jesús Franco, 1988), presentada per Carlos Losilla

The Heroic Trio (Dung fong sam hap) (Johnnie To, 1993), presentada per Violeta Kovacsics

La vittima designata (La víctima designada) (Maurizio Lucidi, 1971), presentada per Javier Parra

The Velvet Vampire (Stephanie Rothman, 1971), presentada per Marga Almirall

Demon Pond (Yashagaike) (Masahiro Shinoda, 1979), presentada per Mariona Borrull

Condenados a vivir (Joaquín Romero Marchent, 1971), presentada per Alejandro G. Calvo

Gandahar (René Laloux, 1988), presentada per Iván Pintor