Pluja de premis a Sitges2024 el dia de la Zombie Walk

Fins a tres premiats s'han pujat avui a l'escenari de l’Auditori Melià a recollir el seu reconeixement. Nick Frost i Ovidio G. Assonitis han rebut el premi Màquina del Temps, mentre que Fabio Testi ha estat guardonat amb el premi Nosferatu. Parlant de projeccions, en el dia d'avui destaquem Exhuma, Apocalipsi Z, Get Away i MadS. I per si no fos prou, els no-morts han envaït els carrers de Sitges en una nova edició de la Zombi Walk.

Arriba el primer cap de setmana a Sitges2024 i les activitats no només no paren, sinó que s'intensifiquen. Nick Frost ha estat el primer dels guardonats que ha passat avui per la catifa vermella de l’Auditori Melià, on ha recollit el premi Màquina del Temps abans de la projecció de Get Away, una de les tres pel·lícules que es podran gaudir enguany al Festival. A més, l'actor britànic ha passat aquest matí per la sala de rodes de premsa, al costat del director Steffen Haars, on ha estat xerrant sobre la seva divertidíssima carrera i la multitud de projectes que ens porta enguany al Festival. “El meu sabor preferit de cornetto és el de menta perquè mentre me'l menjo sento que m'estic rentant les dents”, ha comentat Frost per a donar-nos la benvinguda. “El meu procés d'escriptura consisteix a veure pel·lícules de terror sense parar i escriure mínim deu pàgines cada dia, encara que siguin dolentíssimes”, ha explicat l'actor sobre el seu treball com a guionista en Get Away. D'altra banda, sobre el seu caní paper a Timestalker explica que “va ser genial interpretar a un gos; soc un actor de mètode, tots els lladrucs eren meus”. L'actor ha confessat estar desitjant tornar a treballar amb Edgar Wright, però assegura estar “esperant que la idea perfecta arribi a nosaltres”.

Seguidament, ha desfilat per la catifa vermella el gran actor italià Fabio Testi, que ha rebut el premi Nosferatu abans de la projecció d’Exhuma davant un Auditori ple. Amb aquest guardó, reivindiquem una llarga carrera al cinema de gènere italià des de finals de la dècada dels seixanta, transitant pel western, el poliziesco i el giallo. Finalment, el dia ha acabat per la porta gran amb una altra de les grans figures dins del cinema de gènere italià: el productor, director, guionista i executiu italo-egipci Ovidio G. Assonitis ha rebut el premi Màquina del Temps per la seva carrera multifacètica i el seu paper fonamental en el desenvolupament d'aquesta cinematografia des de la dècada dels 60.

A primera hora de la tarda l’Auditori ha pogut gaudir de l'estrena d'Invisible, adaptació de la novel·la homònima de Eloy Moreno que arriba de la mà del director Paco Caballero i Disney+. Després de la projecció, director i elenc han comparegut en roda de premsa per a aprofundir en aquesta història serial sobre un nen de 12 anys que sofreix un misteriós accident del qual ningú sap res. El cineasta ha assegurat que trobar el to ha estat el més complicat: “No volíem passar-nos de melodramàtics ni caure en el drama social, volíem retratar el problema del bullying des d'una mirada fantàstica però realista”. L'autor de la novel·la parla emocionat sobre l'adaptació, defensant que “vaig plorar veient la sèrie igual que vaig plorar llegint per primera vegada el llibre, cosa que significa que les coses s'han fet bé”. Per part seva, l'actor Miki Esparbé ha parlat de la seva amistat i relació professional amb el director: “Felicitats Paco, aquesta és la teva Capella Sixtina”.

A mitja tarda hem tingut, en aquest cas al Prado, l'estrena mundial de l'últim treball d'un dels directors catalans de referència a l'actualitat: Marc Recha. A Centaures de la nit, el cineasta ens proposa una proposada radical —interpretada majoritàriament per actors invidents no professionals— amb una suggeridora premissa: un home a la caça d'unes relíquies amagades per uns monjos eslovens es retroba amb l'amor de la seva vida. Al matí, el director i els actors Montse Germán i Lluís Soler han declarat aquest matí en roda de premsa. Recha ens ha comptat sobre la dificultat de mostrar el que veu el que no pot veure: “Per això la cambra busca tant el contrapicat, sempre invocant a la imaginació i el diví. El capitalisme salvatge ens està fent perdre la capacitat d'imaginar, necessitem imatges que suggereixin”. Sobre la localització triada, el cineasta ha defensat que “el Monestir de Poblet és l'epicentre de la pel·lícula, sense la complicitat de la seva comunitat de monjos hagués estat impossible que existís Centaures de la nit”. “He après que les persones cegues ho veuen tot”, afirma Lluís Soler.

Després de la sagnant festa que va viure el Auditori ahir a la nit, hem pogut escoltar avui a Damien Leone i gran part de la família de Terrifier 3 a la sala de rodes de premsa. David Howard Thornton, actor que dona vida al sàdic pallasso, ha parlat de la inspiració que la comèdia física i el cinema mut —des de Charles Chaplin fins a Mr. Bean— han tingut en la seva actuació. “De fet, una de les majors inspiracions de Art the Clown és el paper que Stefán Karl Stefánsson va interpretar a la sèrie infantil Lazy Town; quan em van oferir el personatge el primer que vaig fer va ser trucar-li”. El director ha expressat emoció parlant de l'excel·lent rebuda que la trilogia ha adquirit en els últims anys: “Art the Clown ha arribat fins i tot al Call of Duty, és fantàstic!”. Sobre les línies que mai creuaria a Terrifier, Leone ha defensat que “tot pot mostrar-se en una pel·lícula, però com se li mostra a l'espectador és molt important, aquí és on poso la línia”. L'actriu Samantha Scaffidi assegura que, després de participar a les tres pel·lícules, ja res pot sorprendre-la: “Llegeixo totes aquestes atrocitats al guió i és com llegir una paret, estic completament insensibilitzada”.

Una altra gran estrena mundial que hem tingut avui ha estat el d'Apocalipsis Z: El principio del fin, adaptació de la sèrie de novel·les de Manel Loureiro que signa Carles Torrens i arriba de la mà de Prime Vídeo. Director, autor i gran part de l'equip —tants que ni tan sols cabien en la taula de rodes de premsa— han tingut un dia d'allò més atrafegat, ja que han protagonitzat el tret de sortida de la Zombi Walk a la tarda i han comparegut davant els mitjans al matí. Sobre el procés d'adaptació de la novel·la, Loureiro ha assegurat que ha estat una experiència molt agradable. “Durant la transició de les pàgines a la pantalla sempre ha d'haver-hi canvis, però amb un material tan estimat per una comunitat tan passional pot ser complicat”. L'actor Francisco Ortiz ha confessat haver evitat qualsevol tipus de referent del gènere de zombis durant la preparació del film perquè “volia conservar l'esperit humanista del personatge sense impregnar-li massa tics del cinema de terror”. Pedrito, el gat protagonista de la pel·lícula, ha estat l'estrella de la roda de premsa. “És una diva, la cámara l’estima, a Espanya s'emporta tots els papers”, aclareix Carles Torrens.

Quant a les projeccions, avui ha estat un dia ple de pel·lícules de Secció Oficial en el Auditori. Abans de migdia s'ha pogut veure una de les pel·lícules més sorprenents d'aquesta edició del Festival: MadS de David Moreau. Un únic pla seqüència i un viatge al·lucinat que es torna surrealista són els ingredients d'aquesta cinta de terror que destaca per un repartiment jove encapçalat per les actrius Lucile Guillaume i Laurie Pavy. A la tarda, hem viscut la projecció d'una de les grans sensacions del cinema de terror asiàtic d'enguany, la cinta coreana Exhuma, que arriba a Sitges després de ser vista per més de 12 milions d'espectadors durant la seva passada pels cinemes de Corea del Sud. Choi Min-sik protagonitza aquesta cinta de terror sobrenatural que ha fet les delícies d'un Auditori on no hi cabia ni una agulla.

Fora de les sales de cinema, el dia ha estat protagonitzat per la 14a edició de la Zombi Walk, la marxa de no-morts més terrorífica del món. La invasió ha començat a les 20.30 a la MEETING, amb l'elenc d'Apocalipsis Z: El principio del fin com a protagonistes del tret de sortida. A més de la pròpia marxa, els zombis han estat els protagonistes de més activitats com a tallers de maquillatge, una sessió especial de curts a la MEETING i, per descomptat, la tradicional marató zombi de matinada que enguany tindrà lloc al Prado, on el públic nocturn del Festival va poder gaudir de Tengo que acabar el puta TFM de Estíbaliz Burgaleta i Andrea Casaseca, Los comensales de MJ Fuentes Mateos, Operation Undead de Kongkiat Komesiri, El tema del verano de Pablo Stoll Ward i Die Alone de Lowell Dean.