30-05-2022 12:25

Notícies

Crònica de Cannes per Ángel Sala

 

Dono per finalitzat el meu recorregut per Cannes, amb pel·lícules de diferents seccions, reunions de mercat i moltes sensacions així com a reflexions essencials per als festivals i el mapa audiovisual en general.

Es pot dir que la programació de Cannes ha estat precisa a l'hora de definir i catalogar al cinema en temps de diferents crisis sense caure en l'excessiva tematització ni hipoteques excessives. El certamen ha estat tremendament lliure a l'hora d'incloure obres com Eo de Skolimowski o Pacifiction d'Albert Serra enmig de pel·lícules crepusculars de mestres com Cronenberg que a Crimes of the Future ens regala un catàleg de "grans moments" del seu cinema (incloses Venen de dintre..., RàbiaScanners i, per descomptat, Videodrome o eXistenZ) recuperant el títol d'una de les seves obres dels seus començaments.

El director canadenc el fa amb una certa ironia que desemboca en una conscient autoparòdia i on el que importa no és la superfície sinó la profunditat de fons, el paisatge derruït, mort, fosc, sense vida on es mouen els personatges. Per la seva part Park Chan Wook converteix Decision to leave en un trencaclosques visual i sensorial on el director coreà sembla codificar l'essència del seu cinema per a poder-lo tancar en un llum màgic solo utilitzable segons cànons d'un vell art com el cinema. Com aquest altre llum d'Aladí demencial i revulsiu que es treu de la màniga George Miller3000 Years of Longing, potser la fantasia més extrema que recordo en un cinema i que podria haver estat signada per Terry Gilliam de L'imaginari del Doctor Parnassus, el Tarsem de The Fall o les Wachowski de Cloud Atles.

El cinema ha fluït a Cannes i el festival no ha fallat en això, deixant clara la lectura del moment que està més enllà de qualitats i comercialitat. Un moment desbordat pels esdeveniments, marcat per l'apatia del consumidor, on els festivals comencen a ser aparells d'opinió i gaudi aïllats, amb impacte dels seus elements ornamentals, de manera conjuntural sense massa poder de permanència. I el fantàstic flueix com una espècie de gènere triomfal aclamat des de les bases, reconegut a la força per grans festivals tot i pagar un alt preu, traçant hipòtesis, tematitzant l'impossible i teixint narratives aparentment sublims i fet i fet mediatitzades des de fonts alienes a si essència. Des d'aquí potser aquesta mirada irònica de Cronenberg, ulleres incloses en la catifa vermella, llançant un amable somriure en sospitar que estava allà perquè el passat anys va guanyar una pel·lícula com Titane que presumptament l'invocava. El fals i mediatitzat traspàs de talent.

 

Ángel Sala

Dono per finalitzat el meu recorregut per Cannes, amb pel·lícules de diferents seccions, reunions de mercat i moltes sensacions així com a reflexions essencials per als festivals i el mapa audiovisual en general.

Es pot dir que la programació de Cannes ha estat precisa a l'hora de definir i catalogar al cinema en temps de diferents crisis sense caure en l'excessiva tematització ni hipoteques excessives. El certamen ha estat tremendament lliure a l'hora incloure obres com Eo d' Skolimovski o Pacifiction d'Albert Serra enmig de pel·lícules crepusculars de mestres com Cronenberg que a Crimes of the Future ens regala un catàleg de "grans moments" del seu cinema (incloses Vénen de dintre..., RàbiaScanners i, per descomptat, Videodrome o Existenz) recuperant el títol d'una de les seves obres dels seus començaments.

El director canadenc el fa amb una certa ironia que desemboca en una conscient autoparòdia i on el que importa no és la superfície sinó la profunditat de fons, el paisatge derruït, mort, fosc, sense vida on es mouen els personatges. Per la seva part Park Chan Wook converteix Decision to leave en un trencaclosques visual i sensorial on el director coreà sembla codificar l'essència del seu cinema per a poder-lo tancar en un llum màgic solo utilitzable segons cànons d'un vell art com el cinema. Com aquest altre llum d' Aladí demencial i revulsiu que es treu de la màniga George Miller a 3000 Years of Longing, potser la fantasia més extrema que recordo en un cinema i que podria haver estat signada per Terry Gilliam de l'increïble Doctor Parnassus, el Tarsem de The Fall o les Wachowski de Cloud Atles.

El cinema ha fluït a Cannes i el festival no ha fallat en això, deixant clara la lectura del moment que està més enllà de qualitats i comercialitat. Un moment desbordat pels esdeveniments, marcat per l'apatia del consumidor, on els festivals comencen a ser aparells d'opinió i gaudi aïllats, amb impacte dels seus elements ornamentals, de manera conjuntural sense massa poder de permanència. I el fantàstic flueix com una espècie de gènere triomfal aclamat des de les bases, reconegut alguna cosa a la força per grans festivals tot i pagar un alt preu, traçant hipotèsis, tematitzant l'impossible i teixint narratives aparentment sublims i fet i fet mediatitzades des de fonts alienes a si essència. Des d'aquí potser aquesta mirada irònica de Cronenberg, ulleres incloses en la catifa vermella, llançant un amable somriure en sospitar que estava allà perquè el passat anys va guanyar una pel·lícula com Titane que presumptament l'invocava. El fals i mediatitzat traspàs de talent.

  • SECCIÓ

    PATROCINADA

    PER:

Notícies

21-06-2022 12:00

Notícies

Els neons de 'Tron' il·luminen Sitges 2022

Les noves propostes de Dario Argento, Quentin Dupieux o Peter Strickland integren una Secci&oacut...

08-03-2022 12:00

Notícies

Mary Harron Interview

Interview by Alicia Reginato, Head of Talent for the Sitges IFFFC You’ve h...

01-03-2022 12:00

Notícies

Les peces que vulguin participar a Sitges 2022 ja es poden inscriure

  El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de C...

25-11-2021 11:15

Notícies

La 'Semana Sitges' torna a Argentina

Coorganitzat per l'INCAA (Argentina) i el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantà...

19-11-2021 10:40

Notícies

Sitges participa a Ventana Cinéfila, que apropa el cinema a més de 200.000 espectadors

En el marc de la celebració del Festival de Huelva, s'ha celebrat aquest dijous una trobada d...

26-10-2021 11:00

Notícies

El Festival de Sitges supera els 100.000 assistents en la seva 54a edició

Ja hi ha dates pel Sitges 2022, que es celebrarà del 6 al 16 d’octubre Sitges ha torna...

17-10-2021 22:00

Notícies

Sitges 2021 homenatja Carlos Saura a la cloenda i estrena el seu curtmetratge 'Goya 3 de mayo'

'Silent Night', guanyadora del premi del públic de la Secció Oficial Fantàstic&...

16-10-2021 14:40

Notícies

Palmarès Sitges 2021: 'Lamb', millor pel·lícula de Sitges 2021

SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ / SECCIÓN OFICIAL FANTÀ...

16-10-2021 19:15

Notícies

El jurat oficial de Sitges 2021 premia 'Lamb' com a Millor pel·lícula de la 54a edició

Lucile Hadzihalilovic rep el premi Méliès Career i la secció Brigadoon recon...

15-10-2021 18:10

Notícies

Sitges encara la recta final amb el premi Màquina del Temps a Neill Blomkamp

El Festival amplia l’aforament de sales fins al 100% a partir d’aquest divendres 15 d...

14-10-2021 12:00

Notícies

La premiere espanyola de 'DASHCAM' de Rob Savage, pel·lícula sorpresa de Sitges 2021

El director de la sonada ‘Host’ de 2020 torna a Sitges amb la seva tercera obra, DASHCA...

14-10-2021 16:45

Notícies

Alice Krige i Nick Antosca, premiats amb la Màquina del Temps de Sitges 2021

Els directors de ‘Luzifer’ (Peter Brunner) i ‘Sound of Violence’ (Alex No...

12-10-2021 20:50

Notícies

Sitges arriba al seu equador amb la desincronitzada 'Tres' i el terror noruec de 'The Innocents'

Una jornada més, el cinema estatal pren protagonisme amb la presentació del segell...

11-10-2021 11:30

Notícies

El Festival de Sitges s'uneix a Profestivales21

En el marc de la celebració del Festival de Sitges, el primer festival de cinema fantà...

11-10-2021 19:15

Notícies

Michael Myers torna a Sitges el dia de la premiere mundial d''El páramo'

‘Beyond the Infinite Two Minutes’, ‘Limbo’ i ‘Eight for Silver&rsqu...