- Home
- Latest
- Logbook
- Recomanacions pel 8M
Recomanacions pel 8M
08 Mar 2024
Reading 5 min.
Avui que celebrem el Dia Internacional de la Dona, hem tornat a reunir a part del nostre equip de programació perquè ajuntin un bon grapat de pel·lícules on les pulsions femenines (ja sigui des de la direcció, des de l'actuació o des de l'escriptura i encarnació de personatges icònics) són determinants per consagrar el cinema de gènere com el nostre santuari preferit.
Feliç 8M a tothom!
Ángel Sala - Director Artístic
Pel 8 de març recomano ‘Mary Shelley’, una pel·lícula sobre una dona fantàstica i creadora d'un dels grans mites del fantàstic com és Frankenstein. Tot això a més sota la mirada d'una dona cineasta, Haifaa Al-Mansour, natural d'Aràbia Saudita, que sap compondre una exquisida recreació d'una època i uns personatges decisius que van envoltar Mary Shelley, com el poeta Percy B. Shelley o l’enigmàtic Lord Byron. No és una pel·lícula rodona, però la seva cal·ligrafia visual i l'aposta per aclarir la personalitat i la importància de l'escriptora resulten inapel·lables i modèliques a l'hora de retratar una dona pionera en allò creatiu i reivindicatiu.
Mònica Garcia i Massagué - Directora de la Fundació
«El terror és l’únic gènere en què et pots permetre no posar un final feliç... L’únic gènere en què els herois poden morir al final». Amb aquest elogi sobre la llibertat del gènere fantàstic, Mary Harron donava una lliçó d'experiència com a padrina de Fantastic 7 i responsable de la magistral ‘American Psycho’ (2000). Un projecte que va estar en mans de Stuart Gordon, David Cronenberg i Oliver Stone (ni més ni menys!) i el malvat psicòpata, el qual podria haver estat encarnat per candidats de la talla de Johnny Depp, Edward Norton, Ewan McGregor o Leonardo DiCaprio. Tot i que la tenacitat de Harron i el seu compromís cap a l'actor Christian Bale, menys conegut a l'època, van aconseguir que el dolent Patrick Bateman es materialitzés com a hilarant assassí en sèrie i home de negocis.
'American Pyscho' ocupa un lloc destacat en la història del gènere dirigit per dones per dues raons: la primera és que va ser el resultat d'una lluita titànica amb una visió molt clara de com s'havia d'adaptar la novel·la de Brest Easton Ellis (1991) i aquesta lluita la va dur a terme amb determinació la seva directora: Mary Harron; la segona és que la cineasta canadenca es convertia amb aquest títol en la primera dona que inaugurava el Festival de Sitges.
Diego López-Fernández - Adjunt de Direcció
Tot i que el díptic de Kilma, 'La diosa salvaje' (1974) i 'Kilma, reina de las amazonas' (1975), està dirigit pel realitzador català Miguel Iglesias Bonns (sota els paràmetres de producció de Profilmes), la màxima protagonista té nom femení: Eva Miller.
Nòmada de naixement i lligada des de ben petita al món del circ, l'actriu passa a la història per ser pionera en menesters dins de la carpa, habitualment a les mans dels homes. I és que Eva Miller va trencar arquetips gràcies al seu mestratge amb el llaç, el fuet i el revòlver, sent l'única dona en la seva especialitat.
Vagi per davant que sempre va tenir un objectiu clar, la revista i el cinema, i abans de saltar de liana en liana, va entrar a la cançó, va ser miss, va visitar la revista i, finalment, va aterrar a la gran pantalla.
Dona de caràcter, d'idees clares, especialista, imponent, fotogènica, la perfecta “Tarzan femenina”, com ella mateixa s'anomena, a 'La diosa salvaje', al costat de Paul Naschy, Luis Induni o Maria Perschy, el fuet va ser la seva arma per domar les feres en una cinta d'aventures a l'interior de la selva (Catalunya transformada en jungla).
Un any més tard, 'Kilma, reina de las amazonas'.
Repeteix Induni, se sumen nous companys, Luis Ciges, Claudia Gravy o Frank Braña, i el gènere es fa més present: les amazones han de custodiar al seu temple una llum en forma de símbol provinent dels déus de les estrelles que, segons relaten, van deixar a la Terra després de la visita en naus de foc.
Però el relat transcendeix més enllà perquè la pletòrica Eva Miller sobresurti i posi en relleu el seu amor cap als animals, la natura i la humanitat.
En aquesta dècada dels setanta, M.I. Bonns, Pérez Giner i Eva Miller van parlar de la idea de constituir una saga de cinc pel·lícules al voltant del personatge de Kilma, però el va projectar va fracassar i cadascun va continuar el seu camí. La enlluernadora Miller, abans de reprendre la seva vocació circense a València al costat de la seva família, va tenir temps de mostrar al programa “Un, dos, tres... responda otra vez” la seva destresa artística.
Probablement, la millor vaquera del cinema espanyol.
Annick Mahnert - Assessora Internacional
Produïda per Gale Ann Hurd, amb una Sigourney Weaver "Bad Ass" i una Reina Alien molt dolenta i venjativa, 'Aliens', de James Cameron, és la pel·li de ciència-ficció en la qual moltes dones han trobat (i trobaran) un model a seguir. Ripley, un paper a l'inici escrit per a un home, és un personatge dòcil i obedient quan comença la història. Però un cop en perill, el seu instint de mare i de supervivència la transformen en una màquina de destruir monstres. Gairebé 30 anys després de la seva estrena, 'Aliens' roman com una obra mestra de ciència-ficció, amb efectes especials realitzats pel mestre Stan Winston, que encara avui dia resulten impressionants.
Gloria Fernández - Comitè de Selecció
"Índia, el país més perillós per a les dones"; "Índia: allò que se li nega per ser dona"... Cada "X" temps, i més quan s'acosta la data del 8M, sorgeixen titulars d'aquest tipus, relacionats amb el país asiàtic. Doncs bé, això ho va viure a les seves pròpies carns la cineasta Jennyfer Lynch (filla de David Lynch), quan rodava a Mumbay la seva pel·lícula ‘Hiss’ (2010), sobre el mite estès a l'Índia de les dones-serp. "És l'admiració a la valentia sensual i sexual femenina", deia la directora sobre la pel·lícula. Al que li preguntaven: "De debò, a l'Índia? I ella responia: "Sí, a l'Índia; ja va sent hora, coi!" La pel·lícula va resultar un autèntic fracàs; però d'ella va sortir el fantàstic documental 'Despite the Gods' (co-dirigit al costat de Penny Vozniak), que dóna fe d’aquest viatge agredolç.
Enrique Garcelán - Comitè de Selecció
A 'Mother', de Bong Joon-ho, Hye-ya no és una mare normal. És una mare soltera que ha educat el seu fill, que pateix una discapacitat psíquica, al llarg de 27 anys. Però encara s'haurà d'enfrontar a una cosa més difícil: què és el que està disposada a fer per provar la innocència del seu fill quan l'acusin d'assassinar una noia? Al llarg de 120 minuts molt intensos ho descobrirem. L'actriu Kim Hye-ya va néixer el 1931, va viure a les seves carns l'ocupació japonesa i va lluitar com poques per convertir-se en actriu, acudint a la primera Universitat dedicada a la Interpretació a Corea. La seva veu, juntament amb les de nombroses actrius que van arribar al cinema coreà durant la dictadura, han de ser recordades com els pilars en què se sustenta la mirada de la dona al cinema coreà. Un cinema que, com a la seva societat, encara li queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de drets.
Previous content
Farewell to the Last Fantaterror HeroNext content
Interview with Lauren LaVera